Un clàssic italià i set catalans d’ara

Entre les estrenes teatrals destaca el nou Goldoni de Pasqual al Lliure El TNC parla de ferides obertes i la Villarroel repesca ‘El principi d'Arquimides’

Un assaig del muntatge d’Els feréstecs, al Teatre Lliure de Montjuïc.
Un assaig del muntatge d’Els feréstecs, al Teatre Lliure de Montjuïc.ROS RIBAS

Els feréstecs de Carlo Goldoni, estrenada el 1760, arriba al Teatre Lliure de Montjuïc sota la direcció de Lluís Pasqual, responsable també de la traducció, amb un repartiment de luxe. Andreu Benito, Jordi Bosch, Xicu Masó i Boris Ruiz són els quatre homes que mereixen el títol de feréstecs pel seu caràcter conservador i autoritari a l’hora de fer valer els costums més tradicionals a les seves esposes i als seus fills. Ancorats en el passat, se les hauran de veure amb l’esperit vital i liberal de les dones i dels joves de la Venècia de final del XVIII durant el carnaval, quan vulguin imposar un matrimoni a la força. Laura Aubert, Laura Conejero, Rosa Renom, Rosa Vila, Pol López i Carles Martínez completen el repartiment d’aquest gran fresc crític i còmic de la burgesia. (Els feréstecs. Teatre Lliure de Montjuïc. Del 10 d’abril al 19 de maig.)

Al costat del clàssic italià, entre les estrenes de la setmana vinent destaca la presència de l’autoria catalana amb set dramaturgs contemporanis, cinc dels quals ens obligaran a sortir de la ciutat si no ens volem perdre dues de les propostes més engrescadores, per la seva singularitat, de la temporada.

La sala Villarroel acull l’èxit de l’últim festival Grec 'El principi d’Arquimedes'
La sala Villarroel acull l’èxit de l’últim festival Grec 'El principi d’Arquimedes'JOSEP AZNAR

—L’Atrium de Viladecans celebra el desè aniversari amb un muntatge a vuit mans inspirat en les novel·les de misteri d’Agatha Christie. Blanca Bardagil, Sergi Belbel, Jordi Casanovas i Cristina Clemente són els autors de les peces d’aquest trencaclosques amb cadàver inclòs que conduirà els espectadors pels diferents espais de l’equipament municipal, que reuneix serveis esportius i culturals. A la sala petita de teatre, a la pista de pàdel o a la piscina, una quinzena d’intèrprets i alguns usuaris de les instal·lacions ens donaran a conèixer els antecedents de la víctima i les pistes perquè puguem esbrinar qui és l’assassí. (Assassinat a Atrium Viladecans. Dies 5, 6 i 7 d’abril.)

—El Centre d’Arts Escèniques de Terrassa estrena Contra l’amor, de l’autor manresà Esteve Soler, la peça que completa la trilogia de la “indignació” juntament amb Contra el progrés i Contra la democràcia. Les tres han estat traduïdes a un munt d’idiomes i representades arreu del món, i el dissabte dia 6 es podran veure per primera vegada a l’Espanya, totes juntes, en una marató que ofereix als espectadors un dorsal i avituallament. Ningú millor que l’autor per explicar els nexes entre les obres: “Set escenes, la reivindicació d’un gènere oblidat —el gran guinyol— i un mateix ànim per capgirar el significat de paraules que hem assumit com a positives, però que vistes de ben a prop no ho són gens. Algú s’atreveix a dir que no confonem el progrés humà amb el progrés econòmic? O la democràcia real amb la que tenim? I tot plegat no ens ha afectat en les nostres emocions més profundes? Fins a quin punt no hem venut la nostra ànima per no res?” (Contra el progrés. Contra la democràcia. Contra l’amor. Teatre Alegria de Terrassa. Dia 6 d’abril.)

—El Teatre Nacional de Catalunya estrena No parlis amb estranys (Fragments de memòria), un seguit de relats trencats aparentment inconnexos amb el qual la seva autora, Helena Tornero, parla de ferides obertes i d’històries per tancar que aconsegueixen traspassar el garbuix del temps i instal·lar-se en el nostre present. Aquest mosaic forma part del projecte T6 i està interpretat, entre d’altres, per Óscar Castellví, Oriol Genís, Mireia Gubianas, Àngels Poch i David Vert. (No parlis amb estranys (Fragments de memòria). TNC. Del 3 al 14 d’abril.)

—La sala Villarroel repesca una de les sorpreses de la passada edició del Grec, El principi d’Arquimedes, de Josep Maria Miró i Coromina, muntatge estrenat a la Sala Beckett. L’autor i director de l’obra aplica la física a la psicologia i desenvolupa la fórmula del matemàtic grec en el context d’un curset de natació per a nens: quin és el pes de la por desallotjada quan un monitor fa un petó a un nen que té por d’ofegar-se? I les conseqüències? (El principi d’Arquimedes. La Villarroel. Del 4 d’abril al 5 de maig.)

Normas

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Logo elpais

Ya no dispones de más artículos gratis este mes

Suscríbete para seguir leyendo

Descubre las promociones disponibles

Suscríbete

Ya tengo una suscripción