Alfaro, la cara B

"L'exposició -diu Daniel Giralt-Miracle, el crític i comissari de la mostra- es podria haver dit també "Tot Alfaro", perquè no es pot dissociar a l'escultor del que ha treballat a la gràfica, el disseny, la fotografia, ni viceversa". Amb el títol de L'Altre Alfaro l'Octubre Centre de Cultura Contemporània recull per primera vegada una bona part del treball dut a terme i que havia quedat, si no oblidat, sí en un segon pla, de l'escultor Andreu Alfaro en els camps de la publicitat, el disseny gràfic, el disseny industrial i la fotografia."L'aportació d'Alfaro -assenyala Giralt-Miracle- a la cultura visual de la segona meitat del segle XX és molt més àmplia que el treball en l'escultura per qual es coneix principalment".

Alfaro farà funcions de director d'art a l'agència Publipress

Des dels seus treballs pioners en el disseny de producte fins al seus retrats fotogràfics d'accent realista, l'exposició recorre l'itinerari transversal d'un creador emmarcat en el paisatge professional i artístic que s'obri després de la postguerra a l'Estat espanyol. Un territori experimental on la publicitat esdevé un dels mitjans clau en la modernització del país. "El cas d'Alfaro -comenta Giralt-Miracle- com el d'altres professionals, per exemple el de l'Alexandre Cirici-Pellicer, son molt semblants. Ens trobem en la postguerra, no poden ser funcionaris perquè son d'esquerres, s'han de guanyar la vida i, en quin camp poden treballar? Doncs, en un camp inèdit, i aquest és la publicitat i el disseny". A l'Agència Publipress, on farà funcions de director d'art i on treballa amb Vicent Ventura, el fotògraf Paco Jarque, el periodista J. J. Pérez Benlloch o el realitzador Rafa Gassent, Alfaro es converteix en l'ànima i motor de l'empresa. "Van a veure els clients -diu Giralt-Miracle- i els proposen fer publicitat, perquè la publicitat és necessària en una economia de mercat, van a veure els industrials i els diuen: feu disseny, ja que no podem repetir mobles d'estil perquè ve una època de pragmatisme, de nous materials i altres transformacions, és a dir, fan pedagogia". El mateix Alfaro farà de protagonista -posant de relleu els seus dots interpretatius- en algunes de les campanyes, com l'espot per a l'Associació d'Alcohòlics Anònims que es pot veure a l'exposició

A Barcelona és el moment del boom de les agències de publicitat amb el fenomen Tuset Street, el carrer de la modernitat on s'instal?len les grans agències creatives. A València, paral?lelament, Publipress desenvolupa un innovador llenguatge creatiu i du a terme una sèrie de campanyes, projectades en tanques publicitàries, en les revistes o en la televisió que acompanyen els valencians en la seua travessia per la societat de consum. Noms com Railite, llet Cervera, el refresc Choleck o els xiclets i caramels de Damel son alguns dels protagonistes de les campanyes. "Creen -assenyala Giralt-Miracle- una nova manera de fer publicitat, una manera més desenfadada, els models són moderns, ja no són les senyores vestides de negre i grasses, sinó uns models estilitzats i vestits esportivament, fan servir el llenguatge del pop, amb els elements de color, utilitzen eslògans i saben redactar bé els elements, creen un esperit de modernitat". "La publicitat -continua Giralt-Miracle- va esdevenir un fenòmen social inèdit aleshores, ja que sorprenia i agradava al públic, per la novetat del llenguatge fresc que utilitzava, pel fet de proposar idees suggerents, per jugar amb l' humor, per incorporar imatges desconegudes o agosarades i, a més, posava de manifest que el que estava canviant no eren només les formes, sino el fons de la societat".

Un altre territori visual present en l'exposició i en el qual Alfaro ha deixat la seua estilitzada empremta és el disseny gràfic, present ací des del cartellisme al disseny editorial. "Les incursions que Alfaro -remarca Giralt-Miracle- ha fet en el disseny gràfic segueixen dues línees de treball, l'una directament relacionada amb la seua manera tan particular de dibuixar, aquella de la línia sostinguda del llapis, i una altra que, que sense cap mena de dubte, podem qualificar de geomètrica". "Els dissenys gràfics -continua Giralt Miracle- que Alfaro va fer per als seus propis catàlegs, després d'haver abandonat definitivament els treballs publicitaris, responen clarament als esquemes del que avui coneixem com a Escola Suïssa, que porta a les ultimes conseqüències el rigor bauhausià". Entre els cartells exposats hi ha el que va fer per a l'exposició de l'IVAM el 1991. "Constructivament -diu Giralt-Miracle- gràficament, semiòticament, per dir-ho una mica esnob, ell té una gramàtica que va elaborant al llarg de la vida, la fa servir per a les marques, la fa servir per a les escultures, la fa servir per a la compaginació, etc., i per a l'exposició de l'IVAM va fer aquell cartell que és el resum del seu abecedari, la seua pedra de Rosetta ".

L'exposició sobre aquest "altre Alfaro" rep el visitant amb els seus objectes i mobles com a dissenyador industrial." No és una dedicació plena al disseny industrial -puntualitza Giralt Miracle-, però son unes incursions de molt de coneixement de les formes i les tecnologies, i els materials". "En l'atmosfera favorable -continua Giralt-Miracle- que es produeix en la dècada dels seixanta en la consolidació del disseny industrial entre nosaltres, Andreu Alfaro col?labora amb uns objectes que responen als criteris defensats pel disseny industrial". "Evidentment -continua Giralt-Miracle- són dissenys de producte pensats i executats per a la indústria, que empren materials moderns i adopten formes funcionals, però no podem evitar establir uns paral?lelisme entre la manera com Alfaro va resoldre aquests dissenys i com planteja la seua escultura".

L'exposició es completa amb una petita mostra de l'Alfaro fotògraf. "Es poca la fotografia -diu Giralt Miracle-, però es suficient per a entendre que està en aquell llenguatge d'innovació de la fotografia, de no fer ja paisatgisme, pictorialisme, que es du a terme durant aquells anys". "Una descripció de la realitat, de com era la vida social, i de la qual participaven noms com Miserachs, Colom, Maspons, Català-Roca, Cualladó, etc., i encara que ell no es va dedicar més a la fotografia, crec que completa, per dir-ho amb paraules raimonianes, la visió d'un temps i d'un país". I afegeix a manera de conclusió i clau de la mostra: "En el fons de tot això, Alfaro es un gran comunicador, que es podria guanyar la vida amb el que fóra, i això ho aprén de la carnisseria dels seus pares, darrere del taulell, és un gran comunicador, en les fotos, en els anuncis, i això ho sap expressar perquè ell ha aprés el diàleg amb la societat".