AGENDA

Tànger, ciutat de pel·lícula

CINÉMATHÈQUE DE TÀNGER

La Virreina Centre de la Imatge.

Barcelona. Del 21 de juliol al 13 de novembre

Té prou força el cinema, una institució clàssica que avui sembla extingir-se, per revitalitzar una societat des de l'àmbit sociocultural? És capaç encara Tànger de reviure un passat esplendorós i seductor de cruïlla de cultures? La resposta a aquestes preguntes —totes dues afirmatives, per cert— conflueixen a Cinémathèque de Tanger. Relats de Tànger, el suggeridor programa cinematogràfic que des d'avui proposa La Virreina Centre de la Imatge.

La proposta no té pèrdua. La base és a La Cinémathèque de Tànger, fundada el 2003, quan un grup d'artistes i professionals del setè art van crear una associació que, sense ànim de lucre, pretenia salvar i revitalitzar el mític cinema Rif, creat el 1938 i ubicat a la plaça del Soc Gran de Tànger.

Inaugurat el 2007, del que eren gairebé cendres d'un passat gloriós ha sorgit el centre cultural cinematogràfic més potent del nord d'Àfrica. Tallers, classes magistrals i un arxiu especialment ben nodrit de documentals i vídeos d'artista —sense oblidar un cafè que permet el lliure accés a internet— conformen el pal de paller d'un projecte cultural ambiciós que gestionen les artistes Bouchra Khalili i Yto Barrada.

Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete

"Tot va sorgir arran de l'edifici: la seva bellesa, història, ubicació... tot portava a la necessitat de restaurar-lo. La idea de la cinemateca hi era, però a Rabat ja hi ha una filmoteca nacional... per bé que està a tres hores de cotxe", recorda Khalili la gènesi de la "idea boja". Trobant i recollint bobines de Súper 8 i remenant per Casa Barata, el mercat ambulant de Tànger, i mirant per aquí i per allà en trasters de ciutadans i en arxius anònims, donant una oportunitat a la memòria cinematogràfica de la ciutat, la Cinémathèque va agafar ple sentit.

Amb una sessió especial aquesta mateixa tarda (19 hores amb la projecció del film de 35 mil·límetres La corona negra (un drama de producció espanyola de 1951 amb guió de Jean Cocteau) arrencarà una programació que s'allargarà fins al novembre i que, entre d'altres, permetrà veure per exemple Vues du Grand Socco et du Petit Socco (divendres, 19 hores), la història de Gabriel Veyre, que va esdevenir el 1901 el fotògraf i càmera oficial del sultà de Marroc i el 1935 viatjà per tot el país cercant imatges de la vida quotidiana.

En un segon programa, sota l'epígraf Escriure sobre Tànger / Filmar Tànger, podrà sentir-se i veure un dels mites de la ciutat marroquina, i una de les seves icones internacionals, Paul Bowles, en dos reportatges on reflexiona sobre la seva opció d'instal·lar-se a la ciutat.

Dos grans escriptors també com foren William Burroughs i l'autor de Fes Mohamed Choukri (autor de l'impagable novel·la El pa de cada dia) protagonitzen dues de les ofertes que reconcilien la gent amb el poder de la força de la voluntat. Malgrat que tot vagi en contra. Com sembla ara mateix.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS