Fons i figura

Aviat farà un any que els vaig parlar de la plaça Lesseps. Avui és una bona ocasió per tornar a fer-ho vistes ja les diverses manifestacions que han sorgit sobre el projecte de reforma d'aquest lloc. En aquella ocasió vaig insistir en el procés, en la construcció, realitzada sense interrompre el trànsit, el que equival a dir que la construcció va tenir en compte l'activitat de la plaça com a nus circulatori. Avui l'ocasió és bona perquè un cop acabada es pot tornar a parlar de la plaça en conjunt, tal com la veiem i no solament de la reforma.

Mentre la plaça anava donant forma a la circulació, però, sobretot, mentre pensaven que anaven donant forma a l'espai, omplint-lo de tota mena de curiositats metàl·liques o no, amb les formes més variades, amb excuses funcionals o sentimentals o sense cap, la plaça ha anat configurant un nou perímetre i especialment un nou fons que fa, des del meu punt de vista, insignificant i prescindible el que succeeix a l'interior. És conegut l'aforisme atribuït a John Lennon que diu que "la vida és allò que ens succeeix mentre estem ocupats en altres plans". Doncs això és clarament aplicable aquí. És com si el veritable "projecte" de reforma hagués succeït mentre volien arreglar la plaça. El cas és especialment interessant perquè posa en dubte el projecte d'arquitectura entès com a planificació detallada, com a "anticipació" com a alguns els agrada dir. De fet el "projecte", que té connotaci-ons quasi sagrades per alguns dels meus col·legues, es manifesta estret, limitat i dubtós com a instrument arquitectònic en casos com aquest i queda desbrodat pels esdeveniments.

Mentre la plaça es construïa va aparèixer la biblioteca Jaume Fuster, després es va construir un edifici d'habitatges darrere seu que li va proporcionar un fons de persianes i ter-rasses semblant a un paravent gegant. Va ser necessari que existissin aquests dos nous edificis perquè, la que fins aleshores restava sola, l'escola, passés a fer parella amb algú. En aparèixer l'edifici que fa esplèndidament de fons de la biblioteca, el que forma la vessant sud de la boca de Travessera de Dalt, va passar a ser vist com el fons d'unes casetes que donen a la plaça. I aleshores, com a resultat inevitable d'aquesta nova percepció, les casetes en qüestió, enlloc de formar el límit de llevant de la plaça, van passar a ser a dins. D'aquesta manera, ara, la plaça Lesseps té tres edificis al seu interior: la biblioteca, l'escola i un grup de cases, que bé podrien convertir-se en el futur en un nou edifici públic, el temps ho dirà. Queda encara una mitgera darrere l'escola, que curiosament ha passat de ser percebuda com una cosa ofensiva a una cosa plena de possibilitats, una part del nou fons de la plaça, un lloc on imaginar un projecte. Tot plegat ha servit perquè la nostra percepció de la plaça estigui més atenta al fons i s'adoni que la plaça s'ha dilatat fins a la Riera de Vallcarca i els carrers Mai-gnon i Albacete, acollint nous edificis perquè senzillament tenen una grandària que permet que siguin acollits. Això ara és, a més, inevitable perquè cerquem distreure la vista, fugint inconscientment del pica-pica del mig de la plaça.

És tant així que fins i tot l'església sembla ser un altre element "dins" la plaça i comencem a apreciar que Lesseps té "boques" que amb la seves imperfeccions i desequilibris li confereixen caràcter. Totes les boques de la plaça tenen els seus costats descompensats excepte una, que curiosament és la menys interessant, la del carrer Pérez Galdós. Ara l'aparició d'un nou edifici en construcció a l'antic solar dels Josepets atribueix consistència a aquest nou fons de la plaça dilatant-lo cap a la Ronda i també les seves boques. Mentre que per un pintor en un retrat generalment el fons és accessori en relació amb la figura, en un espai públic el fons és determinant. Pensar que la ferralla pot substituir les figures, els que s'hi estan o els que simplement hi passen és un error, com ho és haver "camuflat" la xurreria entre la ferralla. I ara diguin: qui pensa ara en l'aperitiu quan ja hem vist el pollastre a taula?