Els Borja en escena
Teatre borgià (volum 1)
Diversos autors
Tres i Quatre
297 pàgines. 19,50 euros
El nepotisme, la truculència i els escàndols que envoltaren la família Borja -més inventats que reals- es feren cèlebres en la vida política d'Itàlia i de l'Església romana als segles XV i XVI. La llegenda negra dels Borja ha estat explotada per autors diversos com Víctor Hugo, Alexandre Dumas, Paul Verlaine o Guillaume Apollinaire. El teatre europeu també l'ha revisitada sovint, des del segle XVI, per portar a escena, sobretot, els excessos del papa Alexandre VI o els seus fills Cèsar i Lucrècia. L'editorial valenciana Tres i Quatre ha tingut l'excel·lent pensada d'inaugurar la Biblioteca Borja Minor amb el primer volum del Teatre borgià, aplec de tres textos dramàtics, de la segona meitat del XIX, sobre la família valenciana més universal: Alexandre VI. 1503, de Jules Verne; El Concili de l'Amor, d'Oskar Panizza, i El duc de Gandia, d'Algernon Charles Swinburne.
El drama romàntic Alexandre VI. 1503, escrit en vers quan Verne tenia 19 anys i molt deutor d'Hugo, s'inspira lliurement en els darrers dies de Roderic de Borja. El jove Verne contraposa la hipocresia del discurs de bondat i clemència del papa Alexandre VI, i també del seu fill Cèsar, i la crueltat criminal -assassinats, tortures, violacions- que practiquen per satisfer l'ambició de poder i els desigs més luxuriosos. L'antagonisme a tanta infàmia el posa l'amor autèntic i triomfant de Rosa i Hèctor, tots dos víctimes també de la perfídia dels Borja. En uns paràmetres romàntics molt similars se situa el drama El duc de Gandia, conservat de manera inacabada. Amb més subtilesa i ironia, sense tanta ampul·lositat, Swinburne suggereix també la dissipació de la cort papal d'Alexandre VI a través del fratricidi de Joan Borja, a mans del seu germà Cèsar, que aspira així a dominar tot Itàlia.
L'autèntica joia del recull és, sens dubte, El Concili de l'Amor, text de 1895 que preserva una força revulsiva extraordinària. Panizza ens duu al regne celestial, presidit per un Déu Pare atrotinat i gemegós, a qui arriben les notícies del desenfrenament sexual que viu Itàlia. Colèric per l'actitud dels humans, Déu Pare convoca la mundanal Maria i el malaltís Crist per decidir quin càstig exemplar aplicar-los, i fa cridar El Diable, el seu aliat natural, perquè en sigui el braç executor. La cort d'Alexandre VI, que neda en l'abundància, el crim i la jocositat, serà el banc de proves de la sanció diabolicodivina: la irrupció de la sífilis perquè calmi la lubricitat dels homes i les dones, sense que els destrueixi l'ànima.
Esbojarrada, atrevida i irreverent, El Concili de l'Amor ofereix una visió humorística del llegendari més negre sobre la cort dels Borja en el marc d'una paròdia despietada de la mitologia cristiana. La gran nòmina de personatges, el dinamisme de les escenes, la fastuositat escenogràfica -magnífica l'escena de la "transformació"!- confereix a l'obra la forma d'un "gran espectacle". Ple de contrastos i troballes, el text contraposa la iconografia del regne celestial amb la de la cort papal borgiana i incorpora el teatre dins del teatre i números festius, com els de les cortesanes o els dels atletes, que es combinen amb la solemnitat dels fragments de la missa. Una obra esplèndida per la seva força moralment corrosiva i la seva exuberància escènica.
