La Zona de Baixes Emissions de Barcelona: millorar la qualitat de l’aire salva vides

La Zona de Baixes Emissions Rondes BCN, pionera a l’Estat Espanyol, ha aconseguit reduir gairebé un 30% les emissions contaminants a la metròpolis segons acredita l’Agència Europea del Medi Ambient. Experts com el geòleg Xavier Querol, investigador del CSIC, destaquen que la millora de la qualitat de l’aire salva vides.

“Una deficient qualitat de l’aire mata, però aquest és només l’últim dels seus efectes. Abans de matar, provoca tot tipus de malalties, fa perdre dies de feina i redueix de manera dràstica la qualitat de vida”. Qui parla és Xavier Querol (Morella, 1963), investigador geoquímic i assessor de l’Organització Mundial de la Salut, un home que ha dedicat la seva vida a investigar i contribuir a combatre la contaminació atmosfèrica.

Si alguna cosa té clara Querol és que aquesta assassina silenciosa es presenta amb múltiples màscares. “En termes globals, contaminen per damunt de tot els vehicles, la construcció, la ramaderia, la indústria i els sistema de calefacció”, ens explica. Quan es parla d’entorns urbans, com l’àrea metropolitana de Barcelona, “la principal amenaça és el trànsit rodat, responsable del 70% de les emissions de diòxid de nitrogen”.

Un reguitzell d’amenaces microscòpiques

Querol explica que les partícules contaminants que emeten els cotxes són d’una mida inferior a les 10 micres, una desena part del gruix d’un cabell humà”. Un cop respirades, “no només afecten als pulmons, també travessen els alvèols i una proporció important arriba al torrent sanguini”.

Això explica que, a més de causar al·lèrgies o inflamacions pulmonars, “aquestes partícules siguin responsables directes del 15% dels ictus”. Querol considera que es tracta d’un problema que sovint menystenim perquè els efectes de respirar aire de baixa qualitat triguen molt de temps a manifestar-se: “Quan mengem una truita en mal estat i aquella mateixa nit tenim un problema gàstric, establim de manera immediata i inequívoca que hi ha una relació de causa i efecte. En canvi, la greu malaltia cardiovascular que ens pot crear la contaminació atmosfèrica es manifestarà molts anys després, de manera que no farem aquesta connexió, que és igual de ferma des d’un punt de vista científic”.

L’expert aporta una dada que li resulta especialment significativa: “La Comissió Europa xifra en 307.000 el nombre de persones que moren cada any de manera prematura a l’Europa dels 27 com a conseqüència de la contaminació per partícules”. Són 700.000 menys de les que morien anualment al 1990, “però continuen sent moltes més de les que es pot permetre una societat que es preocupi per la salut i el benestar dels seus ciutadans”. La millora de la qualitat de l’aire és, en opinió de Querol, “un dret cívic, com la millora de l’educació, la paritat de gènere o la conciliació familiar”. De fet, els “països amb millors indicadors socials, com Austràlia, Canadà o els d’Escandinàvia, són també els que més progressos estan fent en la lluita contra la contaminació atmosfèrica”.

Baixes emissions, alta eficàcia

Querol opina que hem d’aprendre de “les històries d’èxit” que podem trobar al nostre entorn més proper. És el cas de la regió italiana de la Llombardia, que ha fet “passes endavant ben fermes des de 2015 aplicant mesures que al nostre país hem estat massa reticents a implementar”.

Una d’aquests mesures és la creació de zones de baixes emissions (ZBE). Són ja 280 les ciutats europees que s’han dotat d’aquestes àrees urbanes de trànsit rodat restringit per raons mediambientals. A Espanya, el govern central preveu la seva implementació massiva a municipis de més de 50.000 habitants a partir de 2023.

“Respirar en condicions normals l’aire de Barcelona és l’equivalent a fumar-se dues cigarretes diàries”, Xavier Querol, expert en contaminació atmosfèrica i assessor de l’Organització Mundial de la Salut

“Arribem amb vuit anys de retard amb respecte a Milà, Roma o Palerm, per parlar només de ciutats de característiques similars a Barcelona”, explica Querol, “però el cas és que la nostra ZBE ja és una realitat, i el seu efecte positiu sobre la qualitat de l’aire s’està començant a percebre de manera nítida”. El geòleg considera que “és una mesura tan imprescindible com insuficient per si mateixa”. Forma part “d’un trencaclosques ben complex que s’ha de completar, entre d’altres coses, amb una política de mobilitat urbana que prioritzi el transport actiu (a peu, amb patins, amb bicicleta...) o públic i una electrificació o hibridació gradual dels vehicles”.

Comparat amb el model que es va implementar a la capital d’Espanya l’any 2018 (Madrid Central), Querol destaca que “la ZBE barcelonina és molt més extensa, 95 kilòmetres quadrats, mentre la madrilenya no arriba als 5 kilòmetres quadrats, l’equivalent a Ciutat Vella”. Això sí, els criteris de circulació a Madrid són “molt restrictius” mentre a Barcelona resulten “un pèl més laxos, perquè encara es permet la circulació de vehicles amb etiqueta groga, que són un de cada quatre i resulten molt més contaminants que els d’etiqueta verda”.

Aquestes restriccions han hagut de fer front al rebuig d’una part de la ciutadania. Querol considera que “la feina de pacificació del trànsit a la ciutat està encara a mig fer, i això crea un seguit de problemes pràctics que s’hauran d’anar resolent”. Per ell, allò que de veritat importa és que, “al marge de consideracions ideològiques que no crec que vinguin al cas, les zones de baixes emissions són un eina eficaç, més que contrastada arreu del món i a les ciutats més avançades i dinàmiques d’Europa”.

No es tracta “d’arremetre contra el cotxe, sinó d’evitar que es faci servir de manera irresponsable a l’interior de ciutats molt contaminades”. Querol es mostra convençut que la gent “deixarà de recórrer per sistema a l’automòbil privat tan bon punt tinguem una xarxa de transport metropolità ràpid, econòmic i responsable” complementada amb “una comunicació òptima amb les ciutats satèl·lits i amb pàrquings dissuasius ja des de la ciutat d’origen”. Després de tot, “qui no vol respirar un aire més saludable?”, es pregunta.

En aquests moments, respirar l’aire de la majoria d’indrets de la ciutat de Barcelona equival a “fumar dues cigarretes i mitja diàries”. En pics de contaminació, “quan es superen amb escreix els llindars de seguretat de l’Organització Mundial de la Salut”, la quantitat es multiplica. “Estem parlant de gairebé un miler de cigarretes anuals. I no només en el cas de la població adulta amb un estat de salut adequat. També els nadons, la gent gran, els asmàtics, les persones amb malalties cardiovasculars cròniques...”.

Un altre aspecte de la contaminació atmosfèrica a considerar és el seu ben notable impacte econòmic: “El Banc Mundial, institució poc sospitosa de fonamentalisme ecologista, diu que ens estem gastant el 4,5% dels nostre producte interior brut en mesures per combatre la mala qualitat de l’aire. Fins i tot la República Popular de la Xina va canviar radicalment de model i, des de 2013, s’esforça per fer compatible el seu desenvolupament industrial amb la reducció d’emissions”.

Querol acaba amb una crida a la ciutadania: “Feu cas als científic, a les administracions i al Banc Mundial. Hem d’aplicar mesures immediates i ambicioses. I les zones de baixes emissions són ara mateix una de eines més eficaces que tenim al nostre abast”.

ZBE RONDES, BCN, UNA INICIATIVA QUE SERVIRÀ DE MODEL

L’any 2020 va ser establerta la Zona de Baixes Emissions Rondes BCN, una iniciativa pionera a l’Estat Espanyol i una de les àrees de trànsit restringit per raons mediambientals més grans del sud d’Europa. La lidera i coordina l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i integra cinc municipis, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besós, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat. La zona abasta una superfície total de 97 kilòmetres quadrats on hi viuen dos milions de persones.

Carles Conill, director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB, destaca que “l’àmbit local de l’àrea metropolitana va apostar per aquesta via quan encara no s’havia creat un marc estatal de regulació de les zones de baixes emissions”. Amb l’entrada en vigor de la Llei de Canvi Climàtic, “l’existència d’aquestes àrees és ja una obligació derivada d’una llei estatal per a totes les poblacions de més de 50.000 habitants, de manera que avui ens sentim molt més acompanyats en la nostra iniciativa”, destaca Conill. En aquest sentit, la zona de baixes emissions de Barcelona servirà de model per a la resta de ciutats espanyoles, 148 en total, que hauran d’acollir-se a aquesta iniciativa abans que acabi 2023.

El director de Mobilitat considera que les restriccions al trànsit són “una de les maneres més efectives de combatre les emissions de partícules tòxiques i diòxid de nitrogen”, que van ser responsables directes l’any 2019, segons s’estableix en un article de la revista The Lancet, “de més morts que la suma de les causades per la sida, la malària, la guerra, el terrorisme i la tuberculosi”.

Tot i haver estat llençada l’any 2020, la plena implementació de la ZBE es va veure ajornada fins setembre de 2021 com a conseqüència de la pandèmia. Des de llavors, el seu impacte ha estat ja ben perceptible. Fonts de l’AMB destaquen que ha servit per reduir en un 50% l’emissió de diòxid de nitrogen i carbó negre (substància carcinògena de primer nivell) i en un 20% la de partícules.

L’Agència Europea de Medi Ambient ha expressat el seu ple suport a la implementació de la mesura tot destacant que està permetent reduir gairebé un 30% de les emissions contaminants a Barcelona.