Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
DEBAT

Carta al Born

Estimat amic,

Durant gairebé un segle vas ser el mercat més significatiu de la ciutat i ara portes més de trenta anys inactiu, dels quals, com a arquitecte, n'he compartit dotze. Vaig deixar de treballar per a tu el passat mes de juliol i, ja que la premsa se n'ha fet ressò, vull explicar-te les raons de la meva decisió. Unes fan referència a la teva arquitectura i d'altres són opinions sobre el teu ús futur.

Ara, en el teu retorn a la vida urbana, aculls les ruïnes sobre les quals et van construir. De fet, ets tan important que sense tu les haurien destruït, tal com van fer amb les que existien en lloc de l'aparcament del carrer del Comerç o amb les que s'han discretament enderrocat al passeig de Picasso per construir-hi habitatges.

"Els esforços de l'Ajuntament per caracteritzar-te com un centre cultural es contradiuen amb el projecte que s'està construint"

"No m'agradaria que acabessis com l'aparador del record o com a expressió d'un treball acadèmic sobre el s. XVIII"

Trobar la manera d'encaixar el jaciment i la teva arquitectura no ha estat fàcil. En aquest repte s'ha de reconèixer el teu esforç per integrar el jaciment, oferint-li el teu millor tresor: la superfície de ciutat que sempre has cobert. Així, per fer visible el jaciment has renunciat a més de la tercera part d'aquella superfície, i per facilitar la seva visita has permès que s'aixequés trenta centímetres del seu nivell original. Malgrat que aquestes concessions siguin discutibles des del punt de vista de la teva restauració, han estat el peatge necessari per tal d'aconseguir la coexistència entre tu i el jaciment. Tanmateix, en opinió dels responsables municipals, aquest esforç no ha estat suficient, ja que resta un petit sector del jaciment sense l'alçada suficient per al pas de les persones. Resoldre aquesta qüestió obliga tornar a aixecar puntualment el teu paviment vuitanta centímetres sobre el nivell original.

Crec que el resultat d'aquesta exigència és un barbarisme arquitectònic comparable a enlairar parcialment el paviment de la teva veïna, l'església de Santa Maria del Mar, per facilitar la visita a unes hipotètiques ruïnes. Tu també ets una catedral laica de ferro i no has de perdre la relació amb la ciutat ni veure afectades sensiblement les teves proporcions internes. Durant més d'un any vàrem intentar convèncer els responsables municipals que jaciment i tu podíeu cedir part de les vostres exigències per tal de conviure en equilibri. Es va suggerir intervenir lleugerament en les ruïnes per facilitar-ne la visita, però la resposta va ser taxativa: el jaciment és intocable, independentment de les afectacions que provoqui en la teva arquitectura. La rigidesa de la resposta, segurament explicable a partir del compromís de l'equip de govern amb ERC —que assegura la governabilitat municipal— o amb altres col.lectius professionals, no deixava sortida possible a la solució arquitectònica ni a la meva responsabilitat.

Com a arquitectes tenim l'obligació d'aportar solucions a les necessitats que se'ns imposen, però això no ens eximeix de la responsabilitat de respectar l'arquitectura. La veritat és que no vull admetre aquesta protuberància que t'acompanyarà la resta de la teva segona vida. És per això que vaig marxar.

Vull dir-te també que mai no he pogut entendre el silenci dels destacats arquitectes i historiadors que intervenen en el Born, incloent-hi el de la Comissió del Patrimoni municipal. O bé consideren que la solució adoptada és la correcta, i en tal cas hauran de justificar-la, o bé creuen que el desig del client ja és per si mateix una justificació arquitectònica.

D'altra banda, vull aprofitar aquest comiat per comentar-te les meves opinions sobre el teu futur.

Avui, els esforços de l'Ajuntament per caracteritzar-te com un centre cultural (un altre CCCB) es contradiuen amb el projecte que s'està construint. Projecte que, en restringir l'accés públic al jaciment, dedica gran part de la teva superfície a la seva explicació històrica, fet que redueix significativament l'espai disponible per a activitats derivades d'una programació oberta. Per tant, seràs més un museu/centre d'interpretació que no pas un centre cultural.

La teva existència, com la de tota arquitectura, es justifica a partir de la utilitat a la comunitat. Si la perds, el jaciment explicarà únicament la destrucció, l'ofensa o la injustícia. La utilitat és l'antídot contra el victimisme, i també és la que ens obliga a reutilitzar els records com a font de nova energia. En tenim exemples a l'entorn del Born: el Parc es va construir sobre una ciutadella militar, i actualment l'activitat parlamentària de Catalunya es desenvolupa sobre el magatzem de la munició per sotmetre a Barcelona, fet que segurament resultaria impensable per a Felip V. En aquest sentit, quan els nord-americans van veure les beines de les bombes ja esclatades convertides en gerros de flors a les cases vietnamites, van entendre que havien perdut la guerra. Els pobles que han patit agressions reaccionen amb la voluntat de revitalitzar els espais destrossats, i la millor forma de contradir l'opressió és afegir-hi vida i utilitat col·lectiva. Si únicament rememorem la destrucció de 1714, perpetuant-ne els efectes, no honrem els que la van patir sinó que recordem els que la van ocasionar. És com si tornés a guanyar Felip V.

La teva utilitat com a equipament cultural s'hagués pogut centrar també en tot allò que ens fa més lliures, més cultes, més solidaris, en el que ens convida a la barreja cultural, etc. En el pla urbà, hauries pogut omplir la buidor de la teva desaparició com a mercat. I això en un barri on no hi ha llibreries, teatres, cinemes ni guarderies, i que s'està transformant en expositor de marques de moda destinat al turisme. No m'agradaria que acabessis exclusivament com l'aparador del record o com a expressió d'un treball acadèmic sobre el s. XVIII.

Ets ben capaç d'oferir aquest sentit urbà, polític i poètic de la utilitat. Només cal que algú el reculli. Penso que jaciment i edifici són necessaris: un podria explicar la història, i l'altre la vida d'avui. En el projecte actual tots dos expliquen pràcticament el mateix.

Finalment, si s'hagués assumit part d'aquestes utilitats i si el diàleg no hagués partit de les raons absolutes, crec que continuaríem plegats i que la teva plaça coberta restaria al mateix nivell. Encara seríem a temps de respectar la teva arquitectura i utilitat pública. Però ja coneixes la dificultat dels nostres administradors per rectificar, i més en temps d'eleccions.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 17 de febrero de 2011

Más información

  • EQUIPAMENTS CULTURALS. Després de dotze anys vinculat a l’antic mercat del Born, primer per transformar-ho en la Biblioteca Provincial i després en un centre cultural, l’autor explica per què va dimitir