El futur de la Plaça del Mercat

El visitant de la ciutat de València es desconcerta quan arriba a la plaça del Mercat, on no veu un espai recognoscible com a tal i només troba la traça d'un carrer. I és que la plaça és el mateix mercat, l'edifici ocupa una gran part d'allò que era l'antiga plaça. El mercat va nàixer amb caràcter de fira setmanal fora de les murades àrabs el 1261, una localització tradicional en moltes urbs i que encara es dóna en uns municipis determinats. Després, es farien les murades cristianes i va quedar dins de la ciutat nova: en la zona on es va assentar el mercat es formaria la plaça.

La força urbana del mercat, la seua poderosa vitalitat, va desplaçar el centre de gravetat de València del cardo i del decumanus romans a l'espai del comerç i les finances. Perquè a la plaça s'acabarien reunint el mercat, la Llotja dels mercaders i la munió de carrers d'artesans i de botigues de l'entorn. Curiosament, quan a l'església de Sant Joan (originada en el segle XIII) es configura la façana a la plaça que coneixem (datada entre el XVII i el XVIII), se li dóna un caràcter escenogràfic, religiós sí, però alhora cívic en construir-se sobre un plint o plataforma a què podrà accedir-se i des del qual es contemplaran activitats i espectacles, tornejos i corregudes, també ajusticiaments. Sota el plint, que encara s'utilitza per a disposar l'altar dels miracles de sant Vicent i per a unes celebracions determinades, hi havia els porxets, botigues d'artesans que estigueren obertes fins als anys vuitanta del segle XX i que ara estan en un estat deplorable. Així, tot i la condició religiosa, l'església de Sant Joan del Mercat és una mena de síntesi del caràcter de la plaça.

La plaça i el seu entorn demostren una vitalitat incessant

La Plaça del Mercat hauria de convertir-se en un carrer saló

A la plaça del Mercat hi ha reunides tres de les més importants i millors arquitectures de la ciutat. No glossaré ara el magnífic, i ben reconegut, gòtic civil de la Llotja. O la força del barroc d'influència italiana que s'expressa en la façana de l'església que adés comentava. L'edifici del mercat és el més recent, la ciutat tingué l'encert de promoure'l al començament del segle passat, quan es va convocar un concurs el resultat del qual és un edifici d'una espectacularitat ben notòria. Aquest és el comentari que en va escriure Trini Simó: és "un dels últims exemples, tardà, brillant i des del punt de vista artístic, un dels més encertats (entenent per artístic la coherència conceptual de la seua creació, incloent-hi sistema constructiu, funcionalitat i disseny) del llenguatge modernista burgés valencià".

L'entorn del mercat ha estat un barri de menestrals, de botigues i comerços, amb nombroses cases obradors on la família treballava i vivia, i la combinació de residències benestants i populars tan característica de les nostres trames d'origen medieval. Conserva, en part, aqueix caràcter, sobretot el to comercial de molts carrers, però la majoria de les antigues famílies residents, després de la riuada del 1957, se n'anaren a viure als barris nous en què s'expansionava la ciutat. El comerç funciona, alhora que hi ha molts edificis degradats i, en unes zones determinades, solars en espera. La recuperació edificada i demogràfica és lenta i problemàtica.

La plaça del Mercat i el seu entorn, però, demostren una vitalitat incessant, generada per aqueixa combinació de comerç, civilitat i arquitectura. Fa malícia que la ciutat no l'haja reconeguda i recuperada.

La reconquesta d'un espai ciutadà

A les hores de mercat i de visites de turistes la plaça continua amb una animació extrema. El Mercat Central, on fa poc s'ha fet una restauració de certa profunditat, n'ha reforçat, des dels anys noranta, els atractius amb noves fórmules comercials, com ara el repartiment a domicili; la varietat i la qualitat dels seus productes continua atraient veïns de tots els barris de la ciutat, alhora que demostra la seua diligència en adaptar-se a noves demandes; en fi, el color i l'ambient del mercat és un motiu més que suficient perquè veïns i forasters el visiten. Al seu torn, la Llotja, després de ser declarada patrimoni de la humanitat, ha esdevingut visita obligada dels turistes.

Ara bé, el que avui coneixem com a plaça del Mercat és un carrer d'una intensitat alta de trànsit que s'assembla a una carretera amb semàfors, un fet que, al costat de les fileres d'aparcaments en les vores, provoca situacions caòtiques més o menys constants. Un dels problemes d'aqueix trànsit és que no es dirigeix al mercat, sinó que està constituït per vehicles que utilitzen aquesta via per a fer més curt el desplaçament transitant per dins del centre històric i arribar a vies que en són exteriors. Un altre és la persistència dels aparcaments que obstaculitzen la contemplació de les vistoses façanes del mercat; o el d'autobusos de turistes que, en una permissivitat entre grotesca i abusiva, s'aturen a la mateixa porta de la Llotja. Com és que en un àmbit de màxim valor patrimonial i arquitectònic, alhora que d'una mobilitat de vianants intensa, encara circulen vehicles de motor? En multitud de ciutats del planeta, no solament europees, places equiparables a la que comentem no són accessibles als cotxes. La conversió en zona de vianants de la plaça del Mercat està proposada i anunciada des de fa anys sense èxit, per ara, sempre condicionada a un desplaçament del trànsit per vies adjuntes per a continuar el nefast esquema circulatori actual.

Component del mateix àmbit és també la zona posterior o de ponent del mercat, la plaça anomenada de Bruges, situada on, afortunadament, es va parar l'avinguda de l'Oest. La de Bruges tampoc no té forma de plaça i és impersonal, malgrat acollir una de les façanes del mercat i la façana dels peus del temple de l'església de Sant Joan, la coneguda com la de la O pel seu òcul gegant. Joan Olmos i Vicent Torres van fer, el 1998, una proposta decidida d'eliminació del trànsit que passa per la plaça del Mercat, entre Maria Cristina i la Bosseria, i de conversió de l'avinguda de l'Oest i el carrer de Guillem Sorolla en l'accés al mercat des de la ronda de circumval.lació de Ciutat Vella, mentre integraven la plaça de Bruges en el mateix àmbit. Per la seua banda, l'arquitecte Vicente Corell, a instàncies de la Conselleria de Cultura, havia fet el 1987 una proposta dibuixada de tractament de l'àrea de la Llotja i del mercat on, a més de convertir-la en zona de vianants, donava caràcter formal de plaça a la de Bruges. I encara podem trobar un altre antecedent per a recuperar el sentit de plaça en el dibuix de l'arquitecte Juan José Estellés, autor de treballs de restauració en Sant Joan del Mercat, que proposa fer accessibles i reobrir els porxets de l'església.

El futur dels accessos al mercat ha de preveure's dins d'una reflexió que porte a crear una vasta àrea de vianants que connecte les places de la Reina i de l'Ajuntament, arribe a la plaça de Bruges i incloga carrers i espais de l'entorn dels tres monuments de l'àmbit que comentem. En aqueixa àrea, sense idees preconcebudes, els traçats i les inèrcies de les línies del transport públic han de revisar-se (si els microbusos elèctrics serveixen per a Roma i Madrid, per què no han de valdre per a València?). En fi, el conjunt de Ciutat Vella necessita un pla de mobilitat que, inexplicablement, ara per ara, no existeix.

En l'actualitat està en construcció un macropàrquing de cinc plantes soterrades a la plaça de Bruges, sobre la futura estació del metro de la línia T2 que unirà Natzaret amb el Pont de Fusta: en total, hi haurà sis plantes sota la plaça de Bruges. És discutible si és convenient deixar entrar tants vehicles a Ciutat Vella i si serà còmode per al ciutadà que l'estació estiga en la cota més fonda. Sembla una solució millor reforçar el transport públic de superfície i reservar majoritàriament el pàrquing per a residents que no deixar entrar-hi més vehicles... En tot cas, s'està construint, de manera que se suposa que els accessos amb vehicle a la zona del mercat quedaran definitivament resolts i ja no hi haurà excusa per a retardar més la conversió de l'àrea en zona de vianants.

La plaça del Mercat hauria de convertir-se en un carrer saló, un àmbit per a caminar i d'estada, de trobada i d'activitats variades. Ha de ser una via que permeta l'accés sense interferències als transeünts que hi van a comprar; o el passeig còmode dels que volen contemplar un entorn d'arquitectura excepcional, coincidir amb gent, prendre el sol o gaudir de l'espectacle de la vida en el carrer. La supressió dels obstacles, un paviment a cota única per als que caminen i la protecció dels arbres en són condicions. Recuperar els porxets de Sant Joan per al comerç i eliminar la vergonya del seu estat actual, una qüestió de salut pública, hauria de formar part de la reconquesta de la plaça per a la ciutadania.

Al seu torn, donar forma a la plaça de Bruges requereix un tractament de la mateixa dignitat. Aquesta plaça, que hauria de quedar diferenciada de l'avinguda de l'Oest, ha d'integrar la identitat de les façanes del mercat i de Sant Joan que, en el context actual, queden depreciades. Hauria de ser el remat definitiu a aqueixa avinguda, controvertida pels orígens i per la seua discutible personalitat urbana. Alhora, les places de Bruges i del Mercat han d'articular-se amb la conversió en zona de vianants de les vies que les connecten, els carrers de les Carabasses i Vell de la Palla. Seria un error plantejar-se la urbanització de la plaça de Bruges sense relacionar-la amb la de l'altra cara del mercat, ja que constitueixen un sol àmbit que hauria de tenir un tractament unitari, funcional i estètic.

En realitat, és tota l'àrea la que necessita requalificar-se. No són menors els treballs de rehabilitació i reedificació que, en una part de la trama de l'entorn del mercat, estan per fer (entre els carrers de les Carabasses i de la Llanterna, en la zona d'Eixarchs i Valeriola, en la plaça del Doctor Collado...). El barri ofereix una collita de solars important, tot i que en diversos casos hi ha projectes de construcció des de fa anys.

En fi, recuperar tota l'àrea exigirà un decantament clar en favor d'uns espais públics per als vianants i d'uns treballs d'arquitectura i d'urbanisme delicats i incisius (per què no es convoca un concurs?). La plaça del Mercat i el seu entorn, una àrea comercial de primer ordre, podrien ser excepcionals si es reorganitzen d'una altra manera, pensant en la ciutadania i abandonant l'obsessió que els cotxes arriben fins a tocar mareta.