Amics d'escriptura

L'Any Rodoreda no s'ha acabat i rar és el dia en què no hi hagi una activitat relacionada amb l'escriptora. Aquesta setmana, sense anar més lluny, ha començat al Palau de la Virreina el cicle Converses a Barcelona dedicat a la presència de la guerra en l'obra de Rodoreda i a Nova York, la North American Catalan Society va organitzar també el passat dia 24 un simposi sobre l'escriptora, mentre l'Institut del Teatre acaba d'anunciar que li dedica la seva primera guia temàtica digital. Això per no parlar dels actes que aquest novembre tindran lloc a diverses ciutats de França (Burdeus, París i Orleans). En fi, que la quantitat d'actes és enorme. Basta fer una ullada a www.anyrodoreda.cat.

Tanmateix, aquesta tardor hi haurà dos esdeveniments cabdals que realment aporten noves dades sobre l'escriptora. L'un serà l'exposició de la seva obra pictòrica que es presentarà a partir del desembre a l'entresòl de La Pedrera amb comissariat de Mercè Ibarz. L'altre, arribarà a les llibreries a partir del dilluns. Es tracta de l'espistolari entre Mercè Rodoreda i el seu editor, Joan Sales (Club Editor), del qual oferim aquí un avanç.

Qüestions romàntiques a banda (Internet ha acabat amb la possibilitat de fer llibres així: ningú guardarà tots els e-mails creuats amb un altre per temes de feina i, a més, l'escriptura és avui sacrificada per la immediatesa), la recopilació que ara apareix és un pou de suggeriments. D'una banda, del treball colze a colze entre un editor i una escriptora, ambdós d'una mateixa generació que les ha vist de tots colors i que, a més, són del morro fort: només cal resseguir el frec a frec que mantenen ja des de les primeres missives per temes com el títol o l'ús d'un determinat vocabulari pels personatges... En fi, un pols (i, després, amistat) que més d'un autor avui hauria d'enyorar.

D'altra banda, hi sura una Rodoreda més crítica amb el seu entorn i la cultura catalana del que s'ha deixat veure fins ara. Cal rellegir amb atenció els mastegots que reparteixen al món de la cultura proper a la revista Destino o a la històrica producció novel·lística en català.

Un tercer element és la presència de la figura, massa cops tàcita, d'Armand Obiols, en una relació, a banda de sentimental, inusual en les lletres catalanes i cabdal en la narrativa de Rodoreda: ell serà el millor crític de l'autora, un càrrec que anirà ocupant Sales a mesura que ella s'allunya de l'escriptor. Tot això ho dibuixa la compiladora de les cartes i biògrafa de Rodoreda, Montserrat Casals, en una tasca exquisida que explica en aquestes pàgines. Pot estar contenta: el llibre és de les escasses noves aportacions d'un centenari que sí tindrà Obra Completa (Edicions 62), però no veurà ni la correspondència Rodoreda-Obiols ni la poesia completa. Potser al bicentenari.