Festes forçades als hospitals públics

Era un divendres qualsevol quan la sala de consultes de l'Hospital Vall d'Hebron lluïa estranyament buida, com si el centre hagués decidit fer festa tot i la jornada laborable. Maria Fernández, una jubilada de 68 anys, esperava entre desenes d'altres pacients que el metge aparegués a la cita concertada amb tres mesos d'anterioritat. Un parell d'hores després, marxava del centre desatesa i ben emprenyada. El primer dia que el Vall d'Hebron va tancar consultes i quiròfans per estalviar uns 30.000 euros, a mitjans del mes d'octubre passat, il·lustra la sacsejada que els ajustos pressupostaris de la Generalitat han generat sobre la sanitat. Acabat l'any, molts usuaris de la sanitat pública i ciutadans en general ja els sembla relativament ordinari el tancament parcial d'hospitals i la clausura d'ambulatoris per reduir costos.

La manca de recursos ha capgirat el funcionament normal de la sanitat pública

Cadascun dels vuit grans hospitals propietat de la Generalitat han tancat parcialment cinc dies del 2011 per l'afany de la Generalitat vers un estalvi que també surt car: només entre gener i juny, les llistes d'espera per operar-se a la sanitat pública s'han incrementat de vora les 56.000 persones fins a pràcticament les 70.000. La xifra, el 23% més, suposa retornar a nivells de set anys enrere, però previsiblement aquest percentatge es veurà minso quan la Generalitat actualitzi les dades globals del 2011 ja que la clatellada forta de les retallades es va aplicar, precisament, a partir del juny.

Aquest estrenyiment assistencial ha generat també denúncies greus que haurà de resoldre la justícia. La família de Carmen Mesa, dona de 65 anys que va morir el setembre passat al Vall d'Hebron, ha denunciat el cas de la pacient que, després de patir una aneurisma, va ser operada al cap de més de 60 hores d'haver ingressat a l'ambulatori. Abans de morir, Mesa va haver de tombar per quatre hospitals diferents fins que se li va practicar la intervenció. Els familiars de Mesa sostenen que va morir per efecte de les retallades, la cara més tràgica d'aplicar ajustos en un camp tan sensible com la salut dels ciutadans.