L’últim cromo de Gaudí

El patrimoni monumental és per a Barcelona una de les seves primeres marques d’identitat. I dins dels seus edificis sobresurten, de manera destacada, els del període modernista. Tant, que el 80% dels visitants que cada any vénen a Barcelona asseguren que ho fan atrets per meravelles com la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Pedrera o el Parc Güell. Totes porten la signatura del genial arquitecte Antoni Gaudí, que les va construir entre el final del segle XIX i el començament del XX. D’aquí poc temps, a aquest club de privilegiats se’ls afegirà un altre edifici, que obrirà les portes per deixar al descobert el que amaga al seu interior. Són els pavellons de la Finca Güell, situats al barri de Pedralbes. Aquestes petites joies, propietat de la Universitat de Barcelona, acaben d’ingressar a la World Monuments Watch, entitat que compta amb el patrocini d’American Express, que des del 1996 posa el focus en monuments amb problemes de conservació de tot el planeta per captar fons. Aquest any ha escollit 67 llocs de 41 països. Amb la seva obertura ja seran set els edificis de l’arquitecte visitables a la ciutat. Barcelona viu una febre Gaudí, perquè Gaudí, ara per ara, és sinònim de visites i ingressos econòmics.

Els pavellons de la Finca Güell van ser construïts per Antoni Gaudí entre 1884 i 1887 —coincidint amb una altra obra de joventut de l’arquitecte com és la Casa Vicens. Els va construir en una de les finques privades més grans que hi hagi hagut mai a Barcelona: al final del camí privat dels Güell —l’actual Manuel Girona—, el magnat i la seva família van construir un habitatge d’estiueig d’aires caribenys que va estar dempeus fins el 1919, quan es va enderrocar per aixecar el Palau Reial de Pedralbes. Per delimitar aquella enorme zona, el 1883 Eusebi Güell va encarregar a un jove arquitecte que havia descobert a l’Exposició de París del 1878 que en construís la tanca, la porta principal d’accés, tres portes secundàries, la caseta del guarda i les cavallerisses amb el seu picador —aleshores encara no calien els garatges per a automòbils.

Gaudí, com no podia ser d’una altra manera, va construir una impressionant porta de cinc metres d’ample amb un drac alat encadenat de ferro forjat —treball que va realitzar el taller de Vallet i Piquer a partir d’un disseny seu de 1885— ple d’elements simbòlics i astronòmics i que molts asseguren que fins i tot es movia, com si es retorcés, en obrir la porta. Era l’entrada per a carruatges, al costat de la qual en va crear una altra de més petita per a vianants. A banda i banda de la porta va construir dos petits pavellons. Un era l’habitatge del porter de la finca —l’autèntic guardià—, que estava format per tres cossos. El central de planta octogonal, i al seu interior, un enorme saló obert en el qual destaquen una xemeneia i dues habitacions adossades. Tot cobert per una cúpula que aporta llum i ventilació a les estances.

Al costat dret de la porta va construir les cavallerisses, que podien acollir fins a una dotzena de cavalls; una construcció rectangular subdividida per arcs parabòlics transversals creats amb senzill maó vist, que delimiten l’espai de cada animal. La cavallerissa es comunica amb el picador, de planta quadrada, cobert també per una cúpula. A les parets exteriors va fer servir plaques de ceràmica amb dibuixos geomètrics, com ara cel·les d’abelles, o esgrafiats que s’han conservat gairebé com el primer dia.

En aquestes petites construccions, Gaudí va posar en pràctica solucions que després va aplicar en els seus futurs edificis, com ara les voltes de revolució o el trencadís ceràmic, per tal d’adaptar la superfície plana de la rajola a les formes corbes dels murs, i que va emprar per primera vegada a l’exterior de la llanterna del picador.

Els pavellons conserven algunes de les eines utilitzades per Gaudí per construir els seus edificis, com ara una formigonera, bastides, maces i tenalles, mentre que al jardí es pot veure una grua idèntica a la que es va utilitzar per construir la Pedrera, pocs anys després.

Els dos edificis estan ubicats en un lloc de nom mític: el Jardí de les Hespèrides, un espai en el qual Gaudí va plantar salzes, oms i àlbers, a més d’alzines i tarongers.

La història és coneguda. El sogre d’Eusebi Güell va ser Antonio López —un altre dels homes més rics del moment i protector de Jacint Verdaguer—, que repartia almoina entre els seus treballadors de la Companyia Transatlàntica. El mossèn i poeta havia compost L’Atlàntida en aquesta finca, on passava temporades. Per això, Gaudí no va dubtar, a l’hora de fer el disseny del jardí —i després de rebutjar realitzar-lo sota influència francesa—, a representar la mitologia del poema: la història de la victòria d’Hèrcules sobre el drac Ladó i tres nimfes (les Hespèrides) que tenien cura d’un meravellós jardí a la Mediterrània occidental. L’heroi els va arrabassar les pomes d’or del jardí i, com a càstig, el drac va ser convertit en la constel·lació de la serp; per això el drac té aquesta forma tan retorçada. Res a veure, per tant, aquest animal amb la llegenda de Sant Jordi. Al pinacle que corona la porta principal, Gaudí hi va representar els fruits d’or que va perdre el furiós vigilant.

Fins al 2010 la cavallerissa i el picador van acollir la Reial Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, que fins a la seva mort el 2012 va exercir l’arquitecte Joan Bassegoda Nonell, un dels més grans especialistes en l’obra de Gaudí. Amb la seva marxa, la Universitat de Barcelona, la propietària dels edificis des que va adquirir el solar el 1956 per construir-hi la facultat de Dret, en el qual estaven inclosos els pavellons, va prendre consciència d’aquest patrimoni i va pensar a buscar recursos per a la seva rehabilitació, així com a crear un pla director per posar-los en funcionament.

La catedràtica d’Història de l’Art de la UB Mireia Freixa, directora del grup de Recerca Gracmon, especialitzat en modernisme, és qui ha liderat la proposta per incloure els monuments a la llista Watch 2014, que elabora el Fons Mundial de Monuments (WMF). “Ja tenia el pla director per intervenir en els elements arquitectònics deteriorats, com les cobertes, els revestiments i les fustes, així com al jardí i a les parets del perímetre de la finca, eliminant la tanca aixecada als anys seixanta per una nova de permeable que permeti veure el jardí des de l’exterior”. El pla director, signat amb l’Ajuntament de Barcelona el setembre del 2012, també preveu obrir una nova porta d’accés a l’avinguda de Pedralbes i construir un petit pavelló de recepció perquè els visitants no hagin d’accedir-hi per la del drac. El projecte total compta amb un pressupost que ronda el milió d’euros. A partir d’ara, la fundació americana buscarà els recursos d’empreses i mecenes privats de tot el món per tal de dur a terme els treballs.

Segons Josep Vilalta, delegat del rector per a les relacions locals de la UB, el pla director preveu actuar en diferents etapes. Primer a la zona més afectada, que és la casa del guarda, on a part d’enormes problemes d’humitat als sostres i les parets, les finestres van ser tapiades per evitar que s’hi fessin botellons i altres actes al seu interior. L’habitatge encara conserva alineades sobre la lleixa de la xemeneia les pel·lícules de vídeo que tenia l’últim bidell de la universitat, mentre que en una de les parets enrajolades s’aprecien les restes d’una cuina americana.

Caldrà resoldre també els problemes a la coberta de la cavallerissa i el picador, així com recuperar el terra original de la cavallerissa, cobert ara per parquet. “El jardí serà l’últim on s’intervindrà, i s’intentarà recuperar l’aspecte original que va tenir quan Gaudí el va crear”, explica Vilalta, que deixa clar que les construccions no corren cap tipus de risc greu.

Segons Vilalta, la UB està pensant en la possibilitat que sigui una empresa especialitzada qui exploti el conjunt i organitzi les visites, “com passa amb la Colònia Güell”, l’altra gran construcció visitable de Gaudí, aquest cop a Santa Coloma de Cervelló.

“La inclusió en la Watch exigia dues condicions essencials: que els propietaris tinguin el suport de les autoritats locals i que hi hagi un pla d’usos que garanteixi la sostenibilitat del monument un cop restaurat”, explica Lluís Bosch, responsable de rutes de la Ruta del Modernisme, que des del 2005 organitza visites guiades. L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut del Paisatge Urbà, també és al darrere de la iniciativa, i està previst que amb la seva obertura es puguin organitzar activitats de tipus acadèmic i cultural, així com actes programats pel districte de les Corts. En un futur pròxim, qui ho desitgi fins i tot es podrà casar sota un sostre creat per Gaudí.

Serà fonamental per captar visites que el bus turístic que passa per l’avinguda de Pedralbes tingui una parada als pavellons. Fins ara és fàcil veure com el vehicle disminueix la velocitat a l’altura de l’enorme porta mentre tots els turistes, com si fos una coreografia, giren els caps per veure el drac amenaçador. Aviat, si tot acaba bé, podran entrar i passejar pel mític jardí, tocar la campana de la porta, que diuen que dóna sort, i escoltar la peculiar acústica sota la cúpula del picador. Tot per uns euros.

PARC GÜELL

PARC GÜELL, 1914. Olot, 5 (8 euros per a turistes). El parc que va construir Gaudí com a ciutat jardí i que va acabar en fiasco, en l'actualitat rep uns nou milions de visites a l'any que recorren la zona monumental, com ara la Sala Hipòstila, la plaça amb el banc ondulat de trencadís o l'entrada amb l'icònic drac de l'escalinata. Des de demà, per no morir d'èxit, s'hi cobrarà entrada.

PALAU GÜELL

PALAU GÜELL, 1890. Nou de la Rambla, 3 (12 euros). El primer habitatge dels Güell és propietat de la Diputació de Barcelona. El 2011, després de set anys en restauració i nou milions d'euros, va reobrir les seves portes. Té un pressupost anual de més de 1,5 milions d'euros i en els últims 12 mesos l'han visitat 252.000 persones

TORRE BELLESGUARD

TORRE BELLESGUARD, 1909. Bellesguard, 16-20 (17 euros). És l'últim edifici d'incorporar-se a la llista d'obres de Gaudí visitables. Des del mes de setembre és possible accedir a l'interior d'aquesta construcció, situada a l'actual Sant Gervasi, amb forma de fortalesa a cavall entre el gòtic i el modernisme i coronada per una creu. Si tan sols se'n volen veure els jardins, caldrà pagar només set euros. Tot de dilluns a dissabte, ja que els diumenges els propietaris, la família Guilera, segueixen celebrant els seus tradicionals dinars de cap de setmana. La visites es realitzen en grups de 15 persones com a màxim.

CASA BATLLÓ

CASA BATLLÓ, 1906. Passeig de Gràcia, 43. (20,35 euros). El primer habitatge que va construir Gaudí al cèntric passeig barceloní es va obrir al públic el 2002, coincidint amb l'Any Gaudí, un punt d'inflexió que va canviar la consideració de l'arquitecte. El 2005, al costat de la Casa Vicens, la façana del Naixement de la Sagrada Família i la Cripta de la Colònia Güell, va ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat. L'edifici està gestionat per la societat Casa Batlló SLU, de la família Bernat. A l'any rep 700.000 visites.

LA PEDRERA

LA PEDRERA, 1912. Provença, 261 (16,5 euros). L'últim habitatge construït per Gaudí a Barcelona va rebre 1.148.463 visites l'any passat —quan va complir un segle de vida—, que van poder pujar al terrat on les xemeneies semblen guerrers. Dels 24 milions d'euros que gestiona la seva propietària, la Fundació Catalunya-La Pedrera —fins al 2012, CatalunyaCaixa—, 16 milions provenen de la venda d'entrades. És l'exemple de com el patrimoni pot ser rendible. Va ser un dels primers edificis declarats Patrimoni Mundial, el 1984, al costat del Palau i el Parc Güell.

SAGRADA FAMILIA

SAGRADA FAMILIA, 1883-1926 (13,5 euros). El temple expiatori és l'edifici més visitat de Barcelona. El 2012 van ser 3,2 milions de persones, una xifra que segueix creixent cada any. Les obres estan al 65% del total i per fi hi ha data per a la finalització: l'any 2026, que coincidirà amb els 100 anys de la mort de Gaudí. El pressupost que maneja la fundació eclesiàstica que dirigeix els treballs sobrepassa els 30 milions d'euros anuals, la majoria provinents de donatius, però sobretot de la venda d'entrades.