“L’Ateneu ha de tenir un paper actiu en el procés pel dret a decidir”

El catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Jordi Casassas (Barcelona, 1948) presideix, des de dilluns passat, l’Ateneu Barcelonès. La seva candidatura El teu Ateneu, qualificada de sobiranista, es va imposar el passat 24 de març a la continuista, presidida pel doctor en Economia Josep Maria Carreras. Al davant té, almenys, tres anys de mandat, en què s’ha proposat col·locar aquesta institució en el centre de la cultura, la política i la societat civil catalanes.

Pregunta. Ha complert la seva paraula i el primer que ha fet ha estat col·locar una senyera de forma permanent a la façana.

Resposta. És un acte simbòlic per deixar clar el vincle amb la societat catalana, protagonista del que està passant i com a senyal que Catalunya segueix necessitant els seus símbols davant l’animadversió per part d’instàncies com l’Estat, la judicatura i alguns mitjans poderosos, contra la reivindicació del dret a decidir.

P. Per què la seva candidatura s’ha qualificat de sobiranista?

R. Des del primer moment vam dir que l’eix nacional, no el sobiranisme, seria un dels nostres pilars. L’Ateneu ha de tenir un paper actiu en el procés del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, perquè l’Ateneu ha contribuït a l’avenç del catalanisme en els moments més assenyalats de la història, i ara estem en una espècie de nova Transició. Això no vol dir que hi hagi un posicionament concret, ni una orientació de vot. No és que l’Ateneu sumi a l’Assemblea Nacional Catalana els 4.000 vots dels seus socis per al que sigui. Que quedi clar.

P. La candidatura de Carreras assegurava que l’Ateneu havia fet més pel dret a decidir programant actes que no pas signant manifestos.

R. La junta anterior ha pecat de falta de comunicació. S’han fet coses, però han quedat difuminades. La nostra candidatura, en plantejar el debat no només de si hi ha d’haver un cendrer aquí o allà, un nou ascensor, o tres o quatre actes més, ha tingut més sintonia amb el ciutadà, que casualment és soci. Hi ha un problema de regeneració democràtica, estem en un barri de pobresa i desigualtat manifestes, el desgast produït pel turisme de masses és preocupant... els temes que ens preocupen són molts, no només el dret a decidir. Quan es remouen els pro</CF>blemes surten de sota les pedres, no podem ser monotemàtics i oblidar la resta.

P. I si al final no es produeix la consulta?

R. L’Ateneu seria més important, perquè la societat estaria molt tocada i fràgil.

P. Durant la campanya ha assegurat que no n’hi havia prou amb fer conferències, que calia generar coneixement.

R. L’Ateneu és un bon embut que recull el millor de la cultura del país, d’Espanya i del món, i el filtra per a la ciutat. Catalunya, des de l’últim quart del segle XIX, està creant un teixit associatiu importantíssim que ha servit per superar la persecució de dues dictadures durant el segle XX i que ha permès que el catalanisme continuï funcionant. El que produeix aquest moviment és el motor d’arrencada d’un canvi que ha d’acabar sent polític. L’Ateneu ha de ser dinamitzador, un lloc on es produeixen actes culturals que generen consciència i obren els ulls.

P. Es pot parlar de tot?

R. No del que pugui ferir la sensibilitat mitjana, el que atempti contra els comportaments democràtics bàsics i el que sense justificació sigui una desqualificació contra el nostre país.

P. Per exemple?

R. La conferència que va fer Rosa Díez el 2008 va estar al límit.

P. Que votin només el 41% dels socis no és molt baix?

R. Dels 4.000 socis, només 1.000 són actius, vénen gairebé cada dia, constitueixen penyes i dinamitzen seccions. La resta ve poc o gairebé mai.

P. Del total, la seva candidatura va obtenir el 49% dels vots. El soci està dividit?

R. És la diferència més gran en unes eleccions. S’ha produït un canvi dels grossos en la vida atenística, després veurem si ho podem materialitzar. S’ha de gestionar el dia a dia, no tot són grans declaracions. Estem en converses per integrar en les nostres comissions membres de l’altra candidatura, com el mateix Carreras o Lluís Foix.

P. En ser llistes obertes, els mediàtics van ser els més votats.

R. La gent que surt a la televisió atrau, però són mediàtics amb un perfil definit, coherència, una obra i un caixet determinat, no el mediàtic perquè sí.

“S’ha tractat el soci com un client, sense responsabilitat, i ara això canviarà”

P. Canviaran els estatuts?

R. Una comissió d’experts està estudiant canvis, com que les eleccions tornin a ser cada quatre anys, o fins i tot cada cinc. Les eleccions generen una divisió nerviosa que no és real, accentua les coses que després es calmen. Hi ha hagut un temps en què el soci ha estat tractat com un client que s’havia de tenir content però sense responsabilitat, i això canviarà.

P. L’Ateneu no és el Barça, però és difícil governar?

R. Sí, perquè cada soci té un tarannà. Aquest palau, encara que està reformat, és gran i vell, hi ha més de 30 treballadors i no tenim vocació d’empresariat dur. Però és veritat que la institució té una inèrcia que la fa funcionar.

P. Pot créixer més?

R. Seria bo arribar als 5.000 socis. Necessitem rejovenir la massa social. És un dels reptes.

P. Quina és la situació econòmica actual?

R. Les quotes dels socis —29 euros— representen el 60% dels ingressos i ens donen un coixí important.

P. Les aportacions de les administracions s’han reduït.

R. Les subvencions es poden veure en positiu i en negatiu. Si només reps la subvenció i res més, vius subvencionat, però vius una vida falsa. Però si dónes una reciprocitat el concepte canvia. La pèrdua de subvencions també pot significar la pèrdua d’interès de les administracions, i això no vull que es produeixi en cap cas.

P. L’any passat hi va haver menys actes i l’assistència va disminuir un 8,2%, segons la memòria del 2013.

R. Si es redueix el pressupost això és normal, però mai m’ha semblat que la cultura “anés a pes”. Si s’han de reduir les activitats, serà un element a estudiar, però no estic nerviós ni preocupat perquè es redueixi la densitat d’actes.