Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
JOSEP CABALLÉ DOMENECH Director de l’Orquestra de Colorado Springs i de l’Òpera de Halle

“Les orquestres fetes només a cop de talonari no funcionen”

“Les formacions que no siguin més flexibles i eliminin privilegis desapareixeran”

Josep Caballé Domenech, a la sala buida de L’Auditori de Barcelona, abans del concert. Ampliar foto
Josep Caballé Domenech, a la sala buida de L’Auditori de Barcelona, abans del concert.

M és claredat en el so, més frasejat. Com si baixéssiu per la muntanya”, indicava el director d’orquestra Josep Caballé Domenech (Barcelona, 1973) als músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona (OBC). Assajaven la sisena simfonia, Pastoral, de Beethoven a L’Auditori. Amb vehemència, sap el que vol i sap demanar-ho als músics. Té 40 anys i és director titular de l’orquestra Filharmònica de Colorado Springs (EUA) i director musical general de l’Orquestra i de l’Òpera de Halle d’Alemanya. Fill de músics —hi ha una foto de la seva mare embarassada d’ell tocant al Liceu—, va cursar els estudis de direcció a Viena. Per obrir-se pas, va optar per presentar-se a concursos internacionals, i avui dirigeix més fora d’Espanya que dins.

Pregunta. Treballa més fora d’Espanya que dins. Per què?

Resposta. Segons per on vas t’obres unes portes o d’altres. I a mi se m’han obert més portes fora d’Espanya que dins. El meu debut professional va ser el 1999 amb l’orquestra de la Ràdio de Praga. La sort és que aquest món és molt global...

P. Orquestres amb patrocinadors o amb subvencions públiques?

R. El model de la subvenció pública no és exclusiu d’Espanya, també ho és a Centreeuropa. Però el problema és, sobretot, com es gestionen els diners. Hi ha països, com Alemanya i els escandinaus, que han moderat els seus pressupostos i han ajustat els honoraris. D’altres no ho han fet i en època de vaques grasses tiraven els diners per la finestra i ara...

Liceu ‘versus’ Bagdad

B.C./ J.P.S.

Liceu ‘versus’ Bagdad

“Cobrar 280 euros per anar a l’òpera o 200 per un concert no té futur”, explica Josep Caballé. “Preus tan prohibitius només se’ls poden permetre Viena o la Scala de Milà perquè la música forma part del seu atractiu turístic. A la Filharmònica de Colorado Springs les entrades costen un màxim de 50 euros. A Alemanya, s’ofereixen entrades més econòmiques i la mitjana és també de 50 euros. Però és que a Barcelona els concerts de rock també són molt cars, Cal revisar el model”.

Com és possible que, amb més de set milions de turistes, no s’omplin ni el Liceu, ni L’Auditori ni el Palau? “Perquè en altres grans capitals turístiques, els operadors turístics porten els visitants a un concert o a una òpera. Tant de bo a Barcelona ho fessin i alguns dels milers de creueristes que arriben a la ciutat incloguessin el Liceu en les seves rutes. En canvi, la sala Bagdad sí que apareix en les guies com a atractiu turístic”. I no precisament per les restes de muralla que conserva el famós local porno.

P. Per exemple, què li sembla el model de l’orquestra del Palau de les Arts de València, amb el talonari a la mà?

R. Les orquestres només a cop de talonari no es poden fer. L’important és saber quin perfil tens i què vols fer. És com el futbol. Hi ha alguns equips que funcionen amb talonari i altres amb un altre model de treball ben fet. I no poso noms...

P. El finançament de les orquestres als Estats Units descansa, en bona part, en el mecenatge. És aquest el camí?

R. Als Estats Units tot és diferent. Fins al 50% dels ingressos provenen del mecenatge, gràcies a generoses desgravacions fiscals. Si no hi ha una llei fiscal que t’ajudi... ningú dóna res perquè sí.

P. Per què Espanya exporta pocs directors d’orquestra?

R. És un negoci complicat, i hi ha poques orquestres per a tants directors. El mercat espanyol, a més, ha preferit importar —quan hi havia molts diners— i no s’ha preocupat d’exportar.

P. Per què no ha debutat amb la primera orquestra del país, la Nacional d’Espanya (ONE)?

R. Penso que no els interessa el meu perfil...

P. És molt diferent ser director als Estats Units que a Europa?

R. La meitat de la feina del director no és artística, sinó de representació i de presència social. És a dir, que els sponsors estiguin contents. Ells no només donen els diners: volen ser reconeguts. Per exemple, quan vaig debutar a l’Òpera de Dresden, els patrocinadors de l’orquestra de Colorado no s’ho van voler perdre. Per a ells era tot un esdeveniment, i jo, com a titular, els vaig fer de cicerone.

P. Quina plantilla estable hi ha a la Filharmònica de Colorado Springs?

R. Uns 70, però el sistema de contractació és molt més flexible. Es garanteixen una sèrie de serveis mínims a l’any i es paga a tant el servei. El músic ha de valorar si li surt a compte o bé si canvia d’orquestra.

P. Perillen les orquestres per la crisi econòmica?

R. Als Estats Units aguantaran les grans i les petites, però les que estan al mig desapareixeran. Per exemple, la de Detroit, que amb l’enfonsament de la indústria automobilística ha perdut el mecenatge. I no és l’única.

P. I a Europa?

R. Algunes orquestres desapareixeran. Cal més flexibilitat si es vol subsistir, com en qualsevol empresa. I això comporta revisar els convenis i eliminar certs privilegis.

P. Musicalment, Espanya està ben considerada fora?

R. Al Liceu se li tenia respecte, però en els últims anys ha baixat la consideració per les retallades, les anul·lacions i els anuncis de vagues.

P. I com està la salut musical d’Espanya, crisi al marge?

R. Caldria que els mitjans de comunicació s’impliquessin més a parlar de música en lloc de limitar-se a una crítica a la setmana. Per què hi ha tanta informació de futbol i tan poca de música?