Un cinema amagat

DEL ÉXTASIS AL ARREBATO

Doble DVD i llibre editat per

Cameo. 29,95 euros

Hi ha tota una part de la història del cinema que ha circulat per sales arraconades, misericordiosament anomenades alternatives. Per això és important donar visibilitat a aquestes peces en el mateix suport que Piratas del Caribe. És el cas Del Éxtasis al Arrebato, àlbum amb dos DVD i llibre editat per Cameo, amb la col.laboració, entre d'altres, de la Filmoteca i el CCCB, que ha organitzat ara un cicle de projeccions.

Es pot polemitzar interminablement sobre la tria. Però, per molts, és una ocasió per descobrir unes obres ocultes. Per d'altres, es tracta de revisar quina mena d'indagacions o mimetismes hi havia al cinema espanyol experimental dels anys cinquanta en endavant. Sorprèn, per exemple, en aquesta antologia els clamorosos deutes impagats a l'abstracció de Norman MacLaren. I els que reprodueixen les seves provatures de dibuixar directament sobre el negatiu són més acceptables que els que presumeixen de superar-lo, com Javier Aguirre, que deia que les seves abstraccions es basaven en principis científics i no en experiments "capriciosos" com els del canadenc. Aguirre és un personatge singular que ha caminat tant per l'anticine, així ho anomenava, com pel cine de destape.

En aquest cinema experimental hi ha una proposta dominant per sobre la gosadia temàtica: la reflexió sobre el propi llenguatge i l'eina cinematogràfica. Fins i tot en exercicis com els d'Antoni Padrós, que vèiem al cineclub de l'Associació d'Enginyers Industrials que portaven gent com Martí Rom, on l'argument és una metàfora de gelateria sobre la fel.lació, o en treballs més directament combatius com els de l'estimat Carles Duran, per sobre del lleu fil argumental, hi ha una primera preocupació per trencar amb la retòrica dominant. Per exemple, Brutal Ardour (1978), de Huerga, on se celebra l'esmicolament de la imatge que fa el fotograma. L'edició és curosa encara que, potser, en el llibre d'acompanyament, s'hi podrien haver diversificat més les fonts bibliogràfiques o, en els casos que fos possible, hauria estat interessant conèixer l'estat actual de les reflexions dels seus autors. Saber què en pensen ara, d'aquests artefactes singulars.