‘Els nibelungs’ envaeixen el Liceu

El cinema alemany va viure una gloriosa jornada amb l’estrena el 1924, al UFA-Palast de Berlin, d’Els nibelungs, film mut, en blanc i negre, de Fritz Lang, amb música de Gottfried Huppertz, que explora la llegenda original dels nibelungs, totalment eclipsada per la famosa tetralogia de Richard Wagner. Gairebé un segle després, el Liceu reviu l’esplendor d’aquest històric esdeveniment amb la projecció a la seva sala gran d’aquesta obra mestra de la història del cinema èpic, recuperada ara per la Filmoteca de Catalunya. Les dues parts del mític film, La mort de Siegfried i La venjança de Kriemhild, amb una durada aproximada de 5 hores i 30 minuts, es projecten el dissabte en una maratoniana sessió que s’inicia a les 18.30 hores.

La seductora proposta cinèfila coincideix a la cartellera amb les funcions de L’or del Rin, el pròleg de l’Anell del Nibelung, cicle que el Liceu oferirà en quatre temporades consecutives. És, per tant, una magnífica ocasió per comparar dues visions absolutament genials, però molt diferents, de l’univers mitològic alemany que la propaganda nazi va elevar als altars.

Escrit amb la seva esposa Thea von Harbour, el guió beu en les mateixes fonts utilitzades per Wagner en el seu monumental cicle operístic, però sense seguir la seva trama, i utilitzant també l’obra Die Nibelungen (1862), de Friedrich Hebbel, per recuperar el mite primigeni. A la bellesa de les imatges se suma la música creada per al film pel compositor alemany Gottfried Huppertz (1887-1937), autor molt vinculat al teatre i al cinema —Lang li va encarregar també la música per al seu film següent, Metròpolis— i que va aconseguir una sorprenent fusió de música i imatges. La partitura sonarà en el Liceu interpretada per la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), dirigida per Manel Valdivieso.

Els nazis van difondre amb plaer la primera part d’aquesta gran producció, La mort de Siegfried, però van prohibir la segona, La venjança de Kriemhild; en ella, Lang centra el tema en la venjança i el temible perill de les masses sense control, molt allunyat de la dimensió romàntica del superheroi ari. Els jerarques nazis, molestos amb aquesta negra lectura, van distribuir una versió curta, més suau i adequada a les seves intencions. I al damunt van imposar un nou acompanyament amb música de Wagner, la qual cosa va emprenyar molt el mestre de l’expressionisme alemany.

El film arriba en una nova còpia de 35 mm fruit de la restauració operada per la Friedrich-Wilhelm-Murnau-Stiftung després d’anys de recerca i de col·laboració de nombroses filmoteques, entre elles la Filmoteca de Catalunya.