Recomanem

Disc

Del tercer disc d’Andreu Valor (Cocentaina, 1978), un músic amb unes grans condicions (bona veu, presència escènica imponent i un discurs musical transversal), hom podia esperar l’esclat definitiu. La primera aproximació a Malgrat la pluja, fa la sensació d’àlbum irregular, amb encerts notables i peces no acabades de greixar. Quan hi tornes, però, cançons com ara “No és un adéu”, “Teories contràries”, “Immortal” o la superba “Dies que vindran”, entre altres, deixen una satisfactòria sensació global i la sospita que, tal volta sí, aquest pot ser el seu disc d’eclosió.

Disc

Una pregunta menys extravagant del que sembla: Com hauria sonat la Leyenda del espacio, de Los Planetas, si, en comptes de ser granadins, J i Florent hagueren nascut a Puçol? Doncs, deixant de banda les distàncies que calga, Palifonies, l’estimulant i segon disc de Mox, ens dóna algunes pistes sobre això. On els de Granada fusionen space rock i flamenc, la banda puçolenca integra els nostres estils tradicionals (albà, 1 i 2, marxa mora...) en una formació rock amb bon humor i ganes de desconcertar (“Motivés! Le Chant des Partisans”). Deu anys després, Mox tornen per la porta principal.

Poesia

Josep Sou (Alcoi, 1951), professor de pintura urbana a la Universitat d’Elx i autor de diferents poemaris, assajos i treballs de música visual, lliura un llibre de versos ben suggeridor travessat formalment per un encertat treball de la brevetat i la intensitat (la pols al cuir de les sabates / com els llibres inútils / fa nosa) i, temàticament, per la punyent presa de consciència del caràcter efímer de les pulsions humanes, condemnades a una liquidació segura, la data de caducitat a què es refereix el títol (a l’absurd li diuen eternitat).