Anecdotari d'un activista

El meu camí cap a la utopia

Arcadi Oliveres

Angle editorial

142 pàgines. 17,50 euros

Qui s'atreviria a posar de manifest davant el mateix alcalde Hereu que l'empresa que gestiona el Bicing -contractada per l'Ajuntament barceloní- és la mateixa que ha finançat les campanyes a George Bush? I qui és capaç d'encapçalar una campanya per denunciar les inversions en armes d'un banc com el BBVA o bé denunciar les actuacions improcedents -per dir-ho d'una manera generosa- de multinacionals tan poderoses com Repsol? I qui pot fer tot això amb credibilitat, persuasió i contundència, i fer-ho a més d'una manera altament pedagògica, incitant a l'esperança i no al pessimisme? Doncs algú amb la trajectòria i coherència vital, acadèmica i personal guanyada amb mil i una conferències, xerrades, presentacions, debats i el que faci falta -els anys de més intensitat n'ha arribat a fer 300 per any!- al llarg i ample del territori. Arcadi Oliveres, activista i mestre d'activistes, publica un anecdotari sobre la seva vida i miracles a Angle Editorial, els primers que van adonar-se del potencial d'algú que, com el president Pujol, ha parlat amb i davant de tants i tants catalans.

El llibre està indexat segons els àmbits que l'autor ha cregut més significatius: els referents personals, la recerca de la utopia, la lluita pels drets i les llibertats, la cooperació, la política i la (in)seguretat. Economista de professió i home ben informat, és amic personal del Nobel Pérez Esquivel i excompany de facultat del socialista Josep Borrell, el mateix que un dia li recordà, en to simpàtic: "estic governant la fiscalitat espanyola amb els teus apunts". Divertida, també, la negativa de Martín Villa a legalitzar l'associació de veïns del seu barri al·legant: "no me preocupan los estatutos, me preocupa que le llamen la Izquierda del Ensanche". Aquestes i altres anècdotes, algunes de divertides, d'altres de més reflexives, són el leiv motiv d'un llibre que ens mostra el tarannà de l'autor. Dipositari per un temps dels papers de l'Assemblea de Catalunya, membre actiu de la Marxa per la Llibertat en plena transició, i detingut per això mateix, ben aviat va entrar a formar part de l'ONG Justícia i Pau, on desenvolupa, ara encara, la militància en pro de la defensa dels drets humans, la justícia social, la pau, la solidaritat i el desarmament. A nivell concret, l'Arcadi s'ha significat especialment en les campanyes anti-militaristes, per eradicar el deute extern, com a impulsor de les banques ètiques i per implicar-se activament en qüestions actuals i ben properes, com quan va exercir de mediador en la tancada d'immigrants a l'església del Pi l'any 2001. Local i global, transversal i temàtic, intel·lectual i activista, es podria dir que l'autor és una aconseguida síntesi entre les idees sorgides del Maig del 68, el compromís inherent a la Teologia de l'Alliberament, i la radicalitat pràctica del moviment per una altra globalització.

El meu camí cap a la utopia s'ha de contextualitzar en relació als anteriors títols, Contra la fam i la Guerra i Un altre món -èxits de vendes: quarta i tercera edició, respectivament-, però és, fonamentalment, un llibre per a supporters de l'estimat Arcadi, que per alguna cosa serà que són multitud.