Nadal 'low cost'

Trenta euros. Aquest és el pressupost per passar un Nadal cultural a Barcelona. No tenir ni un duro no ha de perquè implicar portar una vida d'anacoreta i retirar-se al sofà de casa. Amb tres bitllets de 10 hem vist vuit pel·lícules a les sales de cinema, un espectacle de dansa i dos de teatre. Hem assistit a sis concerts i hem portat els més petits a un concert al Sidecar, a una òpera comica, a un espectacle de màgia i a un altre de titelles. No satisfets amb això, hem recorregut 17 museus, hem visitat un poblat iber, i hem menjat un suculent entrepà d'escalivada amb anxoves. La conclusió és que l'oferta d'oci i de cultura, a la ciutat, a preu de ganga, és possible.

Divertir-se amb pocs euros, però, és també un art. Les biblioteques públiques són una bona opció per començar no sols per l'oferta de llibres, revistes i pel·lícules sinó perquè, a més, s'hi pot consultar gratis internet. I això és fonamental, amb el seu carnet es poden gaudir de descomptes interessants, a llibreries, teatres, concerts i museus. Val la pena portar-lo sempre a sobre per si de cas. Un altre requisit imprescindible: estar ben informat i conèixer les agendes de museus, centres cívics, filmoteques, locals alternatius... Cal recordar, però, que per esdevenir un llicenciat en low cost també fa falta una certa disposició al risc i a l'experimentació, bona part de l'oferta són artistes i grups que comencen i a qui els agrada trencar amb tots els convencionalismes. El més underground , però, acostuma a ser volàtil. Tot canvia a velocitat de vertigen. S'ha d'estar al dia.

Els mercats d'intercanvi permeten bescanviar objectes en bon estat sense diners pel mig

La qüestió és que els barcelonins que s'apunten a l'economia de supervivència són cada vegada més nombrosos. Iniciatives com obrir els museus les tardes del diumenge ha estat tot un èxit. La gent està disposada a aguantar una llarga cua a l'intempèrie i amb el termòmetre apropant-se als zero graus per estalviar-se el preu d'una entrada. Á més, si una cosa es pot fer sense cost aquests dies és anar a veure exposicions ja que, a més dels diumenges, abunden els centres amb oferta d'alt nivell i gratuïta.

La conclusió és que al costat d'aquesta part de la ciutat-aparador per a turistes disposats a gastar diners, n'hi ha una altra que és com un formiguer amb gent batallant per apropar-se al públic, encara que aquest estigui escurat. Us n'oferim algunes.

- Torna el troc

Semblarà mentida, però a Barcelona es poden aconseguir regals per a tota la família per zero euros. En temps de crisi una cosa tan vella com el troc (trueque) s'ha convertit en un fenomen que guanya adeptes cada dia. Aparells de televisió, Nintendos, alforges per a bicicleta o ventiladors. Els trobareu a la columna d'ofertes de la web www.intercanvis.net. A les demandes hi ha des d'un ordinador portàtil fins a bíblies catòliques, passant per telescopis. A més, en aquest web hi ha el calendari amb els principals mercats d'intercanvis de la ciutat. Les properes cites són el 19 de desembre a la Barceloneta (davant del mercat); 20 de desembre al Mercat d'Intercanvis a Gràcia (plaça del Diamant); i el 4 de gener a la Marina (plaça Marina). Només cal portar una cosa en bon estat que ja no us faci servei i canviar-la per una altra que necessiteu. No es pot pagar amb diners.

- Teatre i dansa per la cara

Ballarins fent claqué damunt un instrument musical que emet sons i llums. Veure com es pot fer música amb els peus, de la mà dels ballarins de Tapargpegics, pot ser tota una experiència sensorial. Aquest espectacle el fan a la nau Ivanov el 17 i 18 de desembre, i és totalment gratuït.

Un altre espai on sovint es pot gaudir de teatre de franc és l'Institut del Teatre. Del 17 al 20 de desembre, els alumnes ofereixen la versió de Sartre de Les troianes d'Eurípides , la tragèdia grega d'un grup de dones indefenses, que són tractades com a botí de guerra.

A l'Obrador de la Sala Becket es podrà veure en primícia i gratuïta, el 21 de desembre, L'Home dels ulls tristos , de Händk Klaus, dirigida per Thomas Sauerteig, en la qual el protagonista és en Gunter, un home que treballa per Metges sense Fronteres, i que cau en mans de dos germans malèvols. Els dos homes el forçaran a seguir-los a una ciutat despoblada on no hi ha ni aigua ni electricitat, i l'obligaran a participar en un acte de violència contra un vell.

- Música sense taquilla

Si existís un cafè on es reunissin esperits inquiets i místics de creences variades i ments obertes, la música que sonaria seria la de Barruezo & Bohemia camerata + Wafir S.Gibril. El dilluns 21 de desembre, aquest trio bohemi toca gratuïtament, amb reserva prèvia d'entrades, a la Casa Elizalde. Els membres d'aquest grup són musulmans, jueus, cristians, flamencs i agnòstics, beuen de totes les cultures i la seva música és el resultat d'aquesta barreja, radicalment moderna, però amb aires medievals i molt mística.

Un espai emblemàtic per escoltar bona música low cost i veure com els músics juguen i es diverteixen amb la tecnologia digital és Niu Espai Artístic Contemporani al Poblenou. El dimarts 22 de desembre hi ha una sessió amb Institut Fatima. Al darrere d'aquest nom hi ha dos barcelonins d'origen alemany, en Paul Rose i en Carsten Galle, que tenen passió per la música electrònica i molt sentit de l'humor. Juguen amb pilotes, perruques, guitarres, diverteixen i utilitzen el públic amb conillets indis.

Un altre centre cívic on s'ofereixen concerts gratuïts, en aquest cas de música clàssica, és la casa Golferichs. Aquest dimecres, 23 de desembre, els amants de la música italiana podran gaudir de les àries de Verdi, Puccini i les cançons de Donizzeti. Més clàssics: l'Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics a l'Ateneu Barcelonès, diumenge 20; el Concert de Nadal de la Coral Sinera i el Virolet als Lluïsos de Gràcia, i el Carrilló de la Generalitat de Catalunya, amb les seves 49 campanes de bronze, al Palau de la Generalitat, el dissabte 26 de desembre. Música llatina, tango, salsa, gospel, pop català, folk... L'oferta musical d'aquest desembre als carrers de Barcelona és d'allò més eclèctica. N'hi ha per tots els barris i si voleu consultar el calendari, tan sols heu de clicar www.bcn.cat/nadal.

- Cinema a bon preu

Bon cinema a preu irrisori: menys de tres euros. A la Filmoteca de Catalunya es pot passar el Nadal amb el malson tortuós que destil·la la Cabeza borradora de David Lynch, continuar amb el terror atàvic de L'Exorcista de William Friedkin o l'antimilitarisme demolidor de M.A.S.H . Per Sant Esteve, es projecta una altra obra mestra Apocalypse Now Redux , la versió infernal del Vietnam de Francis Ford Coppola; i l'Any Nou s'estrena amb el Gran Torino de Clint Eastwood i el conte prodigiós de Els mons de Coraline .

Als Centres Cívics projecten sessions gratuïtes de cinema. El col·lectiu Manderlay (www.manderlay.es) el formen una treballadora social, un cineasta, un antropòleg i una periodista, que són cinèfils empedreïts. Aquest desembre organitzen un cicle de comèdia clàssica al Centre Cívic del Carmel. Una altra opció, per a retines més àvides de noves experiències és l'Xcèntric, que els dijous i diumenges omple l'auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) del cinema més experimental. Al desembre les sessions estan dedicades a Fluxus, un moviment de principi del seixanta en què personatges tan dispars com el músic Robert Watts (que omplia trompetes amb pilotes de ping-pong, arròs, joguines, fang o aigua i ho expulsava tot plegat sobre l'escenari) o la polifacètica Yoko Ono es dedicaven a fer dialogar totes les arts. Sense sortir del centre es pot anar a l'Arxiu, seure en una còmoda butaca i fer zàping entre una feminista dels setanta com Chantal Ackerman, un sardònic John Smith o els nus fetitxistes de Man Ray.

I una altra oferta nadalenca i cinematogràfica del CCCB, aquest cop totalment de franc, és la pel·lícula Feliz Navidad, Mr. Lawrence , que es podrà veure el 23, 30 i 2 de gener. David Bowie és en aquest film de Nagisa Oshima, un presoner britànic en un camp de concentració japonès a l'illa de Java. Un Nadal de 1942, amb homes al límit.

A la Nau Ivanov, a la Sagrera, ofereixen més experimentació audiovisual. El divendres 18 de desembre, per exemple, projecten Buho , un film en el qual s'expliquen de tres maneres diferents les peripècies d'un personatge que, de forma obsessiva, segueix un vianant desconegut.

I del tot naïf és la proposta del CaixaFòrum: cinema familiar per 2 euros. El 28 de desembre projecta tot un clàssic, Un conte de Nadal de Jimmy T. Murakami, amb dibuix animat i personatges reals. L'endemà es podrà veure Estrelles Fugaces , quatre històries escandinaves sobre l'amistat, la guerra o el racisme. El 30 de desembre li toca el torn a Komaneko , un gat curiós que un dia assolellat decideix fer la seva pel·lícula d'animació amb una càmera de 8 mm amb què roda minuciosament cada pla.

- Estrenar el nou metro

Passejar, de sempre, és recurs de pobres. Però ara que Santa Coloma ha inaugurat les cinc parades de metro de la Línia 9, pot ser un bon moment per estrenar aquests vagons sense conductor i llançar-se a explorar aquest municipi, on els laietans no van poder amb els romans, però els seus vestigis, en canvi, han resistit les temibles excavadores. S'ha de caminar una mica, però val la pena pujar els 300 metres que té el turó del Pollo al parc de la Serralada de Marina. Des d'aquest cim no només es pot albirar la desembocadura del Besòs i Barcelona, sinó que també es pot passejar pel poblat ibèric del Puig Castellar i intentar imaginar com era la vida dels 200 laietans que vivien en aquest llogarret.

L'altre tresor de Santa Coloma per descobrir és la Torre Balldovina que al segle XI era una torre de defensa i que més tard acabaria convertint-se en la casa d'estiueig de la família de l'escriptor Josep Maria de Sagarra. Ara és el Museu que acull les restes arqueològiques del poblat del Puig Castellar. Una altra parada en aquest recorregut pot ser un edifici amb una forma singular: la V. La va construir entre 1910 i 1013 Rafael Roig i Torres, i l'obra, que barreja elements modernistes i noucentistes, ha acabat coneixent-se amb el nom del seu creador.

I com que de tant caminar segur que us ha agafat gana, la darrera parada és un àpat low cost : una xapata calenta d'escalivada amb anxoves al Tot Bo de la plaça Segarra.