Cada vestit, una història

El vestit d’alguna antiga boutique barcelonina dels anys cinquanta reposa en un impol·lut maniquí de fusta. A pocs metres, un vestit del modista Pertegaz s’amaga entre les fotografies-mural de la Barcelona d’altres temps. Trepitjant els repunts i les costures de més d’un centenar de peces que van configurar la història recent de la moda prêt-à-portercatalana, el crític d’art Josep Casamartina pren les regnes de la nova exposició gratuïta que des d’avui, i en els pròxims deu mesos, acull el Palau Robert de Barcelona.

Afavorit per la Col·lecció Tèxtil Antoni de Montpalau, que ell mateix dirigeix, Casamartina vesteix de records dels darrers 50 anys de la moda catalana a l’exposició Barcelona Prêt-à-porter 1958-2008. Mig segle d’indústria i moda. “Cada vestit és un episodi. Hem recopilat tot això per crear una visió enciclopèdica de la història de la moda catalana”, apunta el comissari de la mostra.

A les portes del Palau Robert, una desena de vestits de núvia, cadascun més personal i rupturista que l’altre, donen la benvinguda a l’exposició. Rosa Clará, Pronovias i Raimon Bundó vesteixen els maniquins de l’entrada tal com pensaven engalanar les núvies de l’època. “Es tracta d’una visió molt diferent de la núvia, més enllà de la nena bona tradicional i uniformada. Volíem portar els vestits al límit, del més clàssic al més exagerat”, recalca Casamartina. El crític insisteix que la moda catalana, que va capitalitzar la indústria a escala nacional durant la segona meitat del segle, va marcar el seu estil amb dues línies diferenciades, “la discreció i el bon gust es barrejaven amb l’espectacle i l’exageració, més enllà de la moda madrilenya de la movida”.

Abans d’arribar al saló principal de l’exposició, la història continua viva, escales amunt, penjada sota els sostres de l’edifici neoclàssic. L’exposició no perd l’ocasió de retre homenatge també als grans fotògrafs de moda. Els treballs d’Oriol Maspons, Antoni Bernat, Leopoldo Pomés i Colita acompanyen el visitant per la història del prêt-à-porter fins a la gran sala d’exposicions, on les imatges-mural recorren les dècades del segle XX entre els vestits exposats en una llarga passarel·la cronològica.

Boutiques i petits tallers de costura comparteixen lloc amb grans firmes, com l’Antonio Meneses dels cinquanta, Pedro Rodríguez o Pertegaz. També les marques més joves i comercials, com Miriam Ponsa, Mango i Desigual, tenen cabuda en el recopilatori històric.

Casamartina assegura que passaran per l’exposició més de 300 peces diferents. El comissari té previst canviar els models exposats fins a dues vegades al llarg dels deu mesos.