Galeristes antiquaris

Buscar obres d'art, investigar-les, ordenar-les per crear un fil conductor, és la tasca que fa un comissari d'exposicions o el conservador d'un museu. Un galerista tria un autor viu, i en la tria, si és que és un bon professional, es defineix; després, si s'escau, estableix una relació de fidelitat per les dues bandes, i el defensa per obrir mercat. Un antiquari recull coses del passat, les estudia una mica i les posa a la venda, sovint ben amuntegades en la cova del tresor que acaba sent una botiga d'antiguitats. Però, entre aquests darrers, n'hi ha uns quants que han enfocat l'ofici en recopilar estrictament obres d'art i, alguns en concret, més enllà d'estar pesant figues rere el taulell, prefereixen també estar en els altres dos mons per acabar desplegant iniciatives que se situen, a petita escala, fins i tot per davant de les grans institucions.

Paco Rebés, a la seva refinada galeria A/34, on tant exposa clàssics de l'art modern ?Miró, Picasso, Chillida o Tàpies? com autors actuals, és el degà d'aquesta modalitat. D'altra banda, el malaguanyat Manuel Barbié n'era el més jove i un dels capdavanters a Barcelona. D'una amabilitat exultant, cercava el material amb temps i dedicació extrema, el muntava de forma exquisida i editava uns catàlegs magnífics, sense plànyer ni esforços ni diners, i n'encarregava la presentació als principals especialistes en cada tema. A les dues galeries que va tenir va mostrar conjunts memorables, dignes dels grans museus, com els guixos de Jean Arp, les retrospectives de Robert i Sònia Delaunay i, entre altres, la de Juan Gris, o les de fotografia dels anys 20 i 30. A la convocatòria d'Arco del 2006 va ser distingit per l'Associació Espanyola de Crítics d'Art com el millor estand de la fira, i l'Associa-ció Catalana de Crítics d'Art li atorgava el premi ACCA 2005 per Jean Arp, i el 2007 per El cuerpo revelado. El desnudo en la fotografía francesa de los años treinta, amb comissariat de Victòria Combalia. Afinitats selectives ha estat el seu darrer tour de force, una recopilació d'obres de primera línia que encara es pot visitar fins a final de mes. El buit que deixa Barbié és enorme.

En la mateixa línia, la galeria Oriol ha presentat tries memorables de Magnelli, Torres-García, Miró, Gleizes, i molts altres. Ara s'hi pot veure De Léger a Dubuffet. Al costat d'interessants vasarely, que el pas del temps afavoreix, o d'uns tàpies de bona època, Oriol inclou més d'una obra que faria un bon servei al MNAC, com l'esplèndid paisatge surrealista d'Esteve Francès del 1937, i, en un altre ordre de coses, una abstracció de Gleizes del 1920, o un andré masson de 1930 que té molt a veure amb les obres coetànies de Josep de Togores. L'obra de Francès, autor molt poc freqüent al mercat de l'art, serviria per continuar completant les encara migrades col·leccions d'avantguarda del museu que, vist el gran embotit en què s'ha de convertir el Palau Nacional, segurament ja no s'acabaran mai.

Per la seva banda, Artur Ramon, el pioner del galerisme antiquari, i que com Barbié, Oriol i Rebés, ha estat distingit amb premis ACCA, reuneix aquests dies una selecció de dibuixos d'una qualitat extra-ordinària, de Marià Fortuny a Juli González, passant per Rusiñol, Casas, Nonell, Gimeno, Gosé, Sunyer, Manolo Hugué, Barradas o Marià Andreu. Obres que van passar per galeries fa cent anys i ara hi retornen ben servides.

AFINITATS SELECTIVES

Manuel Barbié Galeria d?Art

Consell de Cent, 321. Barcelona

DE LÉGER A DUBUFFET

Oriol Galeria d?Art

Provença, 264. Barcelona

Fins a l?11 de febrer

150 DIBUIXOS DE L?EDAT

D?OR. ARTISTES CATALANS A

L?ENTORN DE 1900

Artur Ramon Art

Palla, 23. Barcelona

Fins al 31 de març