Geometria de les passions

Winesburg, Ohio

Sherwood Anderson

Viena Edicions

254 pàgines. 20 euros

A diferència de la felicitat, que sempre és un objectiu en si mateix, la infelicitat necessita ser transmutada. La ruptura, l'esqueixament, la violència, el mal fat o l'alienació solen ser els centres de gravetat de l'art, ja entès com una poètica que conjura el dolor. Com van endevinar Bárbara Jacobs i Augusto Monterroso a la seva memorable Antología del cuento triste, el sediment dels relats de Winesburg, Ohio és la tristesa, categoria tautològica capaç d'intensificar les illes de fulgor i felicitat que també contrapunten la vida humana. Habituats al moviment pendular entre joia i abaltiment, en què la commutació de la tristesa es transforma en un motiu de felicitat literària, la primera traducció al català d'aquesta joia titulada Winesburg, Ohio ha d'exaltar tots els sentits de la intel·ligència. Aquesta obra compta ara amb una versió de Francesc Parcerisas, magistral, que conserva la prosòdia sense que la sintaxi pateixi, i que preserva l'esperit de l'aplec de relats que configuren aquest llibre: una atmosfera íntima i impressionista.

Als quaranta anys, Sherwood Anderson (Camden, 1876-Panamà, 1941) va abandonar esposa, fills i tota una vida convencional i assentada per consagrar-se en exclusiva als riscos de l'escriptura. Autor d'una obra irregular, va ser un dels inductors del Modernisme nord americà, acolorint de lirisme i perspicàcia psicològica el component naturalista de la seva literatura. Publicada el 1919 i constituïda com un model del nou realisme literari, Winesburg, Ohio és la millor obra d'Anderson. La novel·la cristal·litza en una ucronia: el poble fictici de Winesburg, ambientat en el tombant del segle XIX al XX, forja una abstracció de l'arxipèlag de pobles de l'Oest mitjà durant els processos de modernització propis de l'època, caracteritzats pel creixement industrial i financer i per l'emigració del camp a la ciutat. Amb un gir líric permanent, a través de la captura d'un instant de la vida de diversos personatges d'aquesta ciutat de 1.800 habitants, Winesburg, Ohio mostra el conflicte de la persona oprimida per la societat urbana moderna, assetjada en l'encreuament que marquen, d'una banda, les rígides formes de vida tradicional i, de l'altra, les inèrcies liberalitzadores dels nous temps.

En un llenguatge col·loquial inspirat en Mark Twain, exposant el retaule humà de tot un poble i fent gravitar els relats sobre un únic centre -George Willard, el jove periodista local-, l'obra expressa pulsions universals: el flagell de la soledat, l'ardit de la fugida, els mons que desapareixen empesos per la modernitat, l'isolament de províncies, la topada entre els sistemes puritans i els instints individuals, plasmats d'una manera magnificent en els amors primaverals i iniciàtics de Willard; en les ingovernables passions d'una dona que embogeix i corre nua pels carrers després d'haver esperat durant anys el retorn del seu promès; en el reverend de l'Església presbiteriana, que ha de conciliar les seves exigències biològiques amb la seva fe i funció religiosa a la ciutat; en les mans del mestre, emblema de la culpabilitat després que hagi estat acusat d'homosexual. Amb aquestes modulacions de l'existència la novel·la s'eleva per damunt del costumisme i plasma els arquetips de la condició humana.

Winesburg, Ohio presenta una composició i una sofisticació comparables a Middlemarch, de G. Eliot: l'exploració de les capes freàtiques de la realitat. Sobre l'aparent pau d'un poble polsegós de províncies esclaten els sismes vitals. La lluita entre passat i present queda concentrada en la figura versàtil, centrípeta i centrífuga alhora, de Willard. Aquest periodista fa de frontissa entre dues èpoques. La seva tristíssima partença de Winesburg eixampla els horitzons de la novel·la i segella un món, no només històric sinó sobretot vital. La força narrativa de les passions que bateguen a Winesburg, Ohio fan que aquesta novel·la sigui perdurable com una essència.