Marcolfes d'aparador

Sex n'drugs n'Johan Cruyff

Josep Julien

Edicions 3i4

108 pàgines. 10 euros

El futbol i el sexe, la poesia i la prosa de l'esport, han anat molt sovint de bracet. Els triomfs memorables dels equips en partits decisius acostumen a celebrar-se amb unes bones rebolcades en llits propis o aliens. Les fortunes immenses que cobren alguns dels jugadors dels primers equips també s'inverteixen, segons la brama que corre, en afers de faldilles tan esportivament fàl·lics com els malabarismes amb la pilota. Les àvies d'abans deien, entre càndides i resignades, que, mentre els homes s'engrescaven pel futbol, esport viril per excel·lència, no feien maleses irreparables, però s'estalviaven d'afegir, potser per pudícia, que podien perpetrar-les després, sobretot quan l'equip jugava en camp contrari i les dones es quedaven a casa.

Sex n'drugs n'Johan Cruyff, de Josep Julien (Barcelona, 1966), autor també d'Absolutament lluny (1997 i 2005) i d'Anitta Split (2005), ens situa en una perspectiva insòlita respecte a les relacions seculars del futbol amb el sexe: dues prostitutes, Heidi i Fiona, que s'exhibeixen en els aparadors del Red Light District de l'Amsterdam dels anys setanta, esperen l'arribada d'un client que podria ser un dels jugadors més cotitzats del moment: el mític Johan Cruyff. Fiona està fascinada per aquest crack de l'Ajax, abans de ser-ho del Barça, que, en el districte calent, s'havia guanyat la fama de tenir una de les titoles més considerables i actives d'Holanda. Les dues marfanes, oficiants del sexe a cara descoberta, senten, així mateix, una atracció mútua, púdicament reprimida per raons professionals.

Seccionada en dues parts, l'embolcall prostibulari de la peça -i l'esquer estrident del títol- serveix per oferir una mena de simpàtic tranche de vie del món més íntim de les meretrius que mostren els seus cossos en el Red Light District. De fet, en la segona part, es reprèn l'acció en el mateix punt que l'ha deixat la primera, però amb un canvi espacial de 180º respecte a l'espectador que permet de situar-lo a la banda de dins, ja que l'aparador eròtic queda al fons i no a primer terme de l'escenari. Per tant, aquest nou punt de mira -que recorda Pel davant... i pel darrere, de Michael Frayn- convida a veure'n les interioritats més amagades i, com passa en les qüestions del sexe entès en termes mercantils, deu aspirar a traspassar el vel que hi ha darrere de la vermella aparatositat de l'estoig lluminós.

El text de Julien, guanyador del premi de teatre de la 34a. edició dels Octubre el 2006, parteix d'una idea prou bona: l'espera d'un Cruyff que, com Godot, no acaba d'arribar mai en un aparador del districte calent. Així i tot, si bé té un començament vistós, es desinfla a poc a poc, a mesura que avança l'acció, amb les subtrames dilatòries d'una fantasiosa prostituta portuguesa i d'un esvalotat marine de la guerra del Vietnam. Cruyff i el sex n'drugs del títol esdeven només carnada per a les feres. Al capdavall, l'ambientació en la zona calenta d'Amsterdam, en el context de la Cold War, és una metàfora sensacional, rica de connotacions, que, reduïda al microcosmos de les marcolfes d'aparador, converteix la peça en una comèdia prima, amb polsims de melodrama, sainet i truculència verbal, però sense un rerefons maliciós que n'activi lectures més revulsives.