La llarga ombra de L'Om

Cal molta qualitat, imaginació i faena perquè una companyia teatral sume dos milions llargs d'espectadors al llarg de 25 anys d'història. I cal que molta gent vaja més d'una vegada a veure una obra perquè un sol títol aconseguisca vendre un milió llarg d'entrades. I aquests, al costat de grans èxits de crítica i nombrosos premis, han estat alguns dels molts bons resultats de la companyia valenciana L'Om Imprebís al llarg del seu primer quart de segle. Ara, per celebrar-ho, la companyia dirigida per Santiago Sánchez s'ha regalat un llibre que commemora totes aquestes fites, una vintena d'obres que ja han entrat en la història del teatre valencià, amb profusió de fotografies, anècdotes i dedicatòries.

'Imprebís', un espectacle d'improvisació, és el que més èxit ha tingut

Imaginació, il.lusió i treball són les armes de L'Om per a pujar a l'escenari

"Amiguetes: 'Imprebís' es la única obra de teatro que podría ver 15 veces". En aquesta salutació inclosa en el llibre, en què la primera paraula ja deixa clar que el seu autor és l'actor i director Santiago Segura, es resumeix una constant en la companyia des que es va professionalitzar amb el nom de L'Om Teatre, el 1983: el seu teatre genera incondicionals. Dels que repeteixen. I els ha tingut, sobretot, amb els seus treballs d'humor: així, Imprebís, l'obra d'improvisació en què els temes els triava el públic abans de la representació i que ha acabat donant el cognom a la inicialment anomenada L'Om Teatre, ha sumat 1.185 representacions des del 1994. I Els millors esquetxos de Monty Python ja ha estat vista en 1.112 sessions en sis temporades. Precisament, aquestes dues obres es reestrenaran, amb variacions, en la temporada 2010-2011, en l'estratègia de L'Om d'alternar obres consagrades d'humor "amb muntatges de grans textos" i "petites joies", segons explica Sánchez.

En realitat, L'Om va fer 25 anys el 2008. Però ho celebren ara, amb el llibre. I és que el ball de dates tant se val, segons explica Santiago Sánchez, perquè la història de la companyia va arrancar abans, amb un passat basat en aficionats entusiastes que ell denomina "la prehistòria de L'Om". Així, aquell grup d'amants de l'escenari va sorgir del grup de teatre de l'institut de Torrent i del creat el 1979 en la falla de L'Om, quan una comissió va rescatar per a Picassent la festa valenciana més representativa, i en un temps en què entre revetla i cercaviles encara hi havia un buit per a l'alta cultura. Curiosament, el nom de la falla (i després de la companyia) va sorgir d'un moviment per a salvar un arbre centenari amenaçat per la desviació d'una carretera. Un arbre que, misteriosament, es va podrir al cap d'uns quants mesos d'haver estat salvat. No obstant això, encara que mort, la seua ombra perviu molts lustres després.

Aquell germen teatral va abordar textos grans i el seu èxit més destacat va ser Mort accidental d'un anarquista. Precisament l'èxit d'aquell muntatge sobre el text de Dario Fo, que va suposar més de 400 representacions entre el 1981 i el 1986, va ser el que els va portar a professionalitzar la companyia, el 1983. Al principi en forma de cooperativa, amb Paco Vila, Salvador Vicent, Xema Palanca, María José Collada, Xus Romero i el mateix Sánchez. I encara que, al cap de 25 anys, només els dos últims continuen en L'Om, la resta han tingut unes carreres reeixides en el món de l'espectacle.

Un optimisme entusiasta

Sánchez destaca d'aquella època, mitjançant la paraula "permeable", que la companyia no es va tancar en si mateixa. Col.laboraven igualment amb mestres del teatre independent valencià, com Juli Leal, que intercanviaven cromos amb altres companyies. Per exemple, Sánchez se'n va anar a actuar sota les ordres d'Albert Boadella en Visanteta de Favara. I de L'Om, se'n va fer càrrec Berti Tovias, amb la direcció de Nit de copes, la primera col.laboració amb la companyia del ja inseparable actor Carles Castillo.

I des d'aquelles ànsies d'aprendre, de mesclar i de viatjar s'arriba a una altra de les fites del grup. Quan Sánchez va convéncer el 1989 Raymond Cousse, en la seua gira de presentació de Stratégie pour deux jambons (ací adaptada per Juan Echanove com El cerdo) que dirigira Infantillatges. "M'esperava trobar un home estirat i em vaig veure davant d'un llenyater normand, un individu amb una humanitat impressionant", explica Sánchez. La resposta inicial va ser que no, encara que va canviar d'opinió després d'unes quantes botelles de vi una nit de festa al Carme que va acabar en el mític Caballo Blanco. I d'ací va sorgir una amistat que es va acabar al cap de tres anys amb el suïcidi del dramaturg. "Uns quants mesos abans em va telefonar i em va demanar que anara a visitar-lo al seu poble, i em va ensenyar i em va parlar dels llocs de la seua infància que figuren en Infantillatges, es va voler acomiadar d'aquesta manera", rememora el director de L'Om: "El teatre és un intercanvi d'energia humana, un viatge de trobades", explica Sánchez, "uns quants d'unes poques hores i uns altres et marquen tota una vida".

Després va arribar Imprebís, un èxit incontestable que, fins i tot, els va portar a canviar-se el nom: "Ens coneixien més com els d'Imprebís que com L'Om". I ha estat una obra que, al llarg de 16 anys, han anat veient, repetint i transmetent milers i milers d'incondicionals de la companyia. "Molta gent creu que és una fórmula comercial, però és un treball molt arriscat", explica Sánchez, "la improvisació està, ara, molt desgastada". I l'obra va ser la que els va obrir les portes de l'estranger, primer de tot a Bolívia i a l'Argentina; després, a molts altres països.

Després d'aquesta espectacular pujada, la "por de ser víctimes de l'èxit" els va portar a "canviar radicalment de proposta": es van enfrontar, el 1999, amb el Galileu, de Bertolt Brecht, representada per última vegada 25 anys abans, durant el franquisme. L'obra els va reportar el premi Ercilla i diversos guardons de la Generalitat. Va ser la seua primera coproducció amb el Teatre Jovellanos, una fórmula que han repetit unes quantes vegades.

També es van arriscar amb un muntatge del Quixot, dos anys abans del centenari, que van mantenir tres anys en el cartell i va sumar 400 representacions. I van experimentar amb una coproducció amb la companyia Yllana, després de compartir-hi representacions en el teatre Alfil. "Ens vam adonar que teníem el mateix públic". Allà va nàixer una col.laboració entre companyies privades que, sota el títol Els millors esquetxos de Monty Python, ha suposat el segon èxit més destacat de L'Om.

Els seus últims salts sense xarxa han estat Don Juan Tenorio, primerament estrenada el 2006 a Alcalá de Henares en una versió a l'aire lliure davant de 30.000 espectadors, i Calígula, d'Albert Camus, que aquest estiu ha omplit el Sagunt a Escena. Obres i èxits pels quals han passat, com si fóra un planter d'actors, desenes de rostres, ara experimentats, que llueixen en tot tipus d'escenaris, pantalles i programes. Des de Carles Castillo fins a Ana Morgade i Fernando Gil, de Vicente Cuesta a Rita Siriaka i Yayo Cáceres, o de Carles Montoliu a Sandro Cordero i Garbiñe Insausti, per esmentar-ne només uns quants.

El futur en el món del teatre és incert. En un any convuls en què el sector no en veu l'eixida, Sánchez és entusiasta, no amb un optimisme irreal, però sí entusiasta. Creu en les ajudes públiques, encara que no considera que hagen de sufragar el 100 % d'un projecte. Més aïna, les veu com l'R+D del teatre, allò que serveix per a experimentar amb grans projectes: "Sense suport no haguérem pogut fer un Calígula en què tots els actors toquen la percussió i ballen".

I mentre arriben els retalls, L'Om continua confiant en la fórmula de mantenir tres línies distintes al mateix temps: "Una de grans textos que mantinguen el segell de la companyia; una altra amb els muntatges d'humor de més èxit i una altra amb petites joies". I entre aquestes petites joies prepara ara Un obús en el cor, un text de Wajdi Mouawad, escriptor canadenc d'origen libanés que ha fascinat Sánchez. Una obra que preveuen estrenar al maig pròxim. I en l'horitzó del 2012 somien algun text de Shakespeare o de Txèkhov.

Mentrestant, el vell Om fa ombra a una iniciativa solidària. Es tracta del Projecte Orígens, que va arrancar el 2002 amb una visita a Guinea Equatorial per a representar el Quixot i s'ha basat en l'estudi i la documentació de les fórmules escèniques tradicionals (danses, ritus, celebracions) i en la consolidació d'un grup teatral que uneix les cinc ètnies principals del país. "La llengua vehicular és el castellà, perquè amb les seues no s'entenen entre si".

Imaginació, il.lusió i treball. Aquestes són les eines amb què L'Om Imprebís puja a un escenari. I encara que semble tot el contrari ?25 anys d'experiència ho confirmen?, no deixen res a la improvisació.