El voyeur a la platja

Ajaçat sobre la tovallola, a vegades m'endormisco. Un pi que tinc al darrere -a Sa Conca els pins arriben fins a la sorra- es mou lleugerament i m'arriba una alenada de resina que esborra tots els ungüents de protecció solar que ara ens fan posar amb grans amenaces. Quan érem petits només ens posaven una llepissada de Nivea al nas i a l'esquena i ja en teníem prou (quan vaig començar a tenir consciència lingüística i ortogràfica -castellana, és clar, que jo vaig fer la immersió castellana, i no m'ha pas anat tan malament; per tant, la catalana no frustrarà pas cap Cervantet que pugui néixer- no em cansava de repetir que calia dir i escriure Nívea . I com que em miraven amb cara estranya i em preguntaven per què, jo els contestava: perquè és blanca com la neu). Ara tothom s'unta de dalt a baix, amb gels, llets, cremes, pomades i olis. I la barreja d'olors -ara en diuen fragàncies- que t'arriba és marejadora. Per això beneeixo el meu pi, aspiro fort la saludable olor de resina i me'n vaig a l'aigua.

Quan en torno, darrere, a quatre passos, una tropa de russos ha instal·lat el campament. Dos para-sols i cinc tovalloles: un pare de mitja edat -ai, força més jove que jo!-, amb eslip, no falla; un post adolescent, amb bermudes fins a mitja cama i dos dits d'uns Calvin Klein que en sobreïxen, a la cintura, tampoc falla; una mamà estupenda, amb només les calcetes del seu biquini; una també post adolescent, igual; i una àvia de bon veure, amb biquini complet. Se'ls veu, per les tovalloles, les bosses i els banyadors, gent de possibles. Noi i noia són rossos, com la mare. Són educats i parlen fluixet, cosa que no es pot dir d'un grup de joves que parlen castellà, que criden i es mouen i van i vénen de l'aigua fent gran renou i esquitxant a tothom. No poden parlar baix? Els nois, quatre, amb banyadors a mitja cama. També els calçotets emergents. I tatuatges i piercings. Les noies, també quatre, en biquini sencer. Deuen ser parelles constituïdes, penso, i ells no volen que ensenyin els pits. Llàstima, perquè estan en l'edat dels pits preciosos. Suposo que si aquest grup parlés català, faria la mateixa fressa. Potser les noies, però, ens obsequiarien amb la seva nuesa gairebé completa. Pel que fa als nois, ja he perdut tota esperança, mentre duri aquesta moda irracional, de poder contemplar les cames senceres de cap kourós vivent.

Ara arriba una parelleta sola. Ella, amb un biquini mínim, estén una tovallola que és una bandera americana. Ell, també amb els calçots de moda i els dos dits de calçotets vistents, s'estira sobre una de ratlles. Parlen baixet. El noi duu una trena fina de cuiro al turmell, i una arracada discreta. Ara el vent em porta la veu d'ella. "Vols dir?", sento. O sigui que són catalans. Ell treu una capseta i un paquet de Camel i lliga un porret. Ho fa d'amagat, amb circumspecció. Ella vigila, divertida i còmplice. D'aquí a uns moments, l'aire vindrà tot perfumat d'herbeta.