Llegir l'estiu

Com podria començar un tractat domèstic de la lectura estiuenca? Des d'un bon principi sent una veu, que em vol sanar tot el rotllo, que diu imperativa: Les estacions no tenen res a veure amb la lectura. Mentida!, crid indignat davant tant de dogmatisme. Qui no recorda les lectures de les vacacions d'estiu? En aquell temps em podia amagar hores i hores amb els meus llibres estimats en els llocs més secrets: els porxos fresquíssims, plens de sacs de blat, de la casa santamariera del padrí patern, la cova verda del jardí tancat del Terreno de la casa palmesana de la padrina materna, les pedreres de marès abandonades vora la casa d'estiueig de l'Arenal, una escala plena d'andròmines que pegava a un terrat on no hi pujava ningú, etc. En aquell temps gaudia d'aquell plaer diví de llegir amb una intensitat i una innocència que record com un prodigi.

Quan després de dinar ens enviaven a fer la sesta alguns dels meus cosins protestaven perquè tenien juguera. Com que jo tenia una llegiguera rabiosa, m'escapolia de quatres cap a la meva cambra, on m'enfonsava de bell nou dins la novel·la estimada, el conte magnífic o el poema emocionant. Els sabors i els sabers d'aquelles lectures no m'han abandonat mai. Quan al final del dia, perquè havíem anat a pescar o havíem nedat molt o les mil i una causes familiars, em trobava en els darrers capítols d'un llibre apassionant, em dedicava a rompre totes les regles: quan els meus pares ja se n'havien anat a colgar, encenia la lot i començava, amb el risc de ser descobert, el magnífic insomni. Era com una lectura prohibida. Un cop acabat, l'excitació que el llibre m'havia produït no em permetia adormir-me. Anava cap a la finestra. Allà, mirant cap a la fosca, em dedicava a refer dins el cap les planes llegides, a recordar-ne els detalls, a sentir un lleuger calfred amb totes les sensacions que havia descobert. El llibre m'havia produït un altre dels efectes més alts de la literatura: estimular el pensament. Sentir i pensar eren les dues accions que practicava en aquelles llargues vacacions de la meva adolescència. L'anarquia d'aquelles lectures estiuenques anava lligada als diferents llocs on habitava. Em vaig empassar des de novel·les roses de Corín Tellado a la Rebeca de Daphne du Maurier, de la poesia encisadora de Costa i Alcover a les entretingudes Rondalles d'Antoni M. Alcover. Hi va haver dues novel·les que m'impactaren tant que crec que han influït profundament en la manera de veure i entendre la literatura: Nada , de Carmen Laforet, i Bonjour tristesse, de Françoise Sagan, em demostraren que tota història era la conquesta d'una forma.

M'ho ensenyaren amb la cadència de les seves narradores, aquella Andrea i aquella Cécile inoblidables. Qui ho diu que l'estiu no és una bona època per llegir? I com que llegir és rellegir, aquest estiu he assaborit una petita joia del narrador de la Recherche on conta, també, tan bé, les seves lectures estiuenques. Journées de lecture (Fata Morgana), de Marcel Proust, és la descripció acurada dels plers de llegir d'un escriptor essencial. És un llibre que refresca l'esperit. I aquest oratge lletral actua damunt el cos i et dóna un "estar d'àngels", entre el benestar i la levitació, que és un dels kamasutres de la literatura.