Recomanem
Assaig
Lluitant contra l’oblit
Encara queden periodistes, malgrat que la seua professió es polaritza cada vegada més entre la postració al poder, d’una banda, i l’heroisme –ho és– de l’altra. Laura Ballester, periodista, acaba de publicar un dels llibres que més mal poden fer al poder, ara i ací. Perquè és precisament el poder i els seus tentacles, el més interessat a controlar la informació. L’ha anomenat Lluitant contra l’oblit i posa en negre sobre blanc tota la informació sobre una de les vergonyes més grans que ha viscut el País Valencià en la seua història contemporània: tota la foscor política amb què el PP va envoltar l’accident de metro del 3 de juliol de 2006 a València. De vegades, diuen, sobren les paraules. En aquest cas no, perquè havien estat segrestades. Periodisme del bo, el de Ballester. Encara en queda.
Investigaràs fins al final
Juvenil
Hi ha qui discutiria l’existència d’un gènere de literatura orientada exclusivament a joves —xiquets, adolescents, tant se val. No hi entrarem, ara i ací, en un debat que demanaria hores i pàgines. El cert, però, és que, si existeix aquest gènere, té en el misteri una de les seues línies de flotació. I no és casualitat. El lector jove sol demanar alguna mena de trama que el conduïsca a un objectiu: això és, una investigació a fer. L’autor de –precisament– Investigaràs fins al final, Francesc Gisbert, ho sap. La seua trajectòria, en aquest camp, és llarga. Ara, torna amb dos personatges entranyables per a aclarir l’assassinat d’un magnat, un segrest i, així..., resoldre uns quants misteris, és clar.
Un dia en la vida d’Ishak Butmic
Narrativa
Deia aquell que el final d’una guerra és el principi de la següent. L’aforisme de Fuster era així, o amb unes altres paraules. Tant se val. Les guerres també es guanyen o es perden per a ser escrites. D’una manera o d’una altra. El filòleg barceloní Jordi Tiñena conta la guerra dels Balcans en Un dia en la vida d’Ishak Butmic, que ara recupera Onada. Una novel·la que s’atura en la quotidianitat del drama i que s’obri amb un dels millors començaments que he llegit en molt de temps: “Ningú no recordarà Ishak Butmic quan va travessar el carrer per recollir el darrer alè de vida d’un nen desconegut i l’impacte precís d’una bala provinent de l’altra banda del riu va segar, inconclús com una premonició, el seu acte de generosa civilització”. Potent, almenys.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.