Eme3: altres formes de fer ciutat

Les utopies realitzables, els nous usos de l’espai públic l’autoconstrucció, els processos col·laboratius i la reconversió social d’equipaments industrials, són els eixos temàtics de la vuitena edició del festival d’arquitectura alternativa Eme3, que es desplaça a una nau en desús del recinte de l’antiga fàbrica Fabra i Coats. La consolidada fórmula del festival, que se celebra des d’avui, desplega un intens programa de conferències, tallers i trobades que el converteixen durant tres dies en un laboratori d’experimentació per a arquitectes, urbanistes, creatius, estudiants i simples apassionats. A més, hi ha 45 estudis de 17 països que presenten els seus projectes a Share-it (Comparteix), una exposició oberta fins al final de juliol, interessant també per als profans. “Volem funcionar com a catalitzador i promoure projectes de dinamització social”, va assegurar Charlotte Debarle, sotsdirectora del festival que dirigeix Javier Planas.

Moltes propostes estudien la influència de la participació ciutadana en la recuperació i reconversió de l’espai: des dels britànics d’Assemble Studio, que converteixen en cinemes a l’aire lliure velles gasolineres, fins als portuguesos d’AtelierMob, que creen cuines comunitàries en zones deprimides. Els veïns de Sant Andreu tindran la possibilitat de veure alguns projectes, com ara el Café des Vision, una cafeteria nòmada que demana als seus clients que dibuixin els seus desitjos, o Makerlab, que va creant estructures per modificar els elements urbans, tot escanejant la peça amb un simple programa per a telèfons, i que després serà impresa al FabLab, el laboratori de fabricació digital de l’IAAC. Al costat d’obres de denúncia, com ara la sèrie de fotografies de la romanesa Marina Rota sobre els disbarats arquitectònics a les Canàries, hi ha projectes de reivindicació i acció de tipus més lúdic, com les intervencions pop-up d’Orizzontale, un col·lectiu d’arquitectes de Roma que treballa amb les deixalles urbanes a partir d’àrees, idees i objectes expulsats del cicle productiu de la metròpoli. La filosofia hippy de la dècada del 1960 torna a través de la cúpula geodèsica de Ctrl + Z i els cors flotants de l’espai d’Archikubik, que advoca per una utopia generada des del coneixement. “El fracàs de la societat dels individualismes requereix projectes reals nascuts com visions utòpiques”, indica Marc Chalamanch, d’Archikubik.

Amb motiu del festival, en una plaça interna de la Fabra i Coats s’ha aixecat una construcció per a usos comunitaris, batejada com Bricktopia, que es va seleccionar a través d’un concurs obert. Encara que va néixer com un edifici efímer, la triple cúpula del col·lectiu MAP13, que reinterpreta amb tecnologies digitals la tradicional volta catalana de maó, es mantindrà durant els propers quatre anys.