Muntanya endins

Feia temps que no llegia un llibre tan intens i esfereïdor. Una descripció tan lúcida de la naturalesa humana, del feréstec ésser salvatge que l’home porta dins. Pep Coll, en dos Taüts negres i dos de blancs (Proa), explica l’assassinat d’una família de masovers (el matrimoni i dues xiquetes) per uns masovers veïns. Es tracta d’un cas verídic, esdevingut al Pirineu, i que va quedar impune. Pep Coll és un narrador eficaç, que coneix aquelles terres pirinenques i prepirinenques com ningú, que les ha trepitjat a fons i les estima fins al fons de l’ànima. També coneix amb profunditat la vida dels masovers i el seu parlar especiós, i tot això sura en aquesta història documental i novel·lada, amb una naturalitat sorprenent. De cadascun dels implicats, Coll en fa una espècie de relat biogràfic, intentant escatir quines eren les seues motivacions: una mena d’estudi etològic d’una sèrie de masovers, de senyorets de Barcelona, de jutges i advocats franquistes. El resultat és un dramatis personae poderós i sorprenent, de tragèdia grega, on uns masovers maten uns altres per un bocí de mala terra. I, alhora, el que resulta més angoixant és que aquests pagesos assassins (capaços de matar dues nenes a sang freda, amb un ganivet de degollar porcs) pensen que no han tingut altre remei que aquell acte criminal, perquè aquell masover, tan treballador i eixarreït, a poc a poc s’hauria apoderat tota la terra i, finalment, els hauria fet fora. Pel crim sura l’enveja, la rivalitat entre veïns, la dissort i també la incapacitat de la paraula, on la força bruta ho acaba solucionant tot. Els drames rurals de Víctor Català anaven sadollats de totes aquestes petites misèries, on els veïns es mataven per una collonada. En aquest cas, la causa de la mort del masover i de la resta de la seua família és per un tros de terra que ningú no vol, que sempre ha estat comunal, perquè ningú no havia gosat posar-li la mà damunt. “Va fer una destrossa a l’englevat de les Cobertades. Va arrencar un bon tros de la pell de la muntanya de Boumort. Mentre que el món és món que això a Carreu no havia passat mai! Qui trenca els pactes sagrats amb la muntanya, a la curta o a la llarga ho acaba pagant”, diu el pare de la masovera assassina, com volent justificar la matança. Però sota aquell assassinat hi ha la naturalesa humana a flor de pell: l’enveja a l’home treballador, la mala sang, la bestialitat, la ruqueria. I l’arribada del franquisme que aporta l’oficialització de la barbàrie, i que fa que el crim quede sense càstig. I així, en aquest llibre de Pep Coll, brillant i absorbent, assistim a una monumental desfilada de les més baixes passions humanes.