La passió flamenca de Yerbabuena

Després d’un temps en silenci per la seva recent maternitat, Eva Yerbabuena (Frankfurt, 1970), la magnífica bailaora, vola a terres catalanes, concretament a Girona, on actuarà dissabte vinent en el marc de la programació del Temporada Alta. Presentarà el seu últim espectacle ¡Ay!, amb el qual va conquistar el públic londinenc el passat mes de març, quan va actuar al Sadler’s Wells de la capital britànica. El públic, dempeus, la va aplaudir durant minuts. Una cosa que no estranya els seus seguidors, que han vist fondre’s el públic amb les actuacions d’aquesta artista al Festival Grec de Barcelona o al Castell de Peralada, per dir dos escenaris.

Per nosaltres, Eva va saltar al panorama del flamenc cap el 1995, després d’una inoblidable actuació a Barcelona, concretament al Tablao Cordobés. Des de llavors l’èxit l’ha perseguit. Yerbabuena, que va estudiar amb mestres de la talla d’Enrique El Canastero, Angustillas, La Mona, Miariquilla i Mario Maya, és una dona menuda amb una expressió enigmàtica. Una bailaora que es regeix pels cànons del classicisme flamenc amb alguna concessió contemporània. El seu ball té tremp i contundència, alenteix l’esquinç del gest amb una elegància natural, mentre el seu zapateado, versàtil, segur i electritzant, colpeja el terra amb contínues carícies. El gir de les seves expressives mans domina el braceig felí, mentre els seus impúdics malucs es deixen amanyagar per la música, amb una cintura que es mou amb insolència. El seu ball destil·la passió i sinceritat de raça.

A ¡Ay! l’artista dansa sola, no hi ha cos de ball. L’acompanya en escena el violí clàssic de Vladimir Dimitrenco, la guitarra de Paco Jarana, autor de la música, i la percussió d’Antonio Coronel, mentre que el cant va a càrrec d’Enrique El Extremeño i José València. La idea de ballar acompanyada per la música del violí clàssic la va suggerir Pina Bausch; juntes volien crear un espectacle, un projecte trencat per la mort de la coreògrafa alemanya. La música del violí clàssic ha servit a la bailaora per expressar i expulsar les pors que sentia, després d’un període d’inactivitat, a l’hora de tornar a crear. ¡Ay! és un espectacle sense argument, però en el qual batega el sentiment maternal que ha transformat la vida de l’artista. És una obra sòbria, que Yerbabuena va començar a crear amb el seu marit, Paco Jarana, en un viatge a l’Índia el novembre del 2012. És un recorregut íntim en què la bailaora interpreta diferents pals, com tarantos, cañas, tangos, soleás i cançons de bressol.

Ja són nombrosos els premis que aquesta artista ha assolit, com a intèrpret i com a coreògrafa, entre els quals destaquen: el Nacional de Dansa (2001), els premis Giraldillo que atorga la Biennal de Flamenc de Sevilla (2002, 2006 i 2010) i els premis Max (2005 i 2006).