“Espíritu aventurero”

En l’últim Ple de Les Corts es va debatre una proposta de Compromís per a buscar mesures de suport per als 80.000 valencians que han hagut de deixar la nostra terra a causa de la crisi i per a evitar que continue la descapitalització humana del País Valencià. Som molts els que veiem el fenomen de l’emigració massiva com una tragèdia que suposa una pèrdua per a tota la societat. Som molts, però encara n’hi ha qui veu com un fenomen positiu que els nostres enginyers o mestres estiguen servint cafés a Londres en lloc de generar riquesa al seu país.

Durant el debat, la portaveu del Partit Popular, Maria Fernanda Vidal, va secundar les teories del govern espanyol afirmant que “la juventud no puede ser conservadora y acomodada. Ha de tener ese espíritu aventurero que le permita acceder a nuevos mercados y nuevas oportunidades. Esas son las reglas de la nueva globalización.” Tot això acusant-nos de catastrofistes i d’exagerar un tema només per atacar la imatge de la Comunitat Valenciana.

Sembla que l’única alternativa que el Partit Popular proposa als joves valencians que pateixen la desocupació i la precarietat és el “espíritu aventurero”. Només amb una excepció: els militants de Noves Generacions, les joventuts del Partit Popular. Tal i com va publicar este diari, ells no necessiten buscar-se un futur fora de les nostres fronteres perquè sempre podran acabar treballant en l’IVAJ, amb un sou pagat de l’erari públic.

He consultat la biografia de la diputada popular per intentar il·luminar als meus amics i coneguts que han hagut d’emigrar per a buscar-se un futur. Havia imaginat que la seua trajectòria ens podria ensenyar a la joventut valenciana a no ser acomodats ni conservadors. M’he quedat sorprès. Membre de Noves Generacions, en 1995 i amb només 24 anys, va entrar com a regidora a l’Ajuntament de Castelló. Des d’aleshores ha encadenat un trepidant recorregut d’aventura laboral i esperit emprenedor: assessora de Carlos Fabra en la diputació de Castelló, cap de recursos humans de l’Autoritat Portuària de Castelló i directora de Castelló Cultural, també gràcies al nomenament de Fabra. En 2003 va pegar el salt a l’esfera autonòmica esdevenint Secretària Autonòmica i des de 2007, com a diputada a Les Corts Valencianes.

Les regles de la nova globalització sembla que no s’apliquen per a ella ni per als membres de les joventuts del PP. Ells es poden beneficiar d’un règim clientelar que ha instaurat trames d’”enxufisme” als organismes i institucions públiques que resisteixen a qualsevol dificultat pressupostària.

Amb un Partit Popular desconnectat de la realitat dels joves valencians, caldria preguntar-nos. ¿Qui és preocupa per la joventut que no té el carnet del PP? Una generació formada per grans professionals, per gent creativa i amb espenta, a qui no els deixen generar riquesa i benestar a la seua terra. ¿Qui és preocupa per este país, que es descapitalitza sense pausa, i que perd als seus metges, arquitectes, mestres i enginyers?

Senyora diputada, la nostra generació no vol ser Willy Fog. Només volem una vida digna i, a ser possible, a la nostra terra. Tampoc demanem massa.