Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Rimant en valencià

Rapsodes, els pioners del 'hip hop' autòcton, tornen amb 'Ouiea', un segon treball de confirmació

Ja han compartit escenari amb referències indiscutibles del hip hop estatal, com ara SDFK, i, fins i tot, de l'àmbit internacional, és el cas de DMC, però els pioners del rap en valencià, Rapsodes, nascuts el 2005 al Camp de Túria, no deixen de ser una rara avis encara per descobrir en aquella escena. Mentre la llengua va deixant de ser una barrera infranquejable, la banda va construint una atractiva trajectòria fins a esdevenir una de les formacions musicals amb més impacte darrerament al País Valencià, adoptats per un públic transversal, però relacionat majoritàriament amb l'escena musical en valencià. A més, tot i que tampoc no gaudeixen d'una gran notorietat a Catalunya, solen actuar al Principat amb una certa regularitat.

"Un dia, ens vingué un típic 'heavy', dels que ja no en queden, dient que li havia molat"

"Hi ha una crítica social, en el nostre disc, però feta des del bon humor"

"Hi ha gent que no ha conegut res més enllà del rap, que són molt sectaris"

Les raons d'aquesta irrupció cal buscar-les en un debut gojós, fresc i desinhibit, Contes per versos (Mésdemil, 2008), que es va convertir en un disc fundacional a casa nostra, el primer àlbum de hip hop en valencià (l'estil punt de partida, en realitat, per a abordar palos diversos) i la decisiva contribució d'Andreu Laguarda, Ivan Almero (Kpoll), Mireia Vives i David de Matias (Dr. Nitrofoska) a la diversificació musical en la nostra llengua. Diversos reconeixements després (grup revelació dels premis Ovidi Montllor 2007 amb la seua primera maqueta, primer premi del Circuit de la Música en Valencià el 2008, millor videoclip en l'Inquiet Festival el 2007, finalista al millor disc de pop rock i premi a la millor lletra també dels Ovidi Montllor el 2009, entre altres) i més de 200 concerts en tres anys, gràcies al seu directe arrabassador, Rapsodes tornen amb el seu disc de confirmació, Ouiea (Mésdemil, 2011), una gravació amb més solatge i densitat, però sense perdre de vista l'esperit hedonista, irreverent i combatiu del seu debut.

D'aquest Ouiea parlem amb Andreu Laguarda, compositor i veu de Rapsodes, a qui li demanem un primer aclariment sobre el títol, una abreviatura (molt en clau rap) de l'exclamació Oh yeah!, un crit d'eufòria que pretén transmetre optimisme i bones vibracions. D'això es tractava. I de fer ballar. "En el disc hi ha cançons més antigues i més recents. La gent ens empenyia a fer un nou disc, però ha estat un procés natural, no ens hem marcat objectius definits. Si de cas, hem pensat més en el directe que en l'anterior, hem volgut fer un disc més festiu, amb més cançons canyeres, però crec que hem avançat en molts àmbits", diu amb referència a un creixement ben evident, quant a la paleta d'estils, cap a una transversalitat que fa que la seua música penetre, com el ganivet en la mantega, en el públic que no és seguidor habitual del gènere. "Això ho veiem als concerts. A nosaltres ens agrada molt el rap, però no som uns puristes. Un dia, en acabar una actuació, ens vingué un típic heavy, dels que ja no en queden, dient que li havia molat. També és veritat que hi ha seguidors del rap als quals no els agrada Rapsodes", reconeixen. Tampoc no els turmenta això. "La mescla d'estils enriqueix molt la música i potser deu sonar pretensiós, però el rap és l'estil que millor admet un toc de jazz, de pop o de rock, queda molt bé, i per això és atractiu per a molts públics", rebla.

A diferència del disc anterior, en Ouiea la banda ha treballat molt en conjunt, a l'estudi, però cadascú amb la seua manera d'abordar el procés. "Jo solc escriure sobre la cançó feta, vaig fent la música i vaig escrivint les rimes. Kpoll ho fa més aviat a l'inrevés. En tot cas, hem intentat que el disc tinguera més cohesió que l'anterior. I Mireia s'ha animat a escriure més. Volíem que hi tinguera més presència, perquè té una veu preciosa", sosté amb referència a la cantant del grup, responsable d'harmonies vocàliques i tocs soul i pop que fan créixer les cançons, una mica a l'estil de Black Eyed Peas, una influència que admeten sense reserves. En preguntar-li precisament per les influències, Laguarda bufa, fent entendre que seria un tema llarg de resumir, però esmenta també els caribenys Calle 13, banda de què abeuren per a bastir els fragments més descarats i reggaeton del disc, amb l'exponent més obvi de Calentúria, cançó llenguallarga adornada amb bases orquestrals ben cridaneres, en un dels contrastos més aconseguits de l'àlbum. El llenguatge sexualment explícit l'expliquen com un tret de positivisme, de goig de viure ("no tenim pèls en la llengua", reconeix), però també hi ha espai, en el disc, per a la crítica política, aïllada i deixada caure en alguns temes, directa al fetge en uns altres, especialment en Tot té un mig i dues voreres, un tema amb scratching i bases senzilles, de rap primigeni, sobre les quals apareix la veu de la diputada de Compromís Mònica Oltra denunciant el tema Gürtel i les mentides i maniobres fosques del poder. "La veritat és que no li demanàrem permís, perquè tot això està en la xarxa, però quan ho va escoltar li va encantar", assegura Laguarda amb referència a la interessada. La cançó també recull les veus dels dirigents principals del PP, parla de la destrucció del Cabanyal i acaba amb la sintonia A guanyar diners del vell programa de Joan Monleón en Canal 9, en un altre contrast que sembla divertit, però que té un rerefons viscós i punyent. "Hi ha una crítica social, en el nostre disc, però feta des del bon humor, amb un rotllo molt positiu. En general, en el món del rap hi ha poc humor i provocació, hi ha massa solemnitat", sostenen. Una naturalitat que apliquen també al llenguatge col?loquial emprat en les rimes, capaç de provocar reaccions al?lèrgiques als puristes de la llengua, però que els hi atorga espontaneïtat i cruesa.

S'ha suggerit adés, però musicalment, un tret que els diferencia d'una part de l'escena hip hop, el seu eclecticisme, el fet d'haver conreat diversos estils abans d'atracar en aquell port. En el tema Adolescència, de fet, fan un repàs irònic que acaba sent entranyable des dels inicis musicals, quan alguns d'ells feien sorolloses versions de Nirvana i abominaven de la música electrònica. "Hi ha gent que no ha conegut res més enllà del rap, que són molt sectaris, i això els limita molt perquè no saben qui són Led Zeppelin o Nirvana. Et poden fer una base acollonant de rap clàssic, però no saben anar més enllà; això es veu en moltes produccions. Nosaltres fa quinze anys que fem música i ara fem rap, perquè ens mola, però continuem escoltant tot tipus de coses", argumenta Andreu Laguarda. Si escoltes el disc els has de donar la raó. Ouiea s'obri amb DKT, un infecciós tema molt en la línia de l'àlbum anterior que ha estat la base del vídeo, un treball ben divertit de Tubal Perales, responsable també del disseny gràfic. La banda, de fet, té cura a l'hora de llançar vídeos potents i atractius, com ho demostren les 40 000 reproduccions de les seues filmacions en youtube.

De seguida, un potent riff de guitarra dóna color i sabor a Aquí te pillo, aquí temazo, amb la col?laboració de la banda d'indie rock Make Some Are Us. I a continuació, Coses de la vida, en un registre reggae "que no és el nostre", vehiculat a través de la col?laboració d'El Papado i Aspencat. "Les peticions de col?laboracions han estat posteriors a la confecció de les cançons, quan pensàvem que hi mancava un toc per a arredonir els temes", explica Laguarda, que prefereix, per posar un cas, incorporar els vents orgànics de Lillit i Dionís a Tot a la vida és rap (títol que cal llegir en clau irònica) que reproduir els sons de manera sintètica. Desechos, Freddy Beatbox, Orxata Sound System o els catalans In*digna són unes altres dels artistes col?laboradors. D'opcions, no els en falten: a més del treball de Laguarda en la discogràfica Mésdemil, que el connecta directament amb l'escena, Rapsodes és un grup més que integrat en el circuit de música en català, un àmbit on estan còmodes, però que, lògicament, els agradaria eixamplar. "Encara que hem actuat a Madrid o França, fora de l'àmbit de parla catalana és difícil. De moment sabem que som al circuit de música en valencià, que fins i tot actuem bastant sovint a Barcelona, i que és la gent que ens escolta, però no ens agradaria quedar-nos sempre en el ghetto", raonen. Rapsodes presentaren el seu disc al març, al concert de falles de La Gira d'Escola Valenciana, i tornaran a actuar en el festival Feslloch, del mateix circuit el dia 9 de juliol. Abans, demà divendres, dia 13, actuaran a Llíria, la comarca bressol del hip hop en valencià. Qui ho havia de dir.