REPORTATGE

"Sempre aprenem de Mies"

JOSEP MARIA MIRÓ Arquitecte guanyador del concurs

Josep Maria Miró i Gellida (Barcelona, 1969), responsable de l'estudi Nitidus, encara no havia construït res a Barcelona. Seu és el teatre municipal de Palafrugell, l'IES de Santa Maria de Palautordera o l'escola infantil de Figaró-Montmany, però el seu desembarcament a la capital serà sonat. La seva proposta, presentada amb UTE amb l'empresa Betarq, ha resultat la guanyadora del concurs per a la Biblioteca Pública de l'Estat a Barcelona. Serà la més gran que hagi construït mai el ministeri, amb un pressupost de 37,4 milions d'euros. Ara ja està treballant amb el projecte executiu, que podria tenir acabat passat l'estiu i que incorpora algunes modificacions a allò conegut, i confia que l'any vinent podrien començar les obres per acabar-la el 2015. Això, però, dependrà de la disponibilitat pressupostària del ministeri, que ara mateix no és gaire. En tot cas, el seu projecte de tres cubs minimalistes escalonats, amb entrada a l'intercessió del segon amb el tercer, i que té diversos patis interiors, es convertirà amb emblema, silenciós i sobri, de la ciutat.

'No hi ha res més dramàtic que projectar únicament amb el cor'

Pregunta. Aquest ha estat un concurs molt concorregut. S'esperaven resultar elegits? Què suposarà això en la trajectòria de l'estudi?

Resposta. Aquest va ser per sort, un concurs de proposta, anònim i amb lema. Els concursos tan públics com privats són imprescindibles: són una barreja de duresa i satisfacció. Qualsevol concurs és per a nosaltres gimnàstica mental, és a dir, el veritable I+D del despatx. És difícil de dir com afectarà al despatx perquè la posició de l'arquitecte, com sempre ha estat, és molt fràgil i tot sembla a punt d'ensorrar-se en qualsevol moment. Els arquitectes aprenen a viure amb aquesta suor freda constant i és el que t'impulsa a excel.lir sense defallir.

P. Quina ha estat la principal dificultat d'aquest projecte? El solar?, la ubicació?, la relació amb les restes arqueològiques?

R. Les mateixes de sempre: prendre les decisions bàsiques correctes. Cada lloc, cada programa, porta intrínsecament per a cada arquitecte una coherència innata. Connectar amb això és l'essència. En aquest cas, decidir quina volumetria era l'adequada pel lloc i programa així com decidir com s'entrava, van donar el to a la proposta.

P. Quins són els trets principals del seu projecte?

R. S'ha intentat prendre unes decisions que no suposin conseqüències no desitjades. S'ha procurat que unes poques decisions puguin transmetre una coherència a tot el projecte.

P. Veient les diferents propostes del concurs, és clar que hi havia moltes maneres d'abordar la biblioteca. Per què varen optar per un edifici longitudinal en lloc d'una torre? Les formes són rigoroses i clares, no volien fer cap gest ornamental?

R. Des del punt de vista del funcionament i de la gestió, la millor biblioteca és la que es desenvolupa en una sola planta; com que això aquí era impossible per la superfície de solar i de programa, hem intentat fer el menor nombre de plantes.

P. Les formes són rigoroses i clares, no volien fer cap gest ornamental?

R. El pas del temps és duríssim i els sentimentalismes formals es paguen cars. No hi ha res més dramàtic que projectar únicament amb el cor. Al final aquells edificis que envelleixen bé en tots els sentits són els que conjuguen abstracció i construcció.

P. Com ha plantejat la relació amb els veïns?

R. Hem intentat que sigui una oportunitat per què el parc de la Ciutadella i l'Estació es poguessin veure entre elles i el nostre edifici no molestés.

P. El tema de la sostenibilitat és un element cada cop més essencial. Com han plantejat l'estalvi de recursos en el seu projecte?

R. La sostenibilitat és el dogma d'avui. Un dogma sol no porta massa coses interessants. La bona arquitectura sempre ha estat sostenible, sempre s'ha orientat bé respecte del sol, que és l'ànima de la sostenibilitat i sempre ha estat optimista. La biblioteca respon a les orientacions, utilitza la llum natural com a matèria primera de projecte i procura donar un pes rellevant a les ventilacions naturals que col.laboren de manera significativa perquè la climatització mecànica no sigui una llosa. Tot això fa que s'estalviï molta energia.

P. Com definiria la relació interior-exterior de l'edifici?

R. La disposició del programa pensant des de l'interior ha estat totalment intencionada perquè no manquen referents: el parc de la Ciutadella, el mar i la presència de les naus de l'Estació de França. A més a més, la biblioteca disposa d'una terrassa exterior que articula en secció el projecte i a la vegada l'articula amb l'Estació.

P. Quin són els seus referents arquitectònics?

R. Sempre estem aprenent de Mies van der Rohe. Per parlar de gent d'una certa edat o malauradament morts i de casa, penso en Francesc Mitjans, Enric Tous i Josep M. Fargas, Guillem Cosp, Xavier Busquets, López-Subias-Giráldez,... Arquitectura feta d'abstracció i construcció ambiciosa i honesta.

P. Hi ha un relleu generacional en l'arquitectura catalana?

R. No penso en generacions, crec en els arquitectes disciplinats, sacrificats i amb talent i confio totalment que gràcies a l'arquitectura el món és millor.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS