Amistats polítiques delicades

Les missives de Cambó on apareix sovint Alfons XIII, paradigma de les complexes relacions Catalunya-Espanya

Cambó i Alfons XIII, representants de la política d’Espanya i Catalunya a l’inici del XX, fracassaren en els seus objectius.
Cambó i Alfons XIII, representants de la política d’Espanya i Catalunya a l’inici del XX, fracassaren en els seus objectius.MERLETTI / AFB

Cadascun per la seva banda, Alfons XIII (Madrid, 1886 - Roma, 1941) i Francesc Cambó (Verges, 1876 - Buenos Aires, 1947) resulten uns personatges polítics de gran interès. Importants i decisius en els seus àmbits, controvertits sempre, van esdevenir peces clau en el tauler espanyol en la convulsa Europa d’entreguerres. El Borbó va cavar la tomba de la monarquia pel seu continuat intervencionisme i per la dificultat per entendre els canvis socials, que el van abocar a jugar-se la sort amb la dictadura de Primo de Rivera. El líder catalanista va aconseguir que les seves propostes tinguessin algun ressò en un Madrid molt impermeable al canvi, però finalment va fracassar, tant en la modernització de l’Estat espanyol com per dur l’autonomia a Catalunya. Són personatges, per tant, que fracassen, però que gaudeixen d’un innegable atractiu, tal com ratifica el llibre que acaba de publicar l’historiador Borja de Riquer a RBA: Alfonso XIII y Cambó. La monarquía y el catalanismo político.

Vistos en paral·lel, i analitzant les seves relacions, l’atractiu dels dos personatges s’engrandeix i permet recórrer la relació entre la monarquia i el catalanisme polític, que en el cas d’aquests dos personatges oscil·la entre la freda distància i les amistats perilloses. No cal dir que el punt de partida és enormement distant entre el rei soldat de cultura militar espanyolista i el dirigent polític que vol modernitzar l’Estat i aconseguir l’autonomia política de Catalunya. Des del discurs de Cambó al monarca el 1904 fins a l’última entrevista que van tenir el 1939 a Lausana, les circums-tàncies polítiques van variar enormement, i també les seves relacions.

Alfons XIII sempre va veure en Cambó un polític de nivell, que podia aturar el desprestigi del sistema de la Restauració però que tenia en contra la seva adscripció catalanista. No entenia l’aposta autonomista catalana, i per això demanava a Cambó que se’n desentengués i, tranquil·lament, lloava Felip V a Barcelona. De la seva banda, Cambó veia en el rei un monarca capriciós al qual necessitava arribar sense intermediaris, convençut que així podria persuadir-lo d’un programa de reformes que consolidaria la monarquia, i que havia de ser dic de contenció de l’amenaça de la revolució. Per tot això podien coincidir, però sembla que ni el rei era prou conscient de la seva debilitat, ni Cambó dels límits del joc de poder de l’statu quo madrileny.

Francesc Cambó.
Francesc Cambó.

Aquest és el mar de fons en el qual es desenvolupen les relacions entre els dos personatges, amb reunions públiques i d’altres de privades, amb les interferències de líders com ara Maura, Alba o Canalejas; amb etapes de fredor i moments de sintonia, sobretot quan Cambó va participar en els governs del 1917 i 1921, tot posant a prova la capacitat d’influència governamental del catalanisme conservador.

El llibre de Borja de Riquer permet resseguir aquest itinerari amb un prisma nou, que és el que aporta la correspondència privada de Cambó amb diversos correligionaris, en què expressa les percepcions més personals sobre les passes polítiques que feia, els seus convenciments més íntims, els moments d’eufòria i també les grans decepcions. Les percepcions personals coetànies són el veritable salt qualitatiu, i alhora permeten conèixer grans errors prospectius, com per exemple quan Cambó preveia una gran victòria electoral el 1918!

Tot i el seu distanciament durant la dictadura de Primo de Rivera, Cambó va ajudar el monarca a fer el text amb el qual s’acomiadava del país el 1931. La fi política de tots dos coincidia. I justament la República era el que posava en marxa la modernització democràtica i l’autonomia catalana. Era el senyal inequívoc dels signes dels nous temps. Encara tornarien a coincidir, donant suport a Franco durant la Guerra Civil, i també essent menystinguts pel general a partir del 1939, i fins i tot morint tots dos a l’exili.

Seguint algunes frases extretes de les cartes i els documents del llibre, podem recórrer, alhora, alguns dels episodis de la relació entre els dos personatges i, indirectament, de les sempre difícils i delicades relacions i interessos entre Catalunya i Espanya.

Normas

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Logo elpais

Ya no dispones de más artículos gratis este mes

Suscríbete para seguir leyendo

Descubre las promociones disponibles

Suscríbete

Ya tengo una suscripción