Humor blanc o negre o groc
L'humor xinès fon els ploms de la lògica com a mínim des que el filòsof Gongsun Long va constatar que un cavall blanc no és un cavall (baima feima). Els xinesos van introduir en el budisme l'humor absurd i descordat del zen (gong'an), per girar de l'inrevés el mitjó de la ment. El gust pel salpebrat del gir local, la paradoxa, el joc de paraules i l'homòfon equívoc impregna també els diàlegs humorístics ( xiangsheng ) que escolten gairebé tots els taxistes. I és que per més que provin de dissimular-ho, els xinesos són gent del camp i al final sempre els guanya l'humor bèstia i hedonista. Segons la dita xinesa, les calces no són ben bé el cel, però s'hi troben a prop. Aquí és un acudit verd, pels xinesos, groc.
Al marge de la màscara del xinès impassible o del seu revers (el xinès que per si de cas sempre somriu), hi ha evidentment el xinès que es deixa anar. Com a mínim des dels avis de Confuci: per sota i als marges de la Xina hieràtica i ritual que expressa un poder abassegador, reformulat en successives dinasties i generacions de líders del partit, flueix i s'escola la rialla líquida d'una Xina heterodoxa, infinitament diversa, informal i que sempre va a la seva. O dit d'una altra manera: al marge de la imatge genuïnament olímpica i nord-coreana del xinès que evoluciona integrat en una massa compacta i lobotomitzada de gent en perfecta i sincronitzada formació, que hissa banderes i entona himnes mentre escolta embadalit el líder que discurseja, hi ha també una societat sorneguera i descreguda, que sobreviu i fa circular pel boca-orella o via SMS dites, breus poemes satírics, paròdies de consignes i acudits polítics (shunkouliu) on es fa befa de tanta parafernàlia olímpica i tant d'orgull nacional. Ja des de les velles dinasties, els funcionaris, els jutges o els metges n'han estat objectius preferents. La corrupció i la incompetència, motius recurrents.
Fa més de cinc segles que circula la història d'un metge que després de matar un pacient va haver de fugir del poble nedant pel riu mentre el perseguien parents i veïns del mort. Quan el metge va arribar a casa i va veure el fill estudiant els clàssics de la medicina, li va aconsellar deixar per més endavant l'estudi de les cinc vísceres i dedicar-se amb urgència inajornable a aprendre a nedar.
