Pollastre 'a la Púas'

El boxejador mexicà Rubén Olivares, més conegut com El Púas, va ser en el seu moment campió del món dels pesos gall. El sobrenom li venia de la cabellera, que era rígida i de cabells inconcebiblement punxeguts. Com tot campió del món, després de la glòria esportiva, va viure un llarguíssim encore de boxejador retirat, sempre a punt per a la parranda i disposat a concedir una entrevista nostàlgica, o anunciar un desodorant. El Púas, encara que era un personatge més aviat tràgic, tenia un humor molt difícil de suportar per als seus entrevistadors, que quedaven sempre molt mal parats davant l'ex campió, que apareixia al plató invariablement borratxo, amb una lucidesa diabòlica. Una vegada va concedir una entrevista a una famosa cuinera que apareixia cada setmana a la televisió mexicana; la idea era que El Púas preparés en directe el seu plat preferit, mentre conversava amb la cuinera de la seva tumultuosa vida sentimental. El Púas era un home al qual, després d'una dècada i mitja de patacades, li havien quedat les faccions tosques; a les seves insubmises pues caldria afegir les dents d'or, més una amb un diamant inscrustat al centre, que enlluernaven el públic cada vegada que somreia. Mentre conversava i regalava somriures a les càmeres, l'ex campió dels pesos gall va començar a confeccionar un pollastre a la Púas, el seu plat predilecte. Amb una gorra blanca de xef que li ocultava les pues, compareixia molt docte davant una safata on jeia un pollastre a punt per anar al forn; mentre explicava a la seva ruboritzada amfitriona una selecció d'anècdotes lúbriques i escabroses, anava omplint una tassa de diverses begudes i després la vessava sobre el pollastre; després d'una tassa de whisky n'hi tirava una de rom, després una de ginebra, una de vodka, una de tequila i tornar a començar amb el whisky. La maniobra era efectuada amb gran teatralitat, cada vegada que abocava una tassa al pollastre s'ajupia per mirar l'interior del forn i després revisava que la safata no es vessés. Vint minuts després, quan va considerar que el plat estava a punt, va agafar el pollastre per les potes, el va espolsar sobre la safata i després, davant la sorpresa de la cuinera, el va llençar a les esombraries. Acte seguit va agafar la safata i, per un dels seus cantons, es va beure l'elixir amb el que havia banyat el pollastre. En acabat va deixar la safata, es va treure la gorra de xef i va sortir del plató amb les seves pues resplendents.