Mari Funaki: sense plom a les ales

Què significa contenir per la cultura japonesa? Per una societat que oscil·la entre els extrems de la superfície metafísica i la profunditat de les seves pulsions cap a tot el que és nou, la regla general de la contenció hauria d'estar lligada al dinamisme, a l'esdeveniment recobert de matèria.

Mari Funaki (Matsue, 1950), artista afincada a Melbourne, crea uns delicats objectes que cobreixen i encobreixen la trivialitat quotidiana; contenidors que serveixen a una joia, a un record, de pont entre la seva manifestació i el seu silenci, entre l'exterior i l'interior. Podrien ser cal·ligrafies. Podrien ser models per a una arquitectura: una doble paret, sostres penjants... per què no animals prehistòrics. Poc importa el que designen, són peces fetes únicament per a la contemplació. Semblen sumides en la seva pròpia pesadesa, malgrat que tenen ales. No sabíem que el dur i amenaçant acer podia posar-se un vestit de gentleman. Els braçalets i anells de Funaki són com un breu instant per a una poesia sense figures: espirals que fan reversible la destrucció, dialoguen entre el còncau i el convex, el negatiu i el positiu, el ple i el buit. Reconeixem la línia pura de les metamorfosis que, en el morir, tornen a assolir el punt de partida.

Mari Funaki. Objectes i joies. Galeria Klimt'02. Còrcega, 317, principal 2a. Barcelona. Fins al 15 de març