"La crisi no ens pot fer caure en la pura comercialitat"

Treballar en música fa feliç Víctor Garcia de Gomar. I la ciutat de Girona sembla, per ara, satisfer amb escreix el somni d'aquest baríton que va tenir clar ja fa una dècada, quan encara no tenia 25 anys, que tenia més futur professional com a gestor musical que com a cantant d'òpera. "Sempre m'ha fascinat la música i en especial la veu. Però tot i haver cantat a l'Orfeó Català i en petites produccions operístiques, la meva veu és la que és i no donava per fer carrera, així que vaig fer un màster de gestió cultural on vaig conèixer la Maricarmen Palma i ella em va obrir les portes de la gestió musical quan li vaig donar un currículum i em va trucar quatre setmanes després per donar-me feina al Servei de Música de la Fundació La Caixa", explica el director de l'Auditori de Girona i també del Festival de Músiques Religioses i del Món, que va començar dissabte passat, sobre els seus inicis.

De tracte afable, amb sentit d'humor i dotat de les virtuts de la modèstia, la paciència i la perseverança, Víctor Garcia de Gomar s'ha revelar com un notable programador musical —"una bona programació no és res sense un bon equip que la gestioni, i el meu equip és excel.lent!", recalca—, la gestió del qual ha contribuït a dinamitzar la vida cultural de Girona.

De Maricarmen Palma i Josep Lloret, als quals reconeix com els seus mestres, afirma haver-ne après que en música programar no és únicament ajuntar concerts. "Darrere de tota programació hi ha d'haver un criteri, una línia que li doni coherència. I el programador d'un festival o d'un auditori ha d'establir una forta relació amb els artistes. Ho vaig aprendre d'ells dos i són coses de les quals puc presumir al front de l'Auditori de Girona i el Festival de Músiques Religioses i del Món", assenyala Garcia de Gomar. "Només d'aquesta relació personal, tot i passant pels agents artístics, en poden sorgir projectes com el del clavecinista francès Pierre Hantaï que ens farà a Girona els propers 6, 7 i 8 de juliol on interpretarà per primer cop i en primícia la integral d'El Clavecí ben Temprat de Bach".

Hi ha altres exemples de concerts pensats en exclusiva per a Girona. Tant a l'Auditori com al festival. "No volem anar a remolc de Barcelona. La inauguració el 2006 de l'Auditori ens ha permès no sols de tenir una programació variada, amb presència de tots els gèneres musicals, sinó també que els gironins ja no s'hagin de desplaçar a Barcelona per escoltar un bon concert. Encara no disposem d'un teatre d'òpera com el Liceu, i potser mai el tindrem, però sí que tenim un centre musical on s'hi pot escoltar des d'orquestres simfòniques fins a conjunts de pop i rock".

L'Auditori de Girona, també un dinàmic centre de congressos, disposa de 650.000 euros per programar, sense comptar en aquesta xifra el pressupost del Festival de Músiques Religioses, de 400.000 euros aquest any. "Fem al voltant de 70 concerts per temporada, aproximadament la meitat de música clàssica i la meitat de moderna, i tenim convenis amb l'Orquestra de Girona, la de Cadaquès, que és el conjunt resident de l'Auditori, la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), la Simfònica del Vallès i el cicle de concerts Ibercamera, que té una temporada pròpia a Girona, diferenciada de la que fa a Barcelona", explica el director. "Aquests acords ens permeten de normalitzar el repertori, en especial el de música simfònica, que no era present a la ciutat per manca d'un espai adient. Només cal dir que fins al setembre del 2008 a Girona no s'havia tocat mai la Cinquena de Beethoven!".

Alerta Víctor Garcia de Gomar de les perversions a què poden abocar la crisi. "No ens pot fer caure en la pura comercialitat a l'hora de programar. No podem perdre de vista que hi ha músiques que necessiten suport, com la contemporània i la promoció de la creació i els joves valors. Un auditori ha de ser un generador de creativitat, encara que els recursos siguin limitats, com els nostres, que amb la crisi hem perdut un 35% del pressupost que teníem fa tres anys. Esperem poder superar la crisi, estabilitzar el pressupost i tenir prou recursos per fer més producció pròpia", ambiciona.