Política (i) editorial

Els polítics d’aquest país no s’han sentit mai còmodes amb els editors, i per això rarament se’ls veu junts en un mateix espai. El dia que es lliura qualsevol premi literari, aquells amb responsabilitats de govern tenen la premeditada sort que els sorgeix en paral·lel (sempre, vés per on) algun acte d’importància vital per al planeta. Només cal veure com de ràpidament que travessen els Vivers (els que no troben excusa convincent per a escapolir-se’n) quan s’inaugura la Fira; ja no hi tornaran cap altre dia. Temen, potser, que d’aquelles casetes aparentment innòcues sorgisca allò que els lletraferits en diuen el cuquet de la lectura i els pique d’improvís per contagiar-los un virus que, sens dubte, els canviaria la concepció del món, com va ocórrer a la reina Isabel II en la punyent nouvelle d’Alan Benett Una lectora poc comú (Anagrama/Empúries). Tot ficció.

Fruit d’aquest recel és l’escassa literatura (passeu-me el mot) que han generat els nostres dirigents. Zaplana llueix en el seu currículum l’hagiografia Un liberal para el cambio, que li escriví Rafa Marín (amb pròleg d’Aznar) i que publicà Ediciones B, a més d’algunes col·laboracions amb Planeta. L’alcaldessa de València té una biografia (no autoritzada, ep!) en La esfera de los libros, La dama de rojo en la España azul, a càrrec de Salvador Barber. I González Pons publicà el seu Camisa blanca a Ruzafa Show pocs mesos abans del tancament definitiu d’aquesta editorial, sense que ningú haja pogut demostrar cap relació de causa-efecte. Són alguns exemples (n’hi ha uns quants més) del llegat imprés dels nostres dirigents. Tots en castellà. Els polítics retratats en valencià i en editorials de referència són excepció: dos llibres d’entrevistes de Víctor Labrado amb Pere Mayor (Afers) i Enric Morera (Bromera) i un altre de Converses amb Ignasi Pla a càrrec de Fernando Delgado i Josep Fèlix Escudero, també en Bromera, encara sense descatalogar.

Vet ací, però, que aquestes setmanes coincideixen en les llibreries dues novetats significatives en aquesta línia política: Josep Guia. L’independentisme complet, de Núria Cadenes (Malhivern); i Caminaràs entre elefants. Un retrat de Mònica Oltra, de Ferran Torrent (Columna). L’obra sobre l’històric dirigent del PSAN se’ns presenta amb el format periodístic tradicional d’aquesta mena d’obres autoritzades: preguntes breus i respostes més o menys extenses en les quals l’entrevistat repassa la seua trajectòria i aprofundeix en el plantejament polític que defensa. L’obra de Torrent, en canvi, és un reportatge literari que resol amb eficàcia un repte no menor: aplicar un punt de vista nou a una diputada amb una forta exposició mediàtica. El resultat és atractiu, i funciona, i serà, de segur, un dels títols més venuts en la 48a edició de la Fira del Llibre que ja tenim en marxa. Senyal que la política i les lletres poden trobar punts en comú.

No podem obviar que les dues novetats esmentades han estat publicades a Barcelona, tot i centrar-se en polítics valencians. No és casual. Ni tan sols escàndols de gran abast com el cas Gürtel, l’accident del Metro o la Primavera Valenciana tenen una bibliografia comercial mínima. Som, els editors valencians, massa "políticament correctes"? Ens fa por editar sobre el present? No tenen Camps o Blasco qui els publique? Reflexionem-hi, perquè una de les funcions de l’editor ha de ser, precisament, aportar arguments per al debat i la reflexió, i contribuir a la construcció d’una societat més crítica i més lliure a través dels llibres. Ja sabeu què deia Fuster: tot llibre que no publiquem nosaltres, serà publicat contra nosaltres. O no era així, la dita?