Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Oblidant Picasso

L'any 1968, Picasso va donar a la ciutat de Barcelona, en homenatge pòstum a Jaume Sabartés, el seu amic i secretari, un conjunt de 58 obres que formen la sèrie que porta el nom de Las Meninas. 44 d'aquestes obres, una de gran format, altres de format mitjà i alguna de format mínim, giren al voltant del famós quadre de Velázquez. La resta, fins arribar a les 58, són teles motivades pels coloms que el pintor tenia a la seva vil·la, a Canes, amb l'afegit de tres paisatges, d'una figura tocant el piano, que, de fet, surt d'un personatge de Las Meninas i d'un retrat de Jacqueline, la seva dona. El Museu Picasso, que conserva totes aquestes obres, ha organitzat una exposició que ha titulat Oblidant Velázquez (Picasso va dir que, posats a pintar Las Meninas, ho faria oblidant Velázquez) en què mostra una part d'aquestes variacions picassianes de l'obra del gran pintor andalús -14, si no em vaig descomptar-, mesclades amb i acompanyades per obres de Velázquez i d'altres pintors contemporanis seus i per moltes de pintors més o menys contemporanis nostres. És una exposició interessant per veure com Las Meninas ha comptat en la pintura i en l'art occidentals. L'exposició és del tot recomanable, però em sembla que mancada pel que fa a Picasso.

Poder veure tres velázquez ja val la pena, és clar. Com també poder veure les obres, molt ben triades, que expliquen la persistència del tema de Las Meninas dins l'art del segle XX, i dic que estan ben triades perquè no hi ha, en la tria, cap parti pris estilístic. Però, en canvi, Picasso, que motiva la mostra, en surt una mica mal parat. La seva esplèndida gran glossa en grisalla, que és a l'origen de les 43 que seguiran, no és a l'exposició, cosa que fa que tinguem una mica la sensació que la mostra s'ha fet aprofitant peces de Picasso marginals, que es guarden al magatzem. Jo crec que s'havia d'haver exposat la col·lecció completa, és a dir, les 44 peces i, fins i tot, El piano, i que, ja que sabem la data exacta de l'execució de cadascuna, s'havien d'haver penjat cronològicament i juntes. Això hauria permès veure l'evolució de lectura i de tècnica del pintor, el seu entusiasme i el seu desinflament (la sèrie dels colomins, em sembla, no és altra cosa que un descans enmig de tanta menina i un reprendre forces per continuar la sèrie).

Ja sé que les altres obres estan penjades al museu, però una exposició temporal hauria de servir per facilitar lectures. Ara les poques obres de Picasso exposades, les seves 14 menines, queden escampades entre altres pintures i Picasso és el que hi surt perdent. Això a l'exposició, perquè, al catàleg, bé que es publiquen totes, i sense cap distinció que indiqui si es troben a la col·lecció permanent o la mostra temporal, la qual cosa és del tot enganyosa. Qui només tingui accés al catàleg creurà que es tracta d'una exposició memorable. La realitat és que, pel que fa a Picasso, no ho és. Oblidant Velázquez? No. Oblidant Picasso.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 5 de junio de 2008

Más información

  • COLLS I PUNYS