El mal lleig del sector del llibre

El sector del llibre pateix un mal lleig, una llarga malaltia que no l’acaba de matar —gaudeix d’una mala salut de ferro—, però l’escanya i el fa patir molt. El desembre del 2021, les distribuïdores de llibres Àgora i Les Punxes van anunciar que creaven un operador logístic comú, Entredos Logistics, que començaria a operar el passat setembre. Entredos no és el fruit de la fusió de les dues empreses, és una plataforma logística comuna que els havia de permetre créixer en volum de negoci, en clients i en eficiència, tot repartint el risc i la inversió. La notícia va ser molt ben rebuda perquè feia anys que les distribuïdores acusaven el respectiu envelliment tecnològic, conceptual i de processos.

El sector és molt opac i no disposem de xifres, però podem estar segurs que alguns editors han patit molt últimament

Més de 60.000 títols de 200 editorials pateixen una llarga malaltia des del juliol, quan Àgora i Les Punxes van començar a traslladar l’operativa als nous magatzems d’Entredos, a la Granada del Penedès, 25.000 metres quadrats que ha­vien de treballar a ple rendiment des de l’1 de setembre. Malgrat la inversió milionària, que inclou la robotització parcial de l’operativa, tot ha anat enrere.

Joan Abellà, director general d’Àgora —i també d’Enciclopèdia Catalana, accionista de la distribuïdora—, deia a finals d’octubre que la crisi de matèries primeres havia endarrerit el muntatge del sistema robotitzat que selecciona la comanda dels títols més sol·licitats. A causa d’aquest endarreriment, i prioritzant el calendari davant d’altres consideracions, el directiu va reconèixer que no havien tingut prou temps de provar el sofisticat sistema.

Els llibreters van tenir els primers problemes abans que Àgora i Les Punxes traslladessin els estocs i les operacions a la Granada del Penedès: el juliol van deixar de rebre comandes de llibres de fons, les novetats arribaven a deshora, no rebien prou exemplars i, un cop esgotats, no en rebien més. A l’estiu l’activitat sempre baixa molt, però les comandes insatisfetes es van anar acumulant i en arribar el setembre tot va petar: llibres que no arribaven a les llibreries, editors que no rebien els seus propis llibres a les parades de la Setmana del Llibre en Català, famílies que es quedaven sense lectures recomanades a Primària i ESO... qualsevol editor que treballés totalment o parcial amb Entredos va tenir molts problemes, i més de 2.500 llibreries de tot Espanya van quedar més o menys desproveïdes. El resultat va ser una pèrdua neta de facturació, més greu en el cas dels editors, que viuen només dels llibres que publiquen, i una mica menys en el cas dels llibreters, que poden vendre títols d’altres editorials. Però si un lector vol un llibre en concret, potser no en comprarà un altre.

El sector és molt opac i no disposem de xifres, però podem estar segurs que alguns editors han patit molt. Les novetats són fonamentals per a la supervivència d’una edito­rial, però les vendes de tot el catàleg, de pocs exemplars de cadascun dels títols, setmana a setmana, mes a mes, les acaben sostenint. I aquestes vendes són les que més han patit. Si a això hi sumem una distribució deficient de les novetats en una campanya comercial tan important com la tardor, el daltabaix és considerable.

La responsabilitat és clara: Entredos va cometre una greu negligència quan va començar a treballar sense haver provat un nou sistema que condicionava tota l’operativa, i ara en pateix les nefastes conseqüències: un nombre apreciable d’editors han marxat a d’altres distribuïdors. No ha crescut el seu volum de negoci, han perdut clients i l’eficiència s’ha vist greument compromesa. I no podem descartar que més d’un editor decideixi solucio­nar-ho als tribunals.

La situació ha millorat, però a mitjan desembre encara hi ha llibreters queixosos. Esperem que Entredos no hagi aigualit la campanya de Nadal.

Bernat Ruiz Domènech és editor