Històries de banyadors

A la meitat dels anys cinquanta del segle XX Dolores Cortés col·laborava en l’economia familiar amb un petit negoci en forma de merceria a Vila-real. En una època de precarietats, en què l’enginy i la destresa artesanal suplien carències i dèficits, va substituir els banyadors de punt tan incòmodes per uns altres fets amb tela de folre de jaqueta i unes gomes —com les que duien els mitjons— que proporcionaven elasticitat a la peça. Aquell “invent” seria l’origen d’una de les marques de moda de bany capdavanteres de la indústria valenciana i l’espanyola. Des de fa uns quants anys, la seua filla, Dolores Font Cortés, és l’encarregada de continuar la història de la marca, ara, Dolores Cortés, i l’empresa familiar. “La història de la nostra empresa és la d’un negoci que comença primerament d’una manera molt artesanal, una indústria familiar amb la casa damunt del taller, i, per tant, la vida i la faena eren quasi inseparables”. I afig: “Jo he nascut enmig de banyadors i de peces de tela” .

Aquells primers i pioners banyadors fets sota el nom de la marca Lolita i unes faixes Sissi, també de fabricació pròpia i evocació de cel·luloide imperial, viatjarien en els mostraris dels representants que des de Catalunya baixaven per la costa valenciana a oferir els seus productes a les botigues de la resta de l’Estat. “Allò va generar una petita infraestructura en què va participar tota la família, des de mon pare, que va fer una mena d’invent substituint el fil de la màquina de cosir per la goma elàstica, fins a ma mare, que viatjava de nit amb el Sevillano a la recerca de gènere a Mataró”, diu Dolores Font. “Per cert, com que en aquella època que una dona viatjara sola a fer negocis no era molt corrent ni estava molt ben vist, quan podia, jo la hi acompanyava i així li donava un to de respectabilitat en un món laboral exclusivament d’homes” comenta Dolores Font.

La història de l’empresa i d’aquells pudorosos vestits de bany va passar per diferents vicissituds i alguna anècdota divertida. “Per indicació d’un representant van haver de fer unes fotografies amb una model per al mostrari, però contractar una model en aquells temps era impensable i tampoc no estava al nostre abast, així doncs ma mare es va oferir a ser la model”, diu Dolores Cortés. “Però, com que podia semblar poc decorós que una dona casada apareguera en una fotografia amb banyador ensenyant les cames, ma mare hagué de posar-se una perruca i tapar-se la cara per no ser identificada; i la veritat és que va ser així, ningú del poble, ni el mateix representant, van saber que era ella”.

D’aquells primers vestits de bany orfes d’una seqüela d’Escola de sirenes, l’empresa evolucionà al compàs d’un país que s’obria al turisme i als primers biquinis. Que començava a gaudir del temps lliure i a descobrir els plaers de la natura gràcies a l’utilitari i la vespa. A l’estranger l’actriu Brigitte Bardot era el símbol transgressor d’aquesta revolució epidèrmica en forma de dues peces que il·luminava l’arena i retallava les ones del mar. D’objecte pecaminós es transformà en bandera d’un canvi històric. “L’ús del biquini per les dones va significar un acte d’alliberament i va comportar una transformació social”, assenyala Dolores Font. “Quan parlem de moda i canvi, l’aparició del biquini i la conquesta social d’aquesta peça de bany, ha estat una de les grans transformacions de la moda del segle XX”.

Durant molts anys la moda de bany ha quedat relegada a una segona divisió dins del gran aparador de la moda. Ara, objecte d’atenció mediàtica en les passarel·les, viu l’esplendor davall dels objectius i la celebració de l’erotisme. “La moda", diu Dolores Font, "com tots sabem, és una manera de comunicar i, per descomptat, que un banyador, un biquini, diu molt de nosaltres, com també diuen unes sabates o una camisa”. Peça de moda i de seducció, la indumentària de bany, a més dels canvis socials, ha reflectit els avenços tecnològics. “Des d’aquell material conegut com a làstex fins a l’extensió de la lycra i les fibres artificials, tot ha col·laborat a fer avançar creació i tecnologia”, diu Dolores Cortés. “No hem d’oblidar que el banyador està exposat a una sèrie d’elements, per dir-ho d’alguna manera, “hostils”, com és l’aigua de les piscines i tots els productes que contenen, que són molt destructius”, comenta Font Cortés.

Actualment Dolores Font Cortés presideix l’Associació de Dissenyadors de Moda Valencians (Dimova) i la Societat de Garantia Recíproca (SGR) a què va accedir el passat mes de maig de 2012. “Hem de treballar pel que fa a la moda valenciana, amb una política seriosa, de qualitat, de consolidació de les marques, d’obertura als mercats internacionals i deixar-se de romanços”, diu Dolores Font. Sobre la trajectòria i la transformació d’aquella empresa familiar que va començar als anys cinquanta i que actualment té presència internacional, assenyala: “Probablement, una de les claus de la nostra empresa i que ens ha permés evolucionar i transformar-nos, és que primer de tot vam ser indústria i després moda; nosaltres ja érem productors, a diferència d’altres, que han tractat de fer el pas de la moda a la indústria i els resultats no han estat tan satisfactoris”.