Joan Liaño: “Les persones que sortim de l’heteronormativitat ens ho hem de treballar tres cops més”

Secretisme, convencions socials, vergonyes...al final els tabús formen part del pacte social amb què decidim conviure, però els últims anys s’han convertit en un enemic al qual derrotar. No més tabús, comencem a cridar. Aquest és el títol i el motiu del nou àlbum del Joan Liaño: “No tots els homes heterosexuals ens discriminen, però quasi tots els homes homosexuals ens hem trobat amb algun heterocuriós que juga amb nosaltres i després ens amaga”, explica el jove cantautor. L’exconcursant de l’exitòs concurs musical de TV3, Eufòria, maquillat i amb postura ferma es retira la jaqueta de lleopard al bar de la Fonda Europa de Granollers, la ciutat que l’ha vist crèixer i formar-se com a artista, revela part del contingut del seu nou projecte. “Les persones que sortim de l’heteronormativitat ens ho hem de treballar tres vegades més”, lamenta.

Nascut a Granollers (Barcelona) i amb tan sols 22 anys, Joan Liaño s’ha convertit en un mirall per als joves de Catalunya, una veu tronadora i alhora vulnerable que vetlla pels drets de la comunitat LGTBI a tot el territori català. “Em vaig convertir en un referent sense voler-ho. És una responsabilitat molt gran. He viscut experiències desagradables, però que sense elles no hagués evolucionat així”, comenta. El 2018 va patir una agressió homòfoba a l’estació de Rodalies de Granollers-Canovelles i a l’insititut es va haver d’enfrontar a l’estigmatització. “Amb el nou àlbum faig públiques les meves males vivències no només per expressar-me, sino per ajudar altres joves que ho passen malament en temps en què la intolerància cada cop cala més entre les noves generacions”, reconeix.

Després de la seva participació a Eufòria, un programa que va començar amb el nom de “Busquem càsting per a cantants a TV3″, però que va acabar guayant el guardó a millor programa als Premis Iris 2022, es va trobar cantant davant de 18.000 persones al Palau Sant Jordi el juliol de 2022. “Va ser una bestiesa. Només recordo que abans de cantar la introducció d’Euforia vaig agafar la mà a la meva companya Estela. Vam trencar a plorar. L’escenari tremolava, era un monstre davant meu”, relata visiblement emocionat. Després de l’èxtasi va tocar aterrar i va ser quan va decidir tornar a la seva professió com a manicurista professional. “Les persones que sortim de concursos com aquest pugem molt ràpid i després hi ha una caiguda sobtada”, lamenta.

La identitat de Joan Liaño com a artista s’ha anat forjant arran d’aquella experiència. Un cop reduïda la dopamina, el jove granollerí va decidir presentar la seva primera cançó, ‘Mai’, i així convertir-se en cantautor. “‘Mai’ és un cant a la llibertat. Tot i que en un principi era un punt i final a aquella sobredosi d’enlluernament, ara formarà part del nou àlbum Tabú”, avança. La lletra del seu primer èxit s’aproxima al públic fins al punt de tractar temes tan personals com la construcció de la seva identitat. El videoclip, dividit en tres fases -decadència, lluita i triomf- escenifica en una acurada posada en escena el patiment, la ràbia i l’alliberament. “La tercera fase és quan em converteixo en una papallona, exploto i deixo de preocupar-me pel que puguin dir de mi”, explica.

Anar més enllà de la música és un dels eixos de la seva prematura carrera musical. Pregoner de l’última Festa Major de Granollers, participant de la cançó de La Marató 2022 i autor del discurs inaugural de l’Orgull de 2024 a la capital del Vallès Oriental, es mostra preocupat per l’apropament de les noves generacions a posicions de l’extrema dreta. “Al discurs de l’Orgull no volia dir que tot són flors i violes perquè sento que la generació que ve al meu darrere està retrocedint en valors. Hi ha joves que ho passen fatal a les escoles, i amb les xarxes estàn molt més exposats a discursos d’odi”, assegura.

Entre les cançons que formen part de l’àlbum, n’hi ha una en castellà amb la qual es presentarà a la propera edició del Benidorm Fest. “Vull que quedi ben clar que faig música en català perquè vull i perquè m’agrada defensar la meva llengua, aquella amb la que m’expresso millor”, diu. Joan Liaño està explotant enmig de la voràgine en la què es troba immersa l’escena musical catalana amb artistes que van més enllà de l’Ebre, com Figa Flawas, Julieta, Mushkaa o The Tyets. Ha fet una gira de la mà del programa Cruz de Navajas per ciutats com València, Bilbao o Sant Sebastià. “Hi ha molt talent a Catalunya, i és un orgull portar la nostra llengua arreu. Però és cert que aquí podem ser un xic obstinats, ja que a la mínima que hi hagi un castellanisme ja et fan la creu. Els concursants d’'Eufòria’ sí que hem sentit aquesta pressió per cantar en català, i jo vull fer el que em roti”, reconeix.

Pel que fa a col·laboracions, encara no vol revelar quina formarà part del nou projecte, molt més divers musicalment, amb ritmes llatins, pop i “dosmileros” (pop de començaments dels 2000). “He crescut amb molts referents. Admiro molt la meva companya Escorpio. Totes les dones que han personificat l’empoderament femení, com Lady Gaga, Katy Perry o Britney Spears, en un sector força masculinitzat, ho són. Si hagués de col·laborar amb algú, m’agradaria amb Fades -grup mallorquí de l’escena queer-, faríem un bon tàndem perquè tenen consciència lingüística i lluiten pels drets LGTBI, però mai se sap, mai”, diu mentre torna a posar-se la jaqueta de lleopard sobre el top blanc.