Recomanem

Infantil

L’Horta són paraules, i per als més menuts. L’editorial Bullent i l’Associació Cultural el Barranc acaben de presentar Conta’m l’Horta, una obra col·lectiva sobre aquest tros menut de terra que un dia els musulmans decidiren cultivar com es cria un fill. Cinc històries, cinc contes de Juli Avinent, Carles Cano, Fèlix Sempere i Antoni Torreño, il·lustrats magistralment per Antoni Laveda, que reivindiquen aquesta terra de Picanya, de Paiporta, de séquies i pobles envoltats de camps, aquesta Horta Sud que encara dibuixa un paisatge de segles. Malgrat tot i, per descomptat, per a bé i —no siguem idealistes, o ingenus— també per a mal. Un llibre per als menuts, déiem, però també per als grans. Una joieta.

Teatre

Diu Carles Alberola que “la ficció és tan necessària per a la nostra vida com l’aire per a respirar”. I té raó. Amb —precisament— Ficció ho rebla decididament. Un monòleg entre la realitat i el que no ho és, en què reflexiona sobre l’art, el teatre des del mateix teatre. Una peça marca de la casa, que apareix en paper alhora que ho fa als escenaris. No podia ser d’una altra manera, qui sap. Ell, allà dalt, de negre impol·lut, mirant-se a l’espill, rient-se d’ell i de tots, amb les ganyotes que, de sobte, sense avisar, es tornen pesades, cruentes, tristes. Riures amargs, perquè el seu teatre, com ja hem dit algun dia, és com la vida mateixa: un riure amarg, i inevitable, de la tragèdia.

Narrativa

A estones, una pedrada a l’ortodòxia de les relacions socials de la classe mitjana alta a la costa est dels Estats Units, als seus taurons i als seus voltors. A estones, un al·legat nihilista. De vegades, poques, un recull de màximes d’autoajuda. Això —i més encara— és Algun dia aquest dolor et servirà, la novel·la de Peter Cameron que presenta Sembra, una obra que en algun moment toca el cel i ens fa recordar La conjura dels necis, quan s’imposa la veu que fa la impressió de ser la d’un tuitaire postadolescent descregut, àcid, solitari, hiperescèptic i extremament irritable. Una bona novel·la que, si té un pecat, és que va de més a menys i es deixa emportar pel sucre. Això, però, ja ho sancionarà l’amable lector.