Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Arquitectura i Art

Motius nadalencs

La vida és representació. I l'artista manifesta les escenes representades en el seu inconscient intern o en el col·lectiu. Per això, autor i personatge són un, persones suposades o col·lectius que interactuen en el drama i la comèdia de la vida. Fins fa molt poc, a les dones els ha tocat representar el paper de Ningú, el de criatures toves, tan passives com sofàs, anul·lades en energia i imaginació. Els personatges religiosos reforçaven doblement el paper del poderós Altre, que governava les vides i els dies de les dones. Aquesta és la lectura en clau feminista de la instal·lació de Julia Montilla a la galeria Toni Tàpies. Altres, molt més precises, buscarien desgranar les formes de consum de les imatges que determinen la nostra cultura.

L'obra titulada Gogo-Arima Erradikakak -encara que tinguem dubtes sobre la seva formalització- posa en evidència la manera en què es construeixen i representen els relats i els mites lligats a una identitat nacional. Una reproducció a escala d'una tarima (per visionar l'aparició de la verge envoltada de llums amb els colors de la ikurriña) i quatre roures (símbol de la llibertat al País Basc) conformen el teatre ad hoc marià; la protagonista farà la seva "aparició" cada dia a les 18,30 a la galeria. Un altre motiu per celebrar el Nadal.

Gogo-Arima Erradikakak. Julia Montilla. Galeria Toni Tàpies. Consell de Cent, 282. Barcelona. Fins al 9 de gener

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 25 de diciembre de 2008