Fer volar un piano

Any 1985. A Scala Barcelona, un piano i el seu pianista flotaven i feien tombarelles a l’aire. Qui va fer que això fos possible va ser Josep Maria Llàcer i el seu enginy mecànic per a la levitació. També eren seus mecanismes que feien aparèixer un tigre en una gàbia que segons abans ocupava una senyoreta o aconseguien que dos cavalls s’esvaïssin. Llàcer va subministrar altres engranatges per a mistèriques levitacions. Potser la més singular va ser la que va permetre al mag Antón que una imatge de l’apòstol s’enlairés davant la catedral de Santiago de Compostela en un any jacobeu. Per aconseguir-ho cal ser un bon artesà de miracles. La prova és que quan el piano volador va viatjar a la Scala del Meliá a Madrid i uns operaris ignorants van polir el ressort…aquella nit el piano va caure.

Aquesta ha estat una de les facetes de Josep Maria Llàcer (73 anys). Però des dels nou ha habitat d’una manera o altra el món de la màgia. Com a precoç mag infantil de la mà de Bucheli, com a col·leccionista, com a autor de llibres, com a distribuïdor de jocs o propietari de la botiga Selecciones Mágicas de Barcelona. Per això, amb tot mereixement, el Mag Gerard li ha dedicat un article a la revista Maese Coral, una publicació dedicada a investigar la història de l’il·lusionisme. El 2021, el Festiva Li-Chang de Badalona li va rendir un homenatge per, entre altres motius, estar sempre obert a ensenyar als mags que se li acosten. Una cordialitat que gaudeixes si el visites a la botiga, sobretot ara que deixa la gestió del dia a dia al seu fill Christian.

Té la col·lecció i els arxius del físic, director de l’Escuela Radio Maymó i mag... Fernando Maymó. També una part de la col·lecció de l’il·lusionista Roca. “Roca tenia centenars d´autòmats que lamentablement s´han perdut, menys aquest Rasputín”. I el mostra a la paret de la part del darrere de la botiga on pengen algunes peces de la seva col·lecció de cartells i fotos. A la seva llibreria domèstica, explica, hi ha una edició de principis del segle passat de The Discoverie of Witchcraft, una obra de Reginald Scott del 1584 que, per combatre la creença en la bruixeria, detalla alguns trucs que feien servir les fetilleres. Té un exemplar de la primera edició del Minguet (1733), el primer llibre espanyol sobre màgia, i d’altres posteriors, “algunes pirates”. Una ànima de bibliòfil que amb prou feines ofereix llibres a la seva botiga. “Tinc alguns títols sobre història de la màgia i majoritàriament en anglès. Ja no es venen. Els llibres sobre rutines i trucs han estat desplaçats pels tutorials a internet, els audiovisuals”.

Llàcer té la seva pròpia bibliografia: un llibre amb 53 trucs amb el fals polze, un altre sobre el maneig de gobelets i és coautor d’un tercer, Magia con palomas. El currículum màgic de Llàcer és quilomètric. Assessoria i equipaments en espectacles teatrals, per a parcs d’atraccions o el cinema (les espases de Mar i Cel, La Bella i la Bèstia, Port Aventura, un truc per a la gala dels Goya o atrezzo per a l’últim film de Fernando Colomo), subministrament d’efectes a grans mags, etcètera El comerç de la màgia, però, ha patit grans transformacions. Llàcer recorda els temps en què cada any anava a una fira londinenca i amb una altra gran botiga internacional, la de Ron McMillan, no es venien les seves novetats respectives…se les intercanviaven. Fabricaven tant les grans il·lusions com els jocs petits. “Vam vendre milers Matx Box, una peça de metall que cap espectador no pot travessar amb una agulla, únicament el mag. Del cotxet de Simeón Morlas que endevina una carta i del que en fèiem una versió en metacrilat transparent vam arribar a vendre’n 30.000 a tot el món. Scalextric no volia vendre’ns les rodes perquè creia que copiaríem els seus cotxes. Morlas em va dir que deixés de pagar-li els drets d’autor perquè ja havia cobrat més que suficient. Aleshores es respectaven els drets i les exclusives. Quan va començar la pirateria, uns quants distribuïdors internacionals vam organitzar un comitè per defensar-nos. Va ser un fracàs. Als Estats Units, quan els comerciants honestos veien aparèixer a la fira d’un congrés un intrús, abandonaven el certamen... però aquest tipus de pressió va durar poc perquè, a l’hora de la veritat, deixaven tot el mercat a aquests botiguers sense moral”. Llàcer ha patit la pirateria a la seva pròpia botiga. “Un senyor venia cada setmana i quan jo era a la rebotiga prenia mesures d’una caixa ziga-zaga que tenia exposada per copiar-la”.

“Ara el mercat està dominat per la Xina que rebenta preus a costa de la qualitat. Jo treballo bàsicament amb tres distribuïdors que, alhora, encarreguen la producció a la Xina, però procuren negociar compromisos sobre la qualitat. Les grans il·lusions ja les fabriquen els mags, però la misèria s’ha instal·lat en aquest art. Ja no hi ha cabarets o varietats. Queden les convencions d’empresa i les BBC (casaments, batejos i comunions). M’han parlat del caixet de moltes BBC o de la taquilla a sales petites i no entenc com el mag pot sobreviure. I òbviament, no pot invertir en el seu espectacle”. A la botiga del carrer Enamorats –una altra cosa, és el comerç en línia–, explica, principalment es venen baralles. Llàcer creu que en el món professional s’ha perdut entusiasme. “Veig massa il·lusionistes sense il·lusió. Per ser mag cal ser artista, tenir formació teatral, crear un relat quan ets a l’escenari. A més, la tecnologia que ens envolta ha perjudicat el misteri. És curiós, però els millors clients ara són els bons aficionats que saben apreciar la bellesa d’un objecte, d’una rutina”. Llàcer es jubila aquest mes de gener i deixa la botiga al seu fill que, diu, alberga idees pròpies. Ell hi anirà els matins per trobar-se amb amics, xerrar, penjar a la seva pàgina web vídeos sobre la bella història de la màgia i els seus mags... de la qual forma part.