Cedir el pas

Una torre d'oficines amb un edifici d'equipament annex s'aixeca, nova de trinca, a la confluència de l'Avinguda Rio de Janeiro amb Rosselló i Porcel, al costat d'El Corte Inglés de Can Dragó i enfront del Cementiri de Sant Andreu.

En aquest edifici de planta rectangular i divuit plantes d'alçada són remarcables dues coses que parlen de l'ofici dels projectistes. D'una banda, les façanes -sobretot les més llargues- que donen la impressió d'un edifici amb un número de plantes menor, fent que des del punt de vista de l'entorn, el que domini sigui l'escala i no l'alçada. El resultat és molt satisfactori superposant unes lames verticals plegades de dues plantes d'alçada, acabades amb dos tons de gris que anticipen l'efecte de les ombres. El plegat, la seva grandària i la posició variada de les lames segons les plantes li confereixen un efecte quasi pictòric. Això, encara que sigui un recurs ja vist, no sempre té un bon resultat. N'hi ha prou amb veure aquest mateix problema a l'hotel del costat de la torre Agbar per adonar-se que no és fàcil sortir-ne ben parat.

L'edifici que ens ocupa completa aquestes dues façanes amb dues més curtes que s'han resolt de manera diferent; una amb finestres semblants a talls horitzontals al portell i l'altra, sobre el carrer Rosselló i Porcel, totalment transparent. Però el disseny de les cantonades, construïdes de manera retòrica, podríem dir, dissipa la sospita d'haver caigut en la banalitat de resoldre les façanes com a plans.

L'altre element d'interès és el que podríem considerar la porta en un sentit ampli. La manera en què l'edifici es fa accessible. Normalment, la porta suposa diverses coses, començant pel lloc on se situa. Aquí la porta sembla haver concentrat bona part dels esforços d'aquesta obra. De fet, la porta és el lloc pel que l'edifici "legalitza" la seva relació amb la ciutat i aquesta li atorga un número del carrer. A aquesta cortesia oficial, l'edifici sembla haver respost amb una de més gran. La porta apropa la seva alineació a la de la façana dels magatzems del costat i, en certa mesura, a la de la tanca del cementiri de l'altra banda del carrer, però, en canvi, la façana de l'edifici recupera l'alineació del carrer a partir de la tercera planta. El resultat és una imponent marquesina de 12 metres de llum sense pilars que pel fet de trobar-se parcialment tancada amb vidres a la part superior converteix aquest lloc en un espai obert però cobert molt singular.

Per resoldre aquesta marquesina l'edifici ha de fer un esforç notable tal i com, si ens hi fixem bé, realitza l'estructura. Observant les plantes de més amunt, apareixen darrere els vidres els tirants oblics que travessen les plantes de quatre en quatre, per resoldre el que sembla tan sols una senzilla galanteria a la planta baixa per cedir el pas als vianants. Aquesta implicació de l'estructura amb la consegüent repercussió formal dels tirants inclinats a les plantes de les oficines parla de forma explícita de les, a vegades, complexes relacions que tenen els edificis amb la ciutat que els acull.