Despullant la tragèdia

Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya

Miquel Erra i Joan Serra

Ara llibres

120 pàgines. 15 euros

Que un partit amb un discurs titllat de xenòfob i racista aconsegueixi 12.400 vots i disset regidors és una tragèdia per a la societat que li toca patir la vergonya de conviure amb ciutadans que voten una formació que va directament en contra dels seus propis veïns, quelcom impensable en democràcies que es fan dir avançades. I una tragèdia, també, per a un sistema polític incapaç de filtrar plantejaments que atempten contra els drets humans bàsics i que, en convertir el ciutadà en client i el vot electoral en mercadeig, provoca que passi el que passa. Tot plegat tan trist com real, tan preocupant com dissimulat.

Segons els autors del llibre Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya, aquesta tragèdia se cimenta en el seu líder i veritable alma mater , Josep Anglada. I és que d'aquest personatge se'n sabia el passat pro-franquista, la seva condició de demagog i un autoritarisme agressiu, coherent amb la seva ideologia, però incoherent, repeteixo, amb un sistema democràtic com el nostre. El que no sabíem però, eren les manipulacions, trampes i grau de messianisme -propi de tots els líders de partits d'extrema dreta europeus- en què el personatge en qüestió excel·leix d'una manera que fa feredat. Episodis com fer notar a nens d'origen magribí que els caramels que ell mateix regalava contenien porc, dedicar-se a denunciar a la policia municipal infraccions de trànsit -fotografiant les matrícules- presumptament fetes per veïns immigrats, o fer declaracions públiques del tipus: "El magribí és l'enemic de Catalunya, d'Espanya i d'Occident", o bé "Potser sí que tinc una cosa especial, de fet, crec en la providència..." són una mostra de la necessitat imperiosa que hi intervingui un fiscal...o bé un metge.

Perfils psicològics a banda, en el llibre trobem d'altres claus que ens permeten entendre el perquè de la tragèdia. Segons els autors, als recels que genera la immigració i la famosa desafecció política s'hi suma la capacitat del personatge en qüestió de trepitjar carrer i fer d'intermediari entre ciutadà i ajuntament. Segons sembla, més d'una associació de veïns de Vic disposa del seu telèfon per avisar-lo de qualsevol "problema" de convivència, fet que Anglada aprofita per fer primer de piròman, fent públic "el problema", i després de bomber, presentant-se com el salvador. I aquest detall, entre molts d'altres, prou rellevants per entendre almenys una part del fenomen, és precisament el valor afegit d'un llibre fet per dos periodistes del setmanari osonenc El 9 nou, els quals avisen: "Es fa difícil pensar que Plataforma X Catalunya sigui només una anècdota perquè resulta complicat que una simple anècdota superi en vots el PSC i ERC en una ciutat de 40.000 habitants". Llibre concret, honest, compromès, gens pretensiós, però massa car pel que dóna (15 euros), té el mèrit de despullar la tragèdia i al mateix temps posar en entredit una estratègia que s'ha demostrat poc efectiva: la de no parlar del tema per no fer-ne publicitat. Especialment recomanat als que malauradament no llegiran el llibre ni aquest article, ni tan sols El 9 nou. Parlant de tragèdies, aquesta n'és una altra.