Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
ENTREVISTA

'No conservo cap original'

Pocs autors espanyols de còmic han tingut una carrera tan excepcional com la de Purita Campos (Barcelona, 1937). El revival de la seva inoblidable Esther li ha tornat l'èxit que ja va aconseguir internacionalment dècades enrere amb l'encantadora de cara pigada. Els que tinguin prejudicis per aquella etiqueta ximple de "tebeos para niñas" es quedarien desarmats en parlar amb la creadora, recentment distingida amb la Medalla al Mèrit de les Belles Arts que concedeix el Ministeri de Cultura. Purita Campos transmet entusiasme i un afecte infinit per la seva criatura més estimada. O, més ben dit, tota una vida de feina ben feta que ha tingut com a gran aliat el poder de la nostàlgia.

Pregunta. La ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, és una de les seves moltes lectores declarades, oi?

Resposta. Sí, fins i tot va escriure el pròleg d'un dels meus àlbums. No crec que me l'hagi donat perquè jo sigui dona i ella també, sinó perquè coneix bé la meva feina; com Isabel Coixet, la ministra Carme Chacón o la mestressa de casa més humil...

P. Hi ha coses que no canvien i Purita Campos continua sent una màquina de fer lectores de còmic.

R. Els còmics d'Esther els vaig fer amb el guionista Phillip Douglas per a una editorial anglesa a partir de 1971, i a Espanya va començar a aparèixer el 1974. Llavors ja vaig tenir un nombre enorme de fans.

P. Però el que ara publica Glénat, més que una reedició, és una restauració.

R. El material era en un estat horrorós, perquè vam haver de treure'l de revistes de Bruguera, que tenia un format diferent que l'anglès, i a l'estudi hi van afegir vinyetes que no havia fet mai.

P. I després de tants anys, com ha tingut ganes de tornar a posar-se a crear noves aventures d'Esther? Tan pesades que són les dates de lliurament!

R. (Riu) Com que mai no he deixat de treballar, doncs m'ho he pres bé.

P. La seva entrada a Bruguera va tenir la marca d'humor ximple de la casa...

R. Vaig entrar a Bruguera perquè el meu germà es va trobar casualment amb Manuel Vázquez, el creador de les germanes Gilda, en un concert de rock. Vázquez li va dir que em presentés l'endemà a l'editorial amb els meus treballs. Però a Vázquez se li va passar per alt dir que ell no manava a Bruguera, és clar. O sigui que em vaig presentar amb la meva carpeta de dibuixos i vaig tenir la sort que em rebés Víctor Mora, que era el cap de redacció. Va mirar els dibuixos i em va dir que podia començar l'endemà mateix. És a dir que al final va sortir bé, però al principi no tenia res a veure amb el còmic, eren dibuixos de moda perquè llavors treballava fent models per a revistes.

P. Per alguna cosa la moda ha estat la seva altra professió, els vestits que feia agradaven molt a les noies pijes de la gauche divine.

R. Sí, però la meva relació amb la gauche divine va ser circumstancial, només vaig fer amistat amb el fotògraf Leopoldo Pomés.

P. Amb aquells inicis a Bruguera no es deurà perdre la pel·lícula en què Santiago Segura interpreta a Vázquez...

R. Jo surto a la pel.lícula. Bé... una actriu que m'interpreta. El director i Segura em van venir a veure per recordar anècdotes de Vázquez. Segur que han posat alguna cosa que els vaig dir que potser hauria estat millor que callés.

P. Com ara què?

R. Doncs que un dia em vaig trobar amb Vázquez a Bruguera i em va demanar com anava. Li vaig dir que molt bé i ell em va respondre que m'hauria anat millor en un bordell. Tenia un humor així i segur que això és a la pel·lícula.

P. Sempre ha estat molt moderna, potser perquè també és una viatgera.

R. Ja vaig anar a Anglaterra l'any 1962, molt abans de fer Esther. Allò era molt diferent de l'Espanya grisa i trista de l'època. Per mi era el súmmum...

P. El món del còmic quasi la va perdre, perquè li atreia molt el teatre.

R. Sí, però, ara, com no faci papers d'àvia... Vaig anar a l'Institut del Teatre, però no vaig passar del teatre amateur. Tot i així, puc dir que fins i tot em va dirigir Ricard Salvat a la Cúpula del Coliseum en un petit paper en un muntatge de l'obra El Rinoceronte de Ionesco. A l'Institut vaig conèixer gent interessant, com Fabià Puigserver.

P. Quantes pàgines ha dibuixat només d'Esther?

R. Més de 3.000, segur. Ha estat una esclavitud, però amb molt de gust.

P. I quants originals en conserva?

R. Cap. Els d'Anglaterra van ser molt pirates i no em van tornar cap original. Fa uns anys els vaig tornar a demanar i vaig parlar amb un advocat per saber com els podia recuperar, però a l'editorial es van tancar en banda. Al final, els van vendre a un col·leccionista que els està venent per eBay al preu que li dóna la gana. És un tema que no vull tocar gaire, perquè em dol. Per recuperar els meus originals d'Esther els hauria de comprar a un col·leccionista. És fort, oi? Però tampoc no és estrany. Passava com a Bruguera, ells es volien fer rics amb la nostra feina mentre nosaltres només en podíem anar vivint.

La 'mare' d'Esther'

Purita Campos va néixer a Barcelona l'any 1937. La seva passió per la il·lustració va començar de molt jove i va estudiar dibuix durant 7 anys a la Llotja de Barcelona.

Els seus inicis al món del còmic daten de finals de la dècada de 1950 quan entra a l'editorial Bruguera com a portadista de col·leccions adreçades al públic femení.

A la dècada de 1970, comença la seva col·laboració amb editorials angleses fins a arribar a aconseguir un gran èxit amb el còmic Patty's world, amb guions de Phillip Douglas, que es va publicar a Espanya amb el títol d'Esther y su mundo.

La qualitat del seu treball li ha valgut enguany la concessió de la Medalla de les Belles Arts del Ministeri de Cultura.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 8 de abril de 2010

Más información