Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra

La política fa teatre

Diversos muntatges teatrals mostren i pateixen les misèries polítiques valencianes

A diferència dels literats o els músics valencians, els professionals del teatre gairebé no havien aprofitat els avatars recents de la política valenciana com a benzina per a la creació. A excepció dels espectacles de la companyia Pot de Plom de l'alcoià Xavi Castillo i la seua dinamitera i subversiva manera de retratar els dirigents polítics. D'uns mesos ençà, però, hi ha un grapat de muntatges, amb gènesis ben diverses, que pouen directament del filó. Casos com el de l'obra col.lectiva Zero Responsables, al voltant del terrible accident de la línia 1 de metro de València, Corrüptia. Una regió de l'Est, una comèdia amb referències prístines al cas Gürtel, o El alma se serena, un muntatge que posa el focus en el gangrenat conflicte del barri del Cabanyal. Però el PP no està posant fàcil la difusió d'aquestes propostes, censurades i vetades en els espais públics.

"Tenim una societat en què és molt difícil fer crítica"

"En una societat demobràtica normal la crítica s'ha d'acceptar"

MÁS INFORMACIÓN

L'esforç més sonat per a traslladar al teatre les misèries de la política ha estat Zero Responsables, l'obra de teatre, sense precedents al País Valencià, en què més de quaranta professionals, entre dramaturgs, directors i actors, s'associaren de manera altruista per denunciar l'oblit institucional de les víctimes i la manca d'assumpció de responsabilitats per l'accident de metro que es va cobrar quaranta-tres morts un maleït dia del juliol del 2006. Un muntatge, en forma de mosaic amb diferents fragments, que va ser estrenat el juliol del 2010 en la sala Matilde Salvador de la Universitat de València. L'obra, especialment un dels fragments on es representa Francisco Camps i la seua esposa abans de ser rebuts pel papa Benet XIII, va sofrir un intent de boicot des de les més altes instàncies de la Generalitat, que pressionaren la universitat per impedir-ne l'estrena. La temptativa de censura, airejada pels mitjans, aconseguí un efecte bumerang: totes les sessions enregistraren un ple absolut. I l'obra aconseguí el ressò social que anava buscant.

"L'acollida va ser sorprenent", confessa un dels promotors de Zero Responsables, el dramaturg Pedro Montalbán, que apel.la a la normalitat en aquest tipus d'expressió artística en uns altres indrets, com ara la Gran Bretanya, on es féu un muntatge basat en els accidents dels ferrocarrils. "Volíem fer alguna cosa, respectant el dol dels familiars, i se'ns va acudir parlar de la idea de la responsabilitat social i política", explica. "Tenim una societat en què és molt difícil fer crítica, però això havia d'estar en els textos. Vivim en un estat de corrupció que requereix posicionar-s'hi". Montalbán aclareix que ara mateix, amb una forta retallada pel que fa a subvencions, "tirar endavant qualsevol espectacle és difícil, però muntar peces amb un contingut polític encara ho és més. En tot cas, com que el tema està malament, fem el que ens abelleix. En el cas de Zero Responsables hi ha una associació a la qual no es fa cas i nosaltres ens preguntàvem què hi podíem fer des del món del teatre". "Aquesta és una societat que només es mobilitza per tancar els carrers i fer festa", diagnostica amb recança.

La trajectòria de Corrüptia tampoc no ha estat fàcil. Impulsada per la companyia d'actors Teatre de l'Enjòlit, localitzada a Barcelona però amb el poeta i actor xativí Elies Barberà entre els seus fundadors, l'obra va ser estrenada a Molins de Rei al novembre. Atés que el text és obra d'un altre xativí, el periodista de Canal 9 Josep Lluís Fitó, la companyia pensà en Xàtiva per a l'estrena valenciana. Però l'Ajuntament, governat pel PP d'Alfonso Rus, va denegar el permís per a actuar en el teatre municipal.

Una sala menuda de l'Olleria acollí l'estrena de Corrüptia al País Valencià, al mes de desembre. Uns dies després transcendia que Fitó havia estat apartat de les seues funcions com a comentarista dels partits de pilota valenciana a Canal 9. De res ha servit la impecable trajectòria com a renovador de les retransmissions en directe del nostre esport autòcton. I el temps ha confirmat que l'explicació oficial de RTVV, una situació "temporal", no responia a la realitat. "Encara no se m'ha dit quin és el motiu, però sembla una casualitat molt casual", ironitza l'afectat. Fitó ens atén des de Barcelona, on Corrüptia ha fet temporada, a la sala Tantarantana, a l'espera de tancar noves dates al País Valencià. "La idea era fer una crítica del que ocorre amb la classe política valenciana. I les situacions que contem són tan delirants que tocava fer-ho en clau de comèdia", argumenta l'autor, encara commocionat pel boicot conservador a l'obra i a la seua persona. "En una societat democràtica normal la crítica s'ha d'acceptar, però mentre a la resta de l'Estat estem acostumats a veure paròdies, fins i tot del Rei, fer-ho ací té conseqüències en forma de censura o del que m'ha passat a mi". "No em sent un kamikaze, ni un Roberto Saviano, sinó una persona que ha escrit una obra de teatre en un país normal que s'ha d'acostumar a la crítica política", aclareix.

L'autor, juntament amb Lluïsa Cunillé, d'El alma se serena, Paco Zarzoso, també és conscient que una obra que aborda el drama dels veïns del Cabanyal contraris als enderrocs no és acollida amb els braços oberts a les sales públiques. L'espectacle, una producció de la companyia Hongaresa Teatre amb to de comèdia amarga, recalarà a València, en el barri del Cabanyal, després de passar amb èxit per escenaris de Madrid, Sevilla, Barcelona i Logroño, entre altres ciutats. Serà en una sala poc habitual, el Teatre de l'Estrella, dedicada a espectacles infantils, però per a Zarzoso "té un enorme valor simbòlic representar l'obra en el barri", en plena zona amenaçada pel pla de prolongació de Blasco Ibáñez. "En la companyia mai no havíem fet un espectacle amb una veu política, però arran del tema del Cabanyal sentírem la necessitat de parlar del patrimoni, de la desprotecció dels ciutadans, d'una televisió pública infecta... Volíem donar veu i dignitat als afectats". Zarzoso, que també va participar en Zero Responsables ("aquella va ser una experiència brutal, emocionant, una catarsi, un dels moments en què vaig veure que el teatre tenia una funció", rememora), adverteix que, a més dels projectes més obertament crítics, "darrerament han aparegut espectacles en què es mostra la reflexió sobre la nostra situació, encara que no siga el motiu central de l'obra".

El fet de parlar d'aquestes coincidències revela una situació d'anormalitat, la constatació que la crítica i la sàtira política no han estat material teatral d'ús corrent. "En la música en valencià els grups són molt canyers, però en teatre això no es veia, no puc entendre que la gent no es llançava a tractar aqueixos temes", es lamenta Xavi Castillo, l'artista que, des dels temps ja relativament llunyans de la presidència d'Eduardo Zaplana i la inauguració de Terra Mítica, ja va veure les possibilitats escèniques de la nostra classe política dirigent. "En els espectacles amb Jordiet Llopis", diu en al.lusió a una de les seues creacions més cèlebres, "la política no era l'eix principal, però vaig començar a traure personatges com Rita i Zaplana i la veritat és que funcionaven molt bé". "Si ara hi ha un seguit d'obres que parlaran d'aquests temes està molt bé, perquè és important que es parle d'aqueixes coses", sentencia. Malgrat les conseqüències: a més de no poder xafar espais públics en diverses localitats regides per la dreta, "no puc fer televisió, perquè en Canal 9 estic vetat, costa arribar a un públic ampli, però Internet també em dóna molta vida. En tot cas, el límit, més que no la censura, és l'autocensura. Hi ha molta gent al País Valencià que s'autolimita, hi ha una actitud molt molleta". "La dreta actua amb una impunitat completa. I quant al tema de l'humor, com més bèstia, millor, perquè ells actuen de manera molt bèstia. Resulta queRus és un tio molt planer, que fa riure, però tu no pots fer broma amb ell... Doncs jo en faig. I em guanye la vida molt bé, la gent té ganes de riure's del que passa", conclou l'actor amb contundència.