Pel·lícules que mai no es veurien

Que el cinema del demà seria un acte d’amor ja ho vaticinava François Truffaut cap al 1957. Tot i que llavors no sabíem que aquest amor seria tan sacrificat. Enmig d’una de les setmanes més tràgiquesper a la indústria del cinema (amb el tancament d’Alta Films), Barcelona es bolca de ple amb el cinema menys comercial.

La tercera edició del Festival de Cinema d’Autor (D’A) arriba com un llampec d’esperança en temps difícils des d’avui i fins al 2 de maig. “Evidentment que lamentem notícies com les d’Alta Films, però per això ara més que mai són necessaris festivals com aquests, amb un 92% de la seva programació inèdita”, explica el director del certamen, Carlos R. Ríos.

El CCCB i els cinemes Aribau programaran un total de 60 llargmetratges que s’allunyen del circuit comercial, que resten a les ombres de Hollywood i que ni tan sols opten a ser distribuïdes mai al nostre país. El D’A és el festival de les pel·lícules que mai no es veurien.

“Però precisament perquè vam néixer en època de crisi ens podem permetre créixer”, apunta Ríos, que assegura que el festival, tot i els peròs, “està en creixement” i espera superar els 10.000 espectadors de l’any passat. A més, han decidit no apujar els preus dels abonaments d’enguany.

D’entre l’assortiment de pel·lícules per descobrir destaca Los ilusos, l’última pel·lícula de Jonás Trueba (fill del cineasta Fernando Trueba) i que ja es va donar a conèixer amb la seva òpera prima, Todas las canciones hablan de mí (2010). “Alguns m’han dit que sembla més una primera pel·lícula que una segona, i això m’agrada. Em fa por perdre la ingenuïtat i la innocència dels primers cops”, afirma el jove director. Acabat d’aterrar del BAFICI (festival internacional de cinema independent de Buenos Aires), el mateix Trueba acompanyarà la projecció de la pel·lícula en el marc del D’A.

Irònicament, es dóna el fet que molts d’aquests films que arriben sigil·losos al nostre país són “molt aplaudits per la crítica i pel públic en festivals de renom com el de Canes, Rotterdam o Berlín”, explica el director. La pel·lícula de cloenda, La plaga, és la mateixa que va obrir la secció Fòrum de la Berlinale 2013. Un nou western a la catalana dirigit per la molletana Neus Ballús i ambientat a la perifèria de Barcelona.

Des d’una retrospectiva de cinema romanès amb el cineasta Cristian Mingiu al capdavant (guanyador del Goya a millor pel·lícula europea 2008) fins a una petita mostra del l’incipient cinema llatinoamericà més transgressor amb Los leones de Jazmín López. “La proposta és refrescant: hi ha risc i novetat”, avança el responsable. I és que, al capdavall, el D’A és el reflex d’aquell nou cinema que encara està per venir.